Sitges: el far del cinema fantàstic i de terror

BarcelonaCom insectes atrets per la llum de la seva programació, els aficionats al fantàstic es preparen per gaudir de l’edició que avui comença del Festival de Sitges i que fins al 13 d’octubre projectarà més de 220 pel·lícules. Ahir ja s’havien venut 46.567 entrades (una mica menys que l’any passat) per a aquest menú degustació de cinema fantàstic, terror, thriller, animació, documental i malsons diversos. Com sempre, és un aparador gegantí i alhora incomplet: a Sitges se li han escapat, per diversos motius, films clau de la collita de cinema de gènere com Ad Astra (ja en cartellera), Joker o l’última Palma d’Or, Parásitos. Fins i tot ha caigut la cita anual amb Takashi Miike, un nom tan habitual a Sitges com Shellac al cartell del Primavera Sound. Tot i així, els films que sí que hi són componen un programa igualment inabastable i amb prou joies que demostren que al pot gros també hi ha bona confitura.

Les imprescindibles

Nou capítol de la saga dels Firefly i el duel entre Pattinson i Dafoe

Són les pel·lícules que la parròquia de Sitges té subratllades amb boli i retolador fosforescent, les que porten mesos fent bullir d’expectació les xarxes socials. L’exemple més clar és la tempestuosa The lighthouse de Robert Eggers, amb uns extraordinaris Willem Dafoe i Robert Pattinson arrossegats per una espiral d’obsessió, deliris i tragèdia. També s’espera amb candeletes la nova pel·lícula d’un vell conegut de Sitges, Rob Zombie, que a 3 from hell tanca la saga macabra i violenta de la família Firefly continuant la història de La casa dels mil cadàvers i Els renegats del diable. Un any després de triomfar al festival amb Climax, Gaspar Noé tornarà a Sitges per presentar el seu últim experiment, Lux aeterna, amb dues actrius memorables com Béatrice Dalle i Charlotte Gainsbourg. I Nicolas Cage també repetirà visita, però només a la pantalla: protagonitza Color out of space, al·lucinògena adaptació d’un conte de Lovecraft que suposa la resurrecció del director de culte Richard Stanley.

Intèrprets premiats

Homenatges a Sam Neill, Patrick Wilson i Asia Argento

Acostumats a l’espaterrant desfilada de noms dels últims anys (Susan Sarandon, Nicolas Cage, Del Toro, Tilda Swinton, Shyamalan), la nòmina de premiats d’aquesta edició deixa un cert regust de decepció. Patrick Wilson, l’actor de la saga The conjuring i la inaugural In the tall green, rebrà el premi Màquina del Temps, mentre que Sam Neill, protagonista de Parc Juràssic i La possessió -el film que es projectarà en honor seu-, s’endurà el Gran Premi d’Honor. També hi haurà Màquines del Temps per a Maribel Verdú i l’actor de culte Javier Botet, un Méliès per a la magnètica i sempre polèmica Asia Argento i un premi Nosferatu per al cineasta italià Pupi Avati.

Cinefília i memòria

Documentals sobre cinema i recuperacions d’obres mestres

A poc a poc, els documentals sobre cinema s’han anat consolidant a Sitges i han creat un petit refugi cinèfil amb títols tan suggerents com You don’t Nomi, de Jeffrey McHale, que reivindica la incompresa Showgirls de Paul Verhoeven, i Memory: The origins of Alien, un repàs de la intrahistòria del clàssic de Ridley Scott. La memòria del cinema també passa per la projecció de clàssics restaurats com els de King Hu, el rei del cinema d’arts marcials, protagonista d’un minicicle que inclourà A touch of zen i Dragon Inn. Una altra recuperació històrica serà el director’s cut del Crash de David Cronenberg, amb escenes mai vistes abans. Però la secció més activa en el rescat d’obres passades és Seven Chances, que descobreix al públic rareses com el conte de bruixes amb què va debutar al cinema una Björk adolescent, The juniper tree, i la poc coneguda El ladrón del arcoiris, drama fantàstic rodat per Alejandro Jodorowsky el 1990 i que no s’havia distribuït mai fora de França.

La lletra petita

Animació, terror ‘indie’, samurais, comèdia zombi i ‘thrillers’ a dojo

Quin serà el One cut of the dead d’aquest any, el film que inesperadament acaba sent la sensació del festival? Entre els candidats hi ha Samurai marathon, sobre un grup de guerrers del Japó postfeudal obligats a participar en una carrera, i Le daim, de Quentin Dupieux, que ha canviat el neumàtic diabòlic de Rubber per una jaqueta de pell de cérvol amb la qual parla Jean Dujardin. El terror indie estarà representat per Synchronic, amb Jamie Dorman i Anthony Mackie alterats per una droga experimental, i el gore salvatge per Bliss, descrita com una “versió extrema” del Climax de Gaspar Noé. La tapada de Sitges podria ser el thriller xinès The wild goose lake, nou exercici d’estil noir de Diao Yi’nan, el director de Black coal. De thrillers suculents en va plena la secció Òrbita, que inclou Bodies at rest, film d’acció hongkonguès del ressuscitat Renny Harling, i 5 è il numero perfetto, el debut com a director del dibuixant italià de còmic Igort. La comèdia zombi del festival podria ser Little monsters, en què una excursió escolar dirigida per Lupita Nyong’o topa amb una invasió de morts vivents. I en l’apartat d’ anime el nou drama fantàstic de Makoto Shinkai (Weathering with you ) i l’últim film de Masaaki Yuasa ( Ride your wave ) competiran a l’hora de dibuixar l’aigua de manera més poètica.

Collita catalana i espanyola

Cinc debuts apunten un relleu local en el cinema de gènere

No hi ha cinema espanyol ni català en la inauguració, però no és un mal any per a la producció local de cinema de gènere, amb films de perfil comercial com Legado en los huesos, segona adaptació de la Trilogía del Baztán de Dolores Redondo, i debuts que apunten a un cert relleu generacional. L’ opera prima de la basca Alice Waddington, Paradise hills, arriba a Sitges després de presentar-se en societat a Sundance. El tarragoní José Luis Montesinos debuta en el llarg amb el thriller Cuerdas després d’una extensa i premiada carrera en el curt. Amigo és el primer film d’Oscar Martín, una comèdia negra autodefinida “com Intocable però amb fills de puta”. A Ventajas de viajar en tren, Aritz Moreno adapta el llibre d’Antonio Orejudo amb un càsting de luxe, i El hoyo, de Galder Gaztelu-Urrutia, aposta per la ciència-ficció claustrofòbica i cerebral a l’estil Cube.