Teatre

Feliç retorn de Pere Planella amb un jocós Shakespeare

Crítica d''Afanys d'amor perdut' al Teatre Nacional

‘Afanys d’amor perdut’

TNC. Sala petita. 18 de gener

Shakespeare era un bon coneixedor de l'ànima humana i tant aviat podia escriure una tragèdia romàntica sobre l’amor com 'Romeu i Julieta' com la irònica comèdia Afanys d’amor perdut que ara ens serveix el TNC en una esplèndida traducció de Salvador Oliva. Són afanys del rei de Navarra i els seus amics, que juren allunyar-se dels plaers mundans durant tres anys però que cauran atrapats per la delicadesa de la princesa francesa i les acompanyants que visiten el reialme. Pere Planella, de qui feia massa temps que no vèiem res a les nostres cartelleres, en fa una lectura lúdica i amb el punt d’exageració que demana el gènere, molt agraïda i de bon escoltar, tot i certs excessos a mesura que avança la funció i, sobretot, en la disbauxa de la part final (el teatre dins el teatre).

En tot cas, és una proposta plena d’encerts, des del càsting fins al joc d’entrades i sortides, amb especial atenció a les transicions, així com a l’espai escènic de Bibiana Puigdefàbregas i Adelina Casanova i al lluït vestuari de Míriam Compte. La primera hora de la funció mostra un finíssim equilibri entre la retòrica del llenguatge, les accions i la sobtada estupidesa dels enamorats, amb un poderós Arnau Puig (el rei) ben secundat per David Anguera i Aleix Melé, un espurnejant Peter Vives i un exquisit Carles Martínez en el paper del comte Adriano d’Armada, a qui serveix una també excel·lent Queralt Casassayas. Com sempre, encertat Oriol Genís amb el pallasso rodamon Préssec i fantàstic Pep Anton Muñoz com a servidor de la princesa, al capdavall un altre pallasso; tanmateix, el personatge està tan ben plantejat i resulta tan divertit que no li escauen certes exageracions per mirar de fer riure. Sara Espígol fa una princesa molt ferma i contundent i condueix amb autoritat i alhora amb suavitat les seves acompanyants. Magnífica la dicció de tots plegats, que serveixen el text i els jocs d’enginy del poeta amb total claredat. Dona gust escoltar-los, encara que els seus afanys no els serveixin per a res.

Més continguts de