LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

La Fira de Bolonya reivindica la vigència del llibre de paper

Els editors destaquen entre les tendències d’aquesta 54a edició els títols transgressors, les històries interculturals i l’àlbum de gran format

La transgressió s’ha convertit en un dels eixos principals de la literatura infantil i juvenil que aquests dies es compra i es ven a la Fira del Llibre de Bolonya. Hi ha menys reverència a l’hora de tractar la sexualitat, la família, l’escola, els amics, les malalties i la mort. “S’ha perdut la por: és una bona notícia -explicava Patrizia Campana, editora d’Estrella Polar, entre trobada i trobada professional-. Una de les tendències que he detectat aquest any és que hi ha moltes novel·les sobre l’empoderament de la dona. Abunden les protagonistes rebels que es proposen agafar les regnes de la seva vida. Això passa tant en llibres adreçats a franges de cinc a deu anys com en literatura juvenil”. Campana fa quinze anys que visita Bolonya: ha sobreviscut a la moda dels vampirs, als llibres sobre fenòmens paranormals i a les distopies, “que actualment estan en decadència”.

Una altra novetat són “les històries interculturals”, recordava l’editora d’Estrella Polar. En aquest sentit, el segell Petit Fragmenta -nascut fa un any i mig a Barcelona- mostra el seu bon nas: tan aviat adapten contes budistes com plantegen un viatge als inicis del ioga o presenten una elegantíssima versió d’ El llibre del gentil i dels tres savis de Ramon Llull. “Apostem per la producció pròpia, per treballar amb molta cura els llibres des de la idea fins al diàleg entre autor i il·lustrador -deia l’editora Inês Castel-Branco-. Fem llibres de diferents cultures i religions i també textos que ens ajuden a pensar”. Els nens no han de llegir únicament històries d’entreteniment. Poden accedir a llibres en què la reflexió acompanyi la història. “Acabo de veure una col·lecció preciosa en què cada títol tractava temes difícils, com ara el dol o el càncer -afirmava Rosa Rey, d’Angle Editorial-. Una de les sorpreses que m’he endut visitant la Fira de Bolonya per primera vegada ha sigut descobrir la quantitat i qualitat d’il·lustradors. En alguns casos són d’una gran imaginació. Eduquen els nens en un procés menys realista”. Jordi Ferré, director de Nou Grup Editorial, destacava “l’interès per pavellons com el de França i Itàlia”, amb els quals ha sintonitzat molt més que “amb les editorials nord-americanes”. Entre els espais més fastuosos en l’aspecte creatiu hi havia el de Corea: les desenes d’editorials presents oferien col·leccions d’una gran diversitat temàtica i estilística, des del detallisme amb què Shim Sung-Hee explicava el periple de dos mussols per trobar un ram de flors per al seu pare fins als missatges amb què Yun reconforta els lectors: “No dubtis a caminar sota la pluja. Un paraigua t’acompanya sempre”. “De la mateixa manera que hi ha autoajuda per a adults, ara també se’n fa per a nens”, opinava Ferré.

“M’ha cridat l’atenció la revifalla del sector -comentava Carlota Torrents, d’Asterisc Agents-. L’any passat vaig veure estands buits. No un ni dos, sinó uns quants. Era una imatge depriment. Enguany no n’he vist cap”. Al catàleg de Torrents hi ha autors de literatura infantil i juvenil com Gemma Lienas, David Nel·lo, Tina Vallès, Bel Olid i el tàndem integrat per Salvador Macip i Sebastià Roig. A més dels editors i els agents, a la Fira del Llibre també s’hi troben empreses que es dediquen a la venda de projectes. Una d’elles és la barcelonina Zahorí de Ideas. “Aquesta setmana és la més important de l’any, juntament amb Frankfurt -reconeixia Mireia Trius, una de les seves impulsores-. Representem autors que venen amb una idea i la treballem junts o acudim a autors quan tenim algun projecte. Les fires són fonamentals perquè són el moment en què sabem quines de les nostres propostes podran tirar endavant”. Sovint presenten la coberta i una mostra amb les dues primeres pàgines: la venda del projecte assegura que es materialitzi. “Estem especialitzades en àlbums il·lustrats de no-ficció, perquè creiem que actualment és més difícil vendre narrativa”, deia Trius. Una de les col·leccions amb més sortida és la dels animals professionals: n’hi ha de viatgers, de musicals i els que són capaços d’administrar-se les seves pròpies medecines.

Poder tocar i olorar els llibres

Al Cafè dels Il·lustradors, Pilarín Bayés resumia intuïtivament el que el mercat demostra amb xifres: “Els llibres són objectes màgics”. En l’enunciat era tan important la màgia com l’objectualització: el llibre digital està estancat (a Espanya, només onze de cada cent llibres infantils i juvenils es venen en aquest format). “Els nens i adolescents potser tenen un Kindle però prefereixen llegir en paper -deia Patrizia Campana-. Cal tenir en compte el format digital però el paper és per sempre”. Rosa Rey afegia que “en un temps de competència molt gran amb les pantalles, la continuïtat del paper demostra que no hi ha invents que el puguin frenar”. Castel-Branco, que des de Petit Fragmenta aposta per l’àlbum de format gran -una de les tendències amb un “bon futur” que assenyala Mireia Trius-, recordava que “l’experiència de llegir un llibre encara és única: els nens i les nenes necessiten tocar, olorar i fins i tot trencar pàgines”.

Més continguts de