ARTS ESCÈNIQUES

FiraTàrrega planta cara en tots els camps de batalla

Els espectacles de la 37a edició apel·len a la mirada crítica del públic

“Les arts de carrer viuen un moment especialment ric. És un repte viure’l i surfejar-lo -afirma el director artístic de FiraTàrrega, Jordi Duran-. Conviuen maneres de relacionar-se amb el fet escènic del segle XIX amb unes altres del segle XXIV”. Avui arrenca la 37a edició de la fira de teatre de carrer, i la crida a la participació dels 54 espectacles de vuit països que s’hi podran veure fins diumenge són un reflex de com Duran ha perfilat les línies de treball des que va accedir al càrrec l’any 2011. Primer va voler mostrar la diversitat de les arts de carrer. No només es fa teatre, sinó també dansa, circ, arts visual i muntatges amb un fort accent tecnològic. I l’any passat va començar un trienni centrat a reivindicar “la necessitat de les arts de carrer avui”.

FiraTàrrega 2016 va estar dedicada a la interculturalitat i la del 2018 ho estarà a l’espai públic. “Lluitem per mostrar unes arts de carrer que no només tinguin a veure amb la celebració i la festa”, subratlla Duran. Això no vol dir que FiraTàrrega doni l’esquena a l’animació. La celebració és un dels cinc lemes d’aquest any -els altres són “participa, actua, reclama i juga”- i en el terreny més compromès hi haurà muntatges que aborden problemàtiques com el drama dels refugiats, la violència de gènere i l’Alzheimer. Tres dels espectacles s’endinsaran en les vicissituds de la memòria històrica, sobretot de la Guerra Civil. A més, l’acció inaugural, titulada UrGENT estimar, inclou un homenatge a les dones de Tàrrega i la transmissió de la cultura culinària. La Guerra Civil es manté d’actualitat perquè els traumes que va provocar s’han transmès fins avui. “Hi ha una generació entre els 30 i els 40 anys, que som fills de la generació que va viure la dictadura i la Transició i nets de la que va viure la guerra, que ens toca plorar, revisar, obrir i oxigenar aquesta història”, diu Duran.

Amb el segon espectacle propi, titulat Màtria, Carla Rovira porta a la l’esfera pública la mort tràgica d’un oncle avi, que va ser un dels primers afusellats del franquisme, per crear debat. “Ens aproximem més al monument que al document. L’un és intocable, l’altre ens permet debatre. Les arts escèniques moltes vegades ens serveixen per veure on som en el tema que estem tractant”, afirma Rovira. “En el moment en què es parcel·la tant la memòria i només recordes el que és teu i no ho vincules a la història col·lectiva -afegeix-, no ens veiem com a agents històrics i això genera una dinàmica social molt forta”. Les dones de la família van ser cabdals en el procés d’investigació de l’artista, perquè van guardar un seguit de cartes de l’oncle avi datades entre el 1936 i el 1939. “De cop i volta jo sabia més coses que la generació anterior, i el punt de partida va ser aquest: per què jo sé més coses que vosaltres? -explica l’artista-. La tercera generació té més ganes d’informar-se que la segona”. I a més d’aquella història, també treu a la llum totes aquelles parentes oblidades i les dones desaparegudes.

Com Màtria, l’espectacle col·lectiu d’artistes multidisciplinaris catalans i portuguesos que dirigeix la portuguesa Julieta Aurora Santos té un títol eloqüent: Ferida. “Quan vam començar a parlar de memòria històrica vam acabar parlant de la Guerra Civil i la dictadura, que són dos temes comuns a Espanya i Portugal”, diu Santos. A partir d’aquí, van revelar-se els uns als altres aspectes molt íntims d’ells mateixos. “Molt aviat vam arribar a la conclusió que era un temps fosc i ple de por i de dolor -recorda Santos-. Durant la creació de l’espectacle, un dels artistes va començar a explicar una història pròpia i tots van acabar fent el mateix. Ens vam adonar que arribàvem a un lloc on hi havia una ferida. Crec que la capacitat d’exposar-se és la generositat més grans dels artistes d’aquest projecte”.

En canvi, els Eléctrico 28 aborden la memòria des d’una perspectiva humorística. Han creat un espectacle “feministaclown”, com diu la directora, Alina Stockinger. A partir del llibre de Stefan Zweig Moments estel·lars de la humanitat, la companyia sosté que la història és“una construcció”, i que un fet quotidià pot ser antològic si es donen les circumstàncies adequades.

Un ‘Hamlet’ fet pel públic, el batec de 400 cors i una denúncia dels crims masclistes

Shakespeare entre tots

La companyia Los Números Imagninarios fa actualitzacions dels clàssics i portaran a Tàrrega Hamlet (entre todos), en què conviden els espectadors a representar ells mateixos durant quatre hores les noces del rei Claudi i la reina Gertrudis. Els joves seran el millor amic de Hamlet, Horaci, i Ofèlia. “L’objectiu és que facin el viatge del personatge i que el construeixin entre tots”, diu Carlos Tuñón.

Un batec que remourà tota la ciutat

Ada Vilaró i Josep Perelló treballen des del març en l’espectacle inaugural d’aquesta edició de FiraTàrrega, UrGENT estimar, una peça de 40 hores que arrenca aquest matí i que inclou la participació de prop de 400 persones de diferents entitats i associacions “Són 40 hores que se sustenten en el pilar de la presència i el silenci”, diu Vilaró. L’obra inclou un concert amb els batecs dels cors dels participants. Els pics coincideixen amb els de les necessitats bàsiques de dormir i menjar, i finalitzarà amb música d’artistes com el Brossa Quartet, Lídia Pujol i Xavi Lloses, que s’encarrega de la direcció musical.

Contra els feminicidis

Entre el gener i el març de l’any 2015 es van produir dotze feminicidis a l’Uruguai. Valeria Píriz va reaccionar als fets amb l’espectacle Diez de cada diez. A Tàrrega hi haurà 16 dones de Tàrrega que denunciaran la violència masclista interpretant textos com un tractat de bellesa femenina dels anys 20 i una comparativa d’Espanya i l’Uruguai publicada a El Mundo i titulada L’Uruguai no és un país per a dones.