Alguns museus francesos augmenten les mesures de seguretat i retiren obres polèmiques davant els atacs terroristes

"Després de l'atac al Bardo ens comencem a preguntar què hem de fer si la gent dispara contra la multitud", comenta un conservador a 'Le Monde'

Els atemptats dels museus del Bardo, a Tunísia, i a Mossul, Iraq, han fet saltar l'alarma als grans museus europeus, i especialment a París, on,  segons explica el diari francès 'Le Monde', estan augmentant les precaucions i les mesures de seguretat per prevenir nous atacs terroristes.

Després de la matança de 'Charlie Hebdo', el pla Vigipirate –el sistema nacional d'alerta francès– ha passat al nivell "alerta per atemptat" per als llocs sensibles de la regió de l'Illa de França i dels Alps Marítims. I, tot i que no hi ha sensació de pànic, els directius dels museus estan inquiets. "Després de l'atac al Bardo ens comencem a preguntar què hem de fer si la gent dispara contra la multitud", comenta un conservador.

Malgrat tot, tal com observa Thierry Gausseron, administrador de béns de Versalles, l'afluència de turistes (el 80% de visitants) no ha disminuït. El Museu d'Art Modern de París tampoc ha experimentat una disminució de les visites. La seva directora, Lucie Marinier, explica que "el dia del minut de silenci en memòria de 'Charlie Hebdo' molta gent ens va dir que havien vingut expressament al museu".

Davant els atacs terroristes, hi ha divergència d'opinions. Mentre que les entitats exclouen tota comparació amb el Museu del Bardo, Mossul o fins i tot amb els atacs de 'Charlie Hebdo' i neguen que "les obres d'art occidentals siguin un objectiu prioritari", els especialistes en l'islam i el món àrab estan convençuts que hem passat d'un jihadisme que atacava els llocs de poder econòmic, polític o religiós a un jihadisme que ataca els grans símbols de la societat civil moderna, "i el museu n'és l'expressió extrema", afirma el sociòleg Raphaël Liogier, director de l'Observatori Religiós de l'Institut d'Estudis Polítics d'Aix-en-Provence.

Per a Alexandre Kazerouni, investigador de ciències polítiques a París, els atacs obeeixen a una estratègia de comunicació. "La destrucció de llocs a Bagdad segueix una lògica de saqueig i guerra civil. Els fets dels museus de Mossul i el Bardo són, malgrat tot, una manera molt eficaç de fer front a Occident. Saben que és on causaran més impacte, ja que els museus són sagrats a Occident, són molt més importants que en el món musulmà".

Davant el risc, alguns centres han optat per l'autocensura, i han exclòs obres o exposicions senceres, mentre que altres s'han mostrat ferms en la seva programació. El Pavillon Vendôme, a Clichy-la-Garenne (Hauts-de-Seine), ha decidit retirar una obra de Zoulikha Bouabdellah d’una exposició que finalment s'ha anul·lat. La Villa Tamaris, a La Seyne-sur-Mer (Var), ha decidit no mostrar un vídeo de Mounir Fatmi que representa Salman Rushdie.  " El pitjor seria doblegar-se, abdicar", diu Jean -François Chougnet , president del Museu de Civilitzacions d'Europa i de la Mediterrània (MuCEM),  a Marsella. A finals d'abril, el museu oferirà una exposició sobre els llocs sants compartits per les tres religions monoteistes. "Intentem ser educatius", insisteix Chougnet.

Segons Philippe Mourrat, director de Métallos, un centre d'art instal·lat davant una mesquita salafista, "no ens hem d'amagar darrere el pretext de protegir les persones. Llavors val més tancar".

Més continguts de