TEATRE

‘Frankenstein’ es desdobla al TNC per exhibir la monstruositat humana

Carme Portaceli dirigeix la història gòtica amb Àngel Llàcer i Joel Joan com a protagonistes

Joel Joan i Lluís Marco en una escena de Frankenstein, que es pot veure fins al 25 de març al TNC. / DAVID RUANO / TNC

L’un és el creador, l’altre és la criatura i tots dos són monstruosos a la seva manera. Les dues vides, la primera interpretada per Àngel Llàcer i la segona per Joel Joan, avancen en paral·lel a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). A mans de la directora Carme Portaceli, la història de Frankenstein es desdobla en els dos protagonistes per escenificar les llums i ombres de l’existència humana.

De les nombroses lectures que es desprenen del relat de Mary Shelley publicat fa dos-cents anys, l’adaptació teatral, a càrrec de Guillem Morales, s’aferra sobretot al terreny més emocional de l’obra. “Més que la part científica, he volgut aprofundir en la responsabilitat que una persona té quan crea una vida”, explica Morales, que amb aquesta història gòtica fa la seva primera incursió al món teatral. A partir del vincle entre el creador i la criatura, el muntatge, que s’estrena el 15 de febrer, planta a escena una de les grans qüestions de la novel·la, la de l’abandonament paternal. “Victor Frankenstein comet el crim més gran: donar vida a un ésser i després abandonar-lo”, diu Portaceli, que considera que portar Frankenstein al teatre era necessari, perquè tots creiem que el coneixem “però no és així”. Per a la directora, l’obra representa “un tret encertat i directe al cor” que bascula entre el bé i el mal i l’amor i la mort, és a dir, “tot allò que els humans mai acabem d’entendre”.

Les tensions de la natura

La versió teatral aparca el vessant més científic de la novel·la, com també el desafiament a Déu i el dilema espiritual, per posar el focus “en la natura i la contranatura”, indica Morales, que subratlla que “la creació correspon a l’home i, en més mesura, a la dona, més que allà dalt al cel”. Aquesta dualitat es trasllada en l’estructura que adopta la peça, que Morales defineix “com un triangle” en el qual un vèrtex és l’experiència individual de Victor Frankenstein, l’altre és la de la criatura i el tercer és la trobada entre ells dos. Abans d’arribar-hi, però, cada personatge ha de viure el seu propi viatge. El científic se submergeix en una baixada als inferns fosca i tortuosa mentre prova de fugir de la criatura que ha fet néixer i que camina cap a l’erudició. De portes enfora, el monstre és l’ésser creat, però de portes endins el doctor és el personatge més monstruós.

Llàcer admet que abastar el personatge no ha sigut fàcil. “Fa mal a la gent que l’envolta i reacciona amb indiferència. Això m’ha costat molt”, diu l’actor amb una mirada compungida i després de fer broma dient que va acceptar el paper “per vanitat”. Joan, en canvi, fa explícit l’entusiasme amb el qual viu la transformació en una criatura artificial. “Quan la Carme em va trucar per fer Frankenstein estava convençut que volia que interpretés el doctor”, recorda. L’actor tenia en ment la imatge del Frankenstein cinematogràfic del 1931, interpretat per Boris Karloff, i creia que el seu paper “es reduiria a fer quatre grunyits i caminar com un zombi amb uns cargols al cap”. Quan va llegir la novel·la, va veure que els trets anaven per una altra banda. “La criatura avança cap a l’erudició -puntualitza Joan-. No té res a veure amb la majoria de les pel·lícules, va en la recerca de l’acceptació tot i que és el més humà de tots. Experimenta una catarsi que ens fa de mirall i és gairebé alliberadora”. Aquests viatges contraposats (de la llum a la foscor el creador, de la foscor a la llum la criatura) eclosionen amb l’enfrontament dels dos protagonistes. Malgrat que Shelley va col·locar aquest moment a mitja novel·la, Morales ha optat per convertir-lo en un dels clímaxs de l’espectacle. “Em seduïa molt la idea de tenir, durant el màxim temps possible, el creador i la criatura cara a cara a l’escenari”, justifica.

Ell no és l’únic que els últims mesos s’ha abocat a la tasca de traslladar un llibre a l’escenari. L’adaptació de novel·les al teatre és habitual en la cartellera actual, per on han passat tant grans clàssics de la literatura com també històries d’autors contemporanis. En convertir-los en teatre, els muntatges capturen els missatges de les obres literàries però els expliquen a través d’altres fórmules, permetent-se algunes llicències. La versió de Morales no se n’escapa. “Hem agafat l’essència de la novel·la, però la manera d’explicar-la canvia amb la dramatúrgia”, apunta l’adaptador. Aquesta transmutació es percep en algunes escenes, com per exemple quan la criatura aprèn a llegir, a escriure i a estimar. “A la novel·la ho fa de forma autodidacta, mentre que aquí li ensenya una família”, precisa Joan. Són petites modificacions que fan créixer el rol dels personatges que orbiten al voltant dels dos grans protagonistes i que interpreten Lluís Marco, Magda Puig, Albert Triola, Pere Vallribera i Alba de la Cruz.

Una caixa que oprimeix

Mary Shelley va escriure Frankenstein el 1816, durant la primera Revolució Industrial, i Portaceli no ha volgut allunyar l’espectacle d’aquesta època. L’obra reprodueix l’estètica de principis del segle XIX i escampa l’atmosfera de la novel·la gòtica per l’escenari. “Parlem d’un món molt egocèntric i d’una societat que no accepta la diferència”, diu la directora. Aquestes tenebres socials es tradueixen en una escenografia obscura i opressiva que ha elaborat Anna Alcubierre a partir del recorregut contraposat que pateixen Frankenstein i la seva creació. “Mentre l’un va tancant-se en ell mateix, l’altre s’obre a la humanitat -explica Alcubierre-. A partir d’aquí hem construït una caixa que transmet la idea d’hermetisme i contundència. Sembla una estructura fixa, però es modifica amb els efectes lumínics, les projeccions i els efectes de so”. Frankenstein s’instal·larà al TNC fins al 25 de març. Després, el muntatge farà gira per alguns municipis, com Premià de Mar, Vic, Valls, Girona, Manacor i Sant Cugat del Vallès.

Més novel·les que ocupen els teatres

Moby Dick

L’obsessió del capità Ahab per la balena blanca omple el Teatre Goya amb Josep Maria Pou, que es posa en la pell del mariner sota les ordres d’Andrés Lima.

El fantasma de Canterville

El clàssic d’Oscar Wilde arriba a l’escenari del Teatre Condal protagonitzat per Joan Pera. Joan Yago s’ha encarregat d’adaptar la novel·la, que dirigeix Josep Maria Mestres.

Llibres per cremar

És la primera novel·la d’Amélie Nothomb traslladada al teatre i es pot veure al Maldà. Dirigida per Blanca Bardagil, l’obra posa contra les cordes els principis ètics de tres personatges.

Etiquetes

Més continguts de

SANT JORDI

Amb el suport de

Amb el suport de

Aquest és un contingut editorialment independent, escrit i editat per periodistes de l'ARA i finançat per un tercer

Seguir llegint →

Recomanador de Sant Jordi interactiu

El recomanador de llibres per Sant Jordi

Entra aquí i descobreix quin llibre t'interessa: respon a quatre preguntes bàsiques i et proposarem els títols que encaixen amb la teva elecció. Tens prop de 200 títols per jugar