ART

La Fundació Han Nefkens i el Macba es conjuren contra la por

El museu obre l’exposició dels tres artistes iranians guanyadors del segon premi que atorga l’entitat

Han Nefkens xala amb el guardó a projectes artístics que concedeix la seva fundació juntament amb el Macba. “Formar part del procés creatiu dels artistes, fomentant-lo, és el més enriquidor i el més important”, afirma. L’exposició dels guanyadors de la segona edició del premi Han Nefkens Macba, que està dotat amb 50.000 euros, es pot visitar fins al 7 de gener al Macba i, en vista de les obres exposades, en deu haver gaudit profundament. La peça central que els artistes iranians establerts a Dubai Ramin i Rokni Haerizadeh i Hesam Rahmanian presenten dins l’exposició, The maids ( Les criades ), sorgeix de la col·laboració insòlita amb Joan Baixas, que va treballar amb Joan Miró al muntatge teatral Mori el Merma, i l’enginyer robòtic John Cole i Niyaz Azadikhah, que dirigeix tallers de costura per a dones a Teheran, entre altres agents.

Aquesta obra coral, que porta per títol L’ombra de la por, dona veu a un grup de dones afganeses i iranianes en risc d’exclusió social a través d’un titella amb forma de paracaigudes ple de brodats fets per elles que reflecteixen les seves pors. Concretament, el funcionament està relacionat amb “la por social”, diu John Cole: hi ha una càmera que enregistra la posició del públic dins la sala i, si hi ha molta gent a prop, es tanca per protegir-se, com si fos una flor. Els brodats són plens de mans negres i fragments de cossos provinents de la lectura que van fer els artistes de les pors que havien relatat aquestes dones. El perfil de cadascuna d’elles i les històries estan escrits en un dels murs de la sala. “Em fa moltíssima por anar a qualsevol lloc per primera vegada. El que més m’espanta és com reaccionaré en un lloc nou”, diu la Sadihe, una administrativa de 46 anys que va haver de pujar els seus fills tota sola. Aprèn a brodar per arrodonir el sou. “Tinc por del que la gent diu d’esquena a mi. Per això no faig vida social”, explica l’Afsane, de 40 anys. Per a la Sara, una dona de 42 anys, la por pel futur dels seus fills és “un pegat enorme i ple d’ombres que tinc davant els ulls”.

A més dels textos, les dones protagonistes de L’ombra de la por estan representades per flocs dels seus cabells clavats a la paret. Al davant de cadascun d’aquests cabells hi ha una rosa. “Tot i que tenen humor, es qüestionen els límits que ens autoimposem en terrenys com el cos, la sexualitat i la nacionalitat”, diu Nefkens.

La temàtica de la por va sorgir arran de la trobada dels artistes amb Joan Baixas. Durant una visita que van fer a la Fundació Joan Miró van interessar-se per un artista que havien vist en un vídeo, i la temàtica central de les obres, la por, va sorgir de les converses entre tots quatre. “Els polítics i els mitjans de comunicació fan servir la por en temes com el medi ambient, el terrorisme i els problemes financers -diu Baixas-. Hi ha un fantasma que proclama que el món s’acaba, i això influeix en la nostra vida quotidiana”.

El títol de la mostra prové d’una altra de les peces exposades, el vídeo d’una performance en què els artistes apareixen transvestits, i que representa una declaració d’intencions sobre la seva visió de ser artista. “Formem una criatura amb sis ulls i ens sentim més còmodes sent criades que artistes. No ens sentim artistes, s’hauria de buscar una nova denominació centrada en el diàleg”, diu Hesam Rahmanian. Al marge d’aquestes peces, el recorregut inclou tres videoanimacions sobre el fenomen de les migracions que criden l’atenció perquè els artistes han intervingut imatges documentals amb collages i traços de colors vius.

Donar un suport integral als artistes

La Fundació Han Nefkens desplega la seva activitat dins el camp artístic en diferents línies. També col·labora amb altres institucions com la Universitat de Barcelona i la Fundació Antoni Tàpies. El 2016 va signar un conveni amb l’Institut Ramon Llull per crear una beca perquè artistes catalans ampliïn la seva formació a l’estranger, gràcies a la qual Eulàlia García, Bárbara Sánchez i Pep Vidal han accedit a residències a l’exclusiu De Ateliers d’Amsterdam, al HISK de Gant i a la Rijksakamedie, també a Amsterdam.