‘Gentleman Jack’: feliçment lesbiana

BarcelonaFins ara ningú havia protagonitzat una ficció televisiva d’època com Anne Lister. I això que Gentleman Jack es basa en una figura real que va deixar documentació de sobres sobre ella mateixa. En el seu diari, escrit en part en codi, Lister detalla, entre moltes d’altres coses, les relacions que va mantenir amb altres dones i la convivència matrimonial amb la seva parella durant anys, Ann Walker. Aquesta base històrica dona un coixí de credibilitat a un personatge que, d’una altra manera, podria semblar fruit d’una llicència creativa: una dona vestida a la manera masculina i amb una oberta inclinació sexual per les seves congèneres que es mou amb total desimboltura per la zona de Halifax, al nord d’Anglaterra, a principis del segle XIX. Perquè el que crida l’atenció de Gentleman Jack no és només la protagonista, encarnada per una convincent Suranne Jones, sinó també que la creadora de la sèrie, Sally Wainwright, ha decidit privilegiar el retrat de Lister com a dona singular però real, que viu feliçment la seva condició de lesbiana, més que no pas elaborar un nou drama sobre el context d’hostilitat que pateix una dona quan desafia les convencions sexuals de la seva època. Gentleman Jack visibilitza així l’existència històrica de formes de vida homosexuals femenines alhora que rescata l’experiència lesbiana anterior al segle XX de la reducció als estereotips de víctima, reprimida o estigmatitzada.

La Lister de Gentleman Jack no només es distancia del tòpic de la damisel·la decimonònica a través de la vestimenta. Lluny de la imatge de dona enclaustrada i en estat d’espera en l’àmbit domèstic pròpia també de les sèries d’època, l’Anne és un remolí d’energia sempre en moviment. En els dos primers episodis, centrats en la presentació de la protagonista, veiem com Lister destaca en tot un seguit de tasques de les quals les dones han estat excloses tradicionalment: és una negociant de primera en el mercat del carbó; com a terratinent, gestiona el lloguer dels terrenys i intenta ser justa amb els pagesos que hi treballen; aprèn ciència amb el famós Georges Cuvier (un dels grans moments del personatge és quan en una conversa sobre la maternitat se li escapa, entusiasmada: “Un cop vaig disseccionar un nadó”); li encanta viatjar a altres països per conèixer cultures diverses, i és una conversadora de primera amb un verb àgil que excel·leix en l’art de la seducció.

La sèrie ens encomana la fascinació per Lister però també deixa clar que la relativa llibertat de què gaudeix té a veure amb el seu privilegi de classe. Entremig d’uns secundaris que de vegades pequen d’estar només al servei de les qualitats de la protagonista, destaca la seva germana Marianne (Gemma Whelan), un necessari contrapunt a l’Anne que fa aflorar el seu cantó més esnob.

No és fins al tercer episodi dels cinc que hem pogut veure (la sèrie consta de vuit) que comença a aparèixer certa animadversió en l’entorn cap a aquesta dona “contra natura”, tal com la qualifica un personatge. El to joiós i humorístic de l’inici va deixant pas a un registre més dramàtic a mesura que es fa evident la relació de la protagonista amb Ann Walker (Sophie Rundle). Si Lister encarna una lesbiana convençuda i segura d’ella mateixa, Walker representa el personatge que pateix la pressió i la por d’assumir que estima una altra dona. A falta de comprovar com ho resol Gentleman Jack, ens congratulem d’anticipar la possibilitat d’un final feliç per a una parella lesbiana a l’Anglaterra previctoriana.

Una parella lesbiana a l’Anglaterra previctoriana. En emissió a HBO