Indilletres atorga el premi de crítica literària a Pere Antoni Pons, crític de l''Ara Llegim'

La Fira del Llibre de la Bisbal d'Empordà defensa la utilitat de la crítica literària de qualitat

El primer premi Llucieta Cartanyà de crítica literària ha sigut per a Pere Antoni Pons, escriptor, periodista i crític del suplement de llibres 'Ara Llegim'. La fira Indilletres de la Bisbal d'Empordà, que se celebra aquest cap de setmana, li ha atorgat el guardó per l'article "Un díptic sobre l’edat", publicat al diari ARA el 3 de novembre del 2018 sobre l’obra de Joseph Conrad 'La línia d’ombra', traduïda per Marta Bes Oliva i editada per L’Avenç. El premi està dotat amb 500 euros i es lliura el dissabte 1 de juny en el marc de la fira que porta a la Bisbal unes 25 editorials independents i diverses activitats literàries.

Llegeix la crítica premiada: Un díptic sobre l’edat

La crítica ha sigut escollida entre una cinquantena de ressenyes publicades en mitjans tradicionals en paper (revistes i diaris) i en mitjans digitals entre el mes de juny del 2018 i el 15 de maig del 2019. El jurat són els membres de l'Associació Indilletres, formada per Marta Turró, Marià Sais, Anna Alabau, Anna Llenas, Sanjosex, Dolors Figueres, Natàlia Carbonell, Xavier Cortadellas i Judit Pujadó. El jurat ha lamentat les condicions de la crítica avui, "la difícil professionalització dels crítics literaris", "la manca d’espai a la premsa escrita i la proliferació de blocs personals poden fomentar l’amateurisme d’un gènere que, quan es practica en bones condicions, ha de servir per destriar d’entre la gran quantitat de llibres que s’editen". "Considerem que la bona crítica literària pot ajudar a millorar la feina de les editorials, a enfortir la literatura en català i a donar eines tant als llibreters com als lectors. Pot contribuir, per tant, a millorar l’ecosistema cultural", defensen.

Qui és Llucieta Canyà?

Llucieta Canyà i Martí va néixer a la Bisbal d’Empordà el 1901 i va morir a Barcelona el 1980. Amb poc més de 20 anys va començar a col·laborar en mitjans com 'La Veu de Catalunya', on va tenir una secció diària titulada 'Món femení'. També va col·laborar en publicacions com 'Joventut Catalana' i 'D’Ací i d’Allà'. Escrivia sempre des d’una perspectiva de gènere. Tenia grans dots comunicatius que va aprofitar per fer conferències arreu i que li van donar una gran popularitat. El 1929 va publicar el poemari 'Mare', l’obra 'Caixa de núvia' (1933) i 'L'etern femení' (1934), prologada per Josep Maria de Sagarra¡ i que va merèixer sis reedicions, l'última el 1957. El 1936 va publicar la comèdia 'L’estudiant de Girona', dedicada al seu primer marit, Miquel Poal, periodista, crític i autor teatral, novel·lista i assagista, autor de llibres sobre feminisme segurament per influència de Llucieta Canyà, que havia mort poc abans. Casada de nou amb Santiago Manresa va viure un temps a Reus, ja en ple franquisme, on va mirar de continuar escrivint i col·laborant en publicacions com 'Diario Español' i el 'Setmanari Reus' i amb entitats com el Centre de Lectura. El 1954 va publicar la comèdia 'L’amor té cops amagats', representada al Romea, i el 1957 va editar 'L’etern masculí', també prologada per Josep Maria de Sagarra.

Més continguts de