Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Blaumut: "Intentem ser honestos amb el que volem fer"

Els músics publiquen el disc ‘Equilibri’, que presentaran en directe al festival Strenes

Vassil Lambrinov encara està impactat per la integral simfònica de Beethoven que va fer Gustavo Dudamel al Palau de la Música. “Demostra la universalitat de Beethoven, el geni més gran de la música”, diu el violinista dels Blaumut. El cantant del quintet, Xavi de la Iglesia, l’escolta amb atenció també quan explica anècdotes sobre el violinista David Óistrakh. I Lambrinov se sorprèn quan descobreix que el seu company es va disfressar de Charlot quan era petit, i que potser això és una de les raons que l’han dut a escriure una cançó com Chaplin, inclosa en el disc Equilibri (Música Global, 2017), que presentaran en directe al festival Strenes de Girona l’1 d’abril.

Lambrinov i De la Iglesia representen les dues ànimes que conflueixen a Blaumut, la de la música clàssica i la del cantautor pop, compartides també amb el violoncel·lista Oriol Aymat, el baixista Manuel Krapovickas i el bateria Manel Pedrós. “El Xavi no prové d’una educació clàssica, sinó d’una autoeducació musical, i això li dona uns grans avantatges per fer i provar coses que li agraden i que no són habituals. Crec que l’Oriol ha agafat aquest virus meravellosament i en tots els arranjaments del disc nou ha fet sonar les cordes d’una manera poc habitual però que per a nosaltres és l’autèntica i la que ens agrada”, explica Lambrinov. “La idea és que les cordes no siguin simplement un mar de fons, sinó que tinguin un punt més viu, que facin melodies i contramelodies”, diu De la Iglesia.

Aquesta manera de fer no és nova, perquè és present en els dos discos anteriors de Blaumut, El turista (2012) i El primer arbre del bosc (2015), però ara hi ha un afegit perquè han volgut donar més protagonisme a l’electrònica. “Sempre hi hem posat electrònica en els discos, ni que fos de manera molt subtil, però és veritat que en aquest hem fet un pas més per fer-la més evident”, reconeix De la Iglesia.

Equilibri és una síntesi dels dos primers àlbums. Com explica el cantant i lletrista, “hi ha cançons molt acústiques, com Encara, que és veu, guitarra i filet de corda”. També n’hi ha en què el filet és un tot un fil orquestral, i en altres mana més l’electrònica. “No som partidaris d’allò de «Si funciona no ho toquis». Intentem ser honestos amb el que tenim ganes de fer en cada moment. I tant de bo agradi i funcioni, però si no passa estarem tranquils perquè hem fet el que volíem fer”, diu De la Iglesia. “Som esclaus dels nostres gustos, no del públic. Però el tenim en compte perquè depenem d’ell”, afegeix Lambrinov.

Tot aquest embolcall musical vesteix l’univers metafòric de De la Iglesia, un compositor que treballa sobretot amb imatges. “Sempre m’ha agradat molt el dibuix, la pintura i la fotografia. Tot el que m’entra pels ulls i m’impacta procuro que a l’hora d’escriure hi sigui molt present”, diu. Fins i tot pot passar que d’una pintura en surti una cançó com Vint-i-un botons, que parla del quadre The singing butler de l’escocès Jack Vettriano. “Mirant-lo em vaig imaginar què passava dins del quadre, i un dels personatges es converteix en el narrador de la cançó”, explica De la Iglesia.

El camí de la professionalització

Equilibri també és una nova experiència per a uns músics que han aconseguit viure del grup. “Sense luxes, però hem pogut anar tirant”, precisa Lambrinov. “Quan vam fer El turista pensàvem: «Quina il·lusió gravar un disc per a una discogràfica. El regalarem als familiars, farem alguns concerts i després cadascú continuarà la seva vida». Veníem d’aquí, i tot el que ha vingut després ha sigut totalment inesperat i hem hagut d’anar professionalitzant tots els processos per presentar cada vegada un producte millor”, recorda el violinista. Van aprendre “com funcionava” la indústria quan van autoproduir-se el segon disc, i ara han preferit compartir la producció amb Marc Parrot. Això sí, i com és habitual, totes les despeses de l’enregistrament les assumeix el grup.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT