'Jay y Bob el Silencioso: el reboot': Kevin Smith arriba a un carreró sense sortida d’humor referencial

Vilanova i la GeltrúDirecció: Kevin Smith. Guió: Kevin Smith. 105 min. Estats Units (2019). Amb Jason Mewes, Kevin Smith, Harley Quinn Smith i Shannon Elizabeth. Disponible a Movistar+ a partir del 30 de maig

Aquest hauria de ser el gran moment de Kevin Smith: en una època en què els superherois i els mons interconnectats són la dieta cinematogràfica de milions d'espectadors, podria reflectir el mainstream i els interessos que el director porta discutint d'ençà que va començar a fer cinema als noranta. Però, tot i la seva experiència com a guionista de còmic, Smith prefereix exercir de podcaster de la cultura popular abans que agafar les regnes del zeitgeist. Potser ja en té prou amb el seu univers cinemàtic de butxaca, malgrat que Jay y Bob el Silencioso: el reboot ens el presenta eixut d'enginy des de bon principi, refent un gag a propòsit d'El silenci dels anyells que ja apareixia a Clerks 2. O sigui, un reboot autoproclamat que cita l'ocurrència d'una seqüela que, al seu torn, parodiava un títol icònic: impossible recargolar més l'argument meta.

L'última peripècia dels personatges encarnats per Jason Mewes i el mateix Smith avança, així, a través de vinyetes pretesament còmplices que no arriben a connectar amb el públic. Un mareig referencial que s'equilibra amb l'aparició de Harley Quinn Smith, filla de Smith i, en la ficció, d'en Jay. La descoberta de la paternitat per part d'un immadur crònic introdueix en el film un arc emocional honest, que s'expandeix més enllà de les tribulacions geek. Això no és suficient per redimir la pel·lícula, però és indubtable que la presència de Harley Quinn fa millor el cinema de Smith. Sospito que ell ho sap, i que això l'omple d'orgull.