Música

John Eliot Gardiner: “Beethoven va ser un animal polític”

El músic britànic dirigeix les simfonies del geni de Bonn al Palau de la Música

Beethoven, sempre vigent. 250 anys després del seu naixement, apareix de sobte en un plec del present. “Estàvem assajant la Novena simfonia amb el Cor Monteverdi i l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique l’1 de febrer, un dia després que Boris Johnson anunciés la separació del meu país de la resta d’Europa. Precisament quan la Novena és la música de la Unió Europea per excel·lència. Deploro aquesta decisió fatídica, em fa molt de mal”, ha explicat aquest dilluns John Eliot Gardiner davant de la premsa al Palau de la Música, on el director britànic està dirigint la integral simfònica de Beethoven fins divendres. Ho fa, per cert, amb instruments històrics i seguint la seqüència cronològica. “Així es poden seguir els passos de Beethoven simfonia rere simfonia i veure com en poc temps va ser capaç de fer evolucionar la música”, afegeix.

El Brexit, però, no ha malmès l’entusiasme de Gardiner, content de ser en una de les seves sales de concerts preferides i de la col·laboració amb el Cor de Cambra en la Novena, que a més serà enregistrada per TV3 divendres. Barcelona també ha d’estar contenta, perquè és una de les cinc ciutats triades per Gardiner per oferir la integral: després anirà a Nova York, Chicago, Londres i Atenes.

Per al director britànic, Beethoven va ser “un animal polític”, entre la il·lusió i la decepció. “Les simfonies, sobretot la tercera i la cinquena, són obres molt polítiques que reflecteixen les turbulències polítiques d’aquella època, de la mateixa manera que l’art de Goya, un coetani seu, també mostra l’ambient bèl·lic i els horrors de la invasió napoleònica a Espanya”, recorda Gardiner, que no oblida la tensió que Beethoven va experimentar entre l’esperit republicà francès, la involució napoleònica i la restauració vienesa de Metternich. “Hem de donar gràcies que no anés a París, perquè segurament hauria acabat guillotinat”, diu Gardiner sobre un compositor que a Viena va haver de conviure amb “el règim cada vegada més i més conservador de Metternich”. En una situació comparable a la que patiria un segle després “Xostakóvitx durant l’estalinisme”, Beethoven “va ser molt agosarat creant la Cinquena, un obra amb aquell rerefons i alhora una celebració del poder de la música per transmetre missatges filosòfics i polítics”. “Se'n va sortir. Li agradava jugar amb el perill”, assegura.

Per comunicar aquest esperit, Gardiner compta amb una orquestra creada fa trenta anys per interpretar aquest repertori, el de Beethoven i els seus successors. El propòsit no és de caràcter “arxivístic”, sinó ben viu. Així, amb un referent historicista: les interpretacions de les simfonies de Beethoven que va impulsar Habeneck amb la Societat de Concerts i Conservatoris francesa el 1828. “Quan fas servir instruments d’època pots portar-los al límit sense distorsionar la melodia original i amb tota l’expressivitat. És com escoltar música sense pasteuritzar”, diu Gardiner.