OBITUARI

Mor Josep Maria Ballarín, autor de 'Mossèn Tronxo', als 96 anys

Popular i singular, controvertit i prolífic, el capellà Josep Maria Ballarín ha construït una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com 'Mossèn Tronxo' i 'Santa Maria, pa cada dia'

"L'Església és una gran casa amb una gran porta. Hi cap tothom que vingui amb bona voluntat. Fins i tot hi cabem els capellans". Així de lliure i directe s'ha expressat durant anys Josep Maria Ballarin (Barcelona, 1920–2016), mort aquesta nit de dijous a divendres a Berga a l'edat de 96 anys, i autor d'una extensa i popular obra narrativa, entre la qual destaquen 'Mossèn Tronxo' (Club Editor, 1989), 'Terra Santa i torna a Gósol' (Planeta, 1997) i els llibres de memòries 'Pluja neta, bassals bruts' (Efadós, 2013), 'Mossèn Ballarín per ell mateix', a cura de Jaume Huch (Pòrtic, 2013), i el recent 'El sac dels records' (Efadós, 2015), on parlava, entre molts altres temes, dels seus orígens: " Havia nascut destinat a ser un mocoset de casa bona. Déu em va compadir fent-me el pobre de la família".

El llegat literari de mossèn Ballarín no s'atura amb la seva mort. De fet, el religiós estava preparant un llibre amb motiu de la commemoració del Centenari de Queralt, que se celebra aquest 2016. 'El meu Queralt' serà un recull dels textos que mossèn Ballarín va dedicar a la Mare de Déu de Queralt i al Santuari, on va viure durant des del 1958 fins al 1993. El seu editor, Jaume Huch, ha avançat aquest divendres que el llibre es publicarà després de Sant Jordi "perquè no quedi amagat per la Diada i perquè es vol convertir en un homenatge a Ballarín". "És un llibre que li feia molta il·lusió, però els últims dies ja no hi podia treballar", ha remarcat Huch.

Després d'estudiar batxillerat als Escolapis, Ballarín va formar part de la Lleva del Biberó durant la Guerra Civil. "No s'explica gaire, el genocidi de la Lleva del Biberó –recordava el 2013 en una entrevista amb l'ARA–. Va ser terrible. El 27 d'abril ens incorporàvem i el 10 de maig ja lluitàvem al pont de Balaguer. De tant en tant trobàvem morts a ple conreu i la propaganda mediàtica feia creure que eren afusellats per Franco, però això no era veritat: eren gent de la meva lleva". Després de la Guerra va fer el servei militar "amb els de Franco", a Zamora. No va ser fins al 1946, després de sis anys de malaltia greu –tuberculosi– passats a Matadepera, que Ballarín no decidiria emprendre el camí per arribar a ser capellà. A les dèries de Shakespeare i Dante Alighieri s'hi va afegir Déu. Al cap dels anys, Ballarín diria, amb el sentit de l'humor sorneguer que el caracteritzava, que hi va haver "un element molt important" perquè es fes capellà: que no "n'havia tractat mai cap".

De capellà a escriptor

El 1958, després de sis anys d'estudi al seminari, va esdevenir el capellà de Santa Maria de Queralt. A partir d'aleshores, escriure es va convertir en bona part de la seva tasca pastoral, i els llibres començarien a arribar a partir del 1967, quan va publicar 'Francesco' (Edicions 62). Des de llavors aniria publicant llibres de divulgació religiosa, i a partir de la dècada dels 90 la seva figura aconseguiria una gran rellevància pública a partir de les col·laboracions a TV3, Catalunya Ràdio i publicacions com el diari 'Avui' i la revista 'Serra d'Or'.

El 1990 va iniciar una nova faceta de la seva producció literària publicant la novel·la 'Mossèn Tronxo', que es convertiria en el llibre més venut en català del Sant Jordi d'aquell any. Les peripècies picardioses i capellanesques de Ballarín van aconseguir vendre 100.000 exemplars –la novel·la va ser reeditada 20 anys després per Club Editor–, i l'autor va repetir l'èxit l'any 1996 amb 'Santa Maria, pa cada dia', que va guanyar el premi Ramon Llull. Van ser dos dels cims de la connexió de Ballarín amb els lectors. Dos dels seus millors amics van ser els ara expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall. El primer el descrivia com un "capellà culte que de vegades es fa passar per mossèn Tronxo". Maragall en destacava que si hi havia algú "poc convencional és ell", i afegia que "és d'aquella gent de la Catalunya antiga que les ha vistes de tots colors, i d'aquí, la seva saviesa". El 2010, Albert Om li va dedicar un dels programes d''El convidat' on es pot comprovar l'encert de les paraules de Pujol i Maragall.

El 2015 va tancar la llista de la circumscripció de Lleida de la coalició independentista Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya. Creia que "la solució és la independència", i acabava la frase amb un però: "Serà un merder".

El funeral de Josep Maria Ballarín serà aquest dissabte a les 16 hores a l'Església de Santa Eulàlia de Berga, i l'enterrament serà a Gósol.

Més continguts de