L’escepticisme i la humilitat com a eines d’investigació històrica

BarcelonaLa minúscula inicial del títol original quan hISTÒRIA es va estrenar a la Sala Beckett fa un any -que ha desaparegut ara al programa de mà del Lliure- no és una juguesca sinó gairebé un article d’opinió. Una invitació a prescindir de la grandiloqüència, a assumir els possibles errors en les investigacions històriques, ve a dir a l’historiador que ha de fer servir tant l’escepticisme sobre les proves i testimonis com ser capaç d’admetre la impossibilitat d’esbrinar allò que buscava.

L’excel·lent obra de Jan Vilanova és una reflexió sobre com s’escriu la història i sobre la memòria que exhorta els historiadors a ser humils a l’hora d’establir el que va passar en un moment i en un lloc determinats. El lloc és un poble francès on el 1944 la Gestapo va detenir i assassinar una trentena de membres de la Resistència, entre els quals figurava l’historiador medievalista francès Marc Bloch (1886-1944). Què va dir abans de morir? ¿És cert el que va escriure un prologuista de la seva obra? La investigació la fa, en l’actualitat, un estudiant d’història que estableix una relació sentimental amb la jove i desorientada filla de l’admirat i prestigiós professor.

Una dramatúrgia intel·ligent i un llenguatge de gran precisió destaquen en un text que exhibeix una bona feina de documentació, gens sorprenent si sabem que l’autor ha cursat un màster universitari en la matèria amb conclusions que bé podrien ser les del magnífic monòleg final del professor. Punyent posada en escena de trets cinematogràfics (Pau Roca) capaç de mostrar-nos els sentiments dels personatges amb tota claredat. Un relat ben construït i tres bones interpretacions de Pau Roca, Vicky Luengo i Miquel Gelabert que copsen l’atenció dins d’uns clímaxs emocionals perfectament aconseguits.

‘hISTÒRIA’, Teatre Lliure, 11 de gener