Òpera

El Liceu en cantants, funcions, rols i mil anècdotes

Els annals del teatre, temporada rere temporada, es posen a disposició dels ciutadans en línia

Era una assignatura que el Gran Teatre del Liceu tenia pendent, i ara, aprofitant el vintè aniversari de la reobertura, finalment poden estampar-hi una creueta al damunt: es tracta de posar a disposició del públic els annals del teatre en una base de dades en línia, una eina imprescindible per a musicòlegs i amants en general de la lírica, que podran seguir, pràcticament dia a dia, l'activitat artística del teatre de la Rambla. De moment s'han posat en línia els últims 20 anys, però la idea és anar remuntant en el temps fins a la seva inauguració el 1847. Es preveu que el 2022, de cara al 175è aniversari del Liceu, la feina estigui enllestida. En els annals consultables en línia ja s'han introduït dades des del 1977, cosa que suposa fins a 16.394 documents entre programes de mà i fotografies; 9.892 professionals relacionats amb obres, espectacles i funcions (compositors, llibretistes, solistes, figuració...); 4.944 rols; 20.912 funcions i 722 obres. Totes aquestes dades, a més, es poden relacionar a l'hora de buscar informació, la qual cosa dona la xifra de 2.791.575 registres relacionats, una xifra, d'altra banda, que anirà creixent a mesura que s'introdueixin totes les dades.

Si bé teatres com el Covent Garden i el MET també tenen els seus annals en línia, al Liceu han volgut fer el seu model "propi", tal com explica Helena Escobar, arxivera de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. "Es pot buscar per títol, per professional, per repartiment o per tipologia d'òpera, i estem treballant per poder fer una cerca avançada i relacionar tres ítems, com per exemple dos cantants i un títol", ha explicat Escobar aquest dimarts durant la presentació. El fons fotogràfic d'Antoni Bofill també està inclòs en la basa de dades.

Darrere d'aquesta obra ingent, que s'ha fet "des de casa" –en paraules de Valentí Oviedo– hi ha un home que declara estimar el Liceu i ser-ne un "fetitxista" empedreït: el mestre apuntador Jaume Tribó. Va ser ell qui, per iniciativa personal, es va dedicar a investigar la història del teatre des del punt de vista de la seva activitat artística. "Als anys cinquanta venien nord-americans i els adreçaven a mi per respondre preguntes sobre el Liceu; sovint em preguntaven si hi havia cantat Caruso, què havia cantat i amb qui... No els podia respondre, i això em molestava profundament", diu Tribó. Ocult des del seu coverol, on treballa des del 1975, el mestre Tribó ha sigut testimoni privilegiat del batec artístic del teatre, i no només ha fet d'apuntador per als cantants, sinó també per al públic aficionat, anotant totes i cadascuna de les històries que s'han viscut al teatre. "M'he divertit molt", somriu. Respecte a Caruso, Tribó reprèn: "Efectivament va cantar al Liceu un Rigoletto el 1904 i, com que va desafinar en l'ària anterior i el públic l'havia escridassat, a La donna è mobile no volia fer un bis, però davant la insistència va cedir i en va fer un... En canvi, Angelo Masini, el 1986, en va arribar a fer sis, i cadascun amb una cadència diferent!"

Aquestes anècdotes enriqueixen la base de dades i donen color als noms i les xifres. Als 76 anys, Tribó recorda perfectament el dia que a la soprano Daniela Dessì se li va trencar una nota a l'ària Oh Patria mia!. "Va ajupir-se i em va dir que fessin baixar el teló, que s'havia trencat el turmell. Així ho vaig fer i vam estar esperant cinquanta minuts mentre l'atenien al servei mèdic. Quan van reprendre la funció, el presentador va dir que havia patit un pinçament lumbar i, en acabar la funció, resulta que es va ajupir sense problemes per collir unes flors que li havien llançat!", recorda.

Tribó ha avançat en la seva investigació fent blocs que ressegueixen la història del teatre: del 1847 al 1861, quan va patir el primer incendi i es va reconstruir en poc més d'un any; del 1862 al 1893, quan Orsini va tirar-hi una bomba; del 1894 al 1936, quan va començar la guerra; del 1936 al 1939, en què pràcticament va estar tancat; del 1939 al 1980, quan va morir l'empresari Joan Antoni Pàmias, que va marcar un nou rumb del teatre; del 1981 al 1994, quan el Liceu es va incendiar; del 1994 fins al 1999, quan estava en procés de reconstrucció i la temporada es va derivar a altres teatres de la ciutat, i finalment del 1999 fins a l'actualitat més recent (el recital de dissabte passat de Javier Camarena ja està "fitxat"). Per aconseguir les dades, ha fet recerca d'hemeroteca en els arxius del Diari de Barcelona o consultant crítics com ara Carlo Marinelli i Giorgio Gualerzi.

Un acord amb la UAB

La Societat del Gran Teatre del Liceu està digitalitzant el seu fons gràcies a un acord amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), els resultats del qual es presentaran al març, i la idea és que els dos arxius es puguin connectar i posar en consulta oberta. Per fer aquesta feina de posar en obert els annals, el Liceu ha comptat amb recursos propis, però per poder desenvolupar el projecte han demanat un fons Feder europeu dedicat a Patrimoni i Arxius. Al març sabran si els ha estat concedit. "Amb tot, per demanar-lo has de demostrar que tens aquests diners per poder fer el projecte i nosaltres els tenim per diferents vies, privades i mecenes", ha explicat Oviedo.