ARTS ESCÈNIQUES

Llàtzer Garcia indaga en els lligams d’una secta

El dramaturg tanca la trilogia sobre la família amb ‘Els nens desagraïts’

La història d’ Els nens desagraïts perseguia des de fa anys Llàtzer Garcia. Durant la seva infantesa, el dramaturg va coincidir a classe amb un noi misteriós que no anava a les excursions ni a la piscina, i tampoc es relacionava amb els companys fora de l’escola. Entre setmana el noi assistia a l’aula i durant el cap de setmana formava part d’una estricta comunitat religiosa que va existir a Sant Gregori, al Gironès, durant els anys 80. Aquesta realitat ambivalent era el que més atreia Garcia, que l’ha transformat en una obra de teatre per explicar-la. “M’interessava molt la dualitat entre els dos mons. La seva infantesa era com Dr.Jekyll i Mr. Hyde”, explica.

A partir d’aquesta història real, el dramaturg s’endinsa en la quotidianitat, les creences i les relacions dels membres d’una rígida comunitat religiosa. El muntatge s’estrena avui al festival Temporada Alta i serà a la Sala Beckett des del 15 de novembre fins al 10 de desembre. Les visions i les vivències dels nens nascuts a la secta són el motor de l’obra, que explora com s’enfronten al món exterior i s’hi intenten readaptar quan arriben a l’edat adulta.

“Han d’assumir el seu passat, que quan són grans se’ls fa ridícul, perquè els havien explicat que eren el poble escollit i que si ho explicaven els perseguirien com als primers cristians”, assenyala Garcia. La líder de la comunitat és la mare fundadora (interpretada per Teresa Vallicrosa), que afirma que és vident i que parla amb Déu. Segons el dramaturg, aproximar-se a aquest personatge ha sigut una tasca complexa. “Era molt fàcil tractar-la de manipuladora, però és una dona que actua sense maldat i que no treu ni beneficis econòmics ni sexuals del seu lideratge. Realment es creu el que proclama”, diu Garcia, que ha procurat construir el personatge “des de l’objectivitat”. L’espectacle també aborda les contradiccions de la comunitat, que està regida per una pobresa estricta, però la mare fundadora “va tenyida de ros i porta joies, té un glamur gairebé grotesc”, diu Garcia.

Muguet Franc, Guillem Motos i Ramon Pujol, de la companyia Arcàdia, donen vida a la resta de personatges, un grup d’homes i dones que han abandonat les seves amistats per abocar-se de ple a la comunitat. A través d’ells, l’obra busca els motius que porten unes persones amb una bona carrera i un bon futur a girar l’esquena a tot i sotmetre’s a una existència guiada per l’espiritualitat. Garcia, que s’ha inspirat en El regne, d’Emmanuel Carrère (Anagrama, 2015), no ha tret una única conclusió. “En un moment de crisi personal, el discurs de la por pesa molt i la religió es converteix en una sortida quan no trobes un sentit de la vida enlloc”, reflexiona el dramaturg. Els nens desagraïts s’ha gestat durant la residència de la companyia Arcàdia a la Sala Beckett i serveix per tancar la trilogia de Garcia sobre la família, formada també per La terra oblidada i La pols.