LITERATURA

Llibres per explorar la cara i la creu de l’amistat

Escriptors de novel·les infantils utilitzen el vincle per explicar històries sobre la diferència i la fidelitat

L’amistat és aquella convidada que, en major o menor mesura, sempre treu el cap a la literatura infantil i juvenil. Com que acostuma a ser habitual i pròxima a la realitat dels lectors, molts autors la converteixen en un ham per connectar-hi. Però no només això. Alguns també s’apropien de la funció mirall de la literatura i l’aprofiten per reflectir la seva idea d’amistat. Ho fan amb novel·les que cavalquen entre el gènere infantil i juvenil -s’adrecen a lectors d’entre 9 i 14 anys-, la majoria de les quals s’embolcallen d’elements fantàstics, de misteri o d’aventures per dotar les històries d’un caràcter extraordinari. Rere aquesta capa d’imaginació hi ha un bon grapat d’amistats que basculen entre la fidelitat, la sinceritat, la solidaritat i la valentia. Cada relat té la seva particular visió d’una relació entre amics, però tots coincideixen a transmetre una màxima: aquest vincle no es pot deslligar de l’esforç i mantenir-lo viu mai és fàcil.

Binomis complementaris

El pes de moltes obres recau en dos amics que es retroalimenten

Els amics són les primeres persones amb qui establim un lligam per elecció i no per imposició. Probablement per això, molts escriptors veuen en l’amistat un poderós imant literari per atreure cap a les seves pàgines lectors encara immersos en la infantesa o en una joventut primerenca. Els vincles familiars juguen un paper secundari en aquestes novel·les, mentre que els amorosos o laborals són inexistents fins que no es travessa la línia de la joventut.

“L’amistat és la relació més primària que viuen els nens. La coneixen i els ajuda a identificar-se”, explica l’editora de Blackie Books, Alice Incontrada. Sota el seu segell han publicat Els imaginaris de A.F. Harrold, una història encapçalada pe Rudger, l’amic imaginari de l’Amanda. Incontrada defineix l’evolució de la història “com una muntanya russa” que transporta els protagonistes per una sèrie d’aventures i, alhora, enforteix la seva relació. La sinceritat i la franquesa alimenten el vincle, que està sotmès a una inevitable dependència: si ningú imagina en Rudger, ell deixa d’existir.

Aquest binomi format per dues persones que es retroalimenten és la base de nombroses novel·les per a infants. A Dan Saroga i l’Operació Inodor (Barcanova), l’escriptor Rex Jefferson -que s’amaga rere un pseudònim i prefereix no revelar el seu nom real- teixeix una investigació detectivesca que capitanegen el Dan i el Wesley, dos amics d’escola. Jefferson explica que, a diferència de les històries de colles d’amics, la relació entre els dos protagonistes li permet “aprofundir en els aspectes més íntims de l’amistat”. Construir un duet protagonista format per dues personalitats complementàries és, segons Jefferson, un recurs “per enriquir el relat i eixamplar la perspectiva narrativa”.

Normalitzar la diferència

Algunes obres capgiren els rols o imaginen amistats amb animals

Més enllà dels caràcters divergents en els personatges, alguns autors erigeixen amistats que es nodreixen d’una clara diferència per part d’un dels protagonistes i, a partir d’aquest element, vehiculen relats sobre la normalitat d’allò que socialment no se’n considera. A la història de Jefferson, el Wesley va néixer sense tíbies i es desplaça mitjançant unes pròtesis que ell mateix anomena “cames de guepard”. És un fet que fascina el seu amic, tot i que l’escriptor ho ha volgut tractar “des de la naturalitat, esquivant el victimisme i el moralisme”. Però probablement l’amistat més peculiar dels títols publicats últimament és La mona de l’assassí de Jakob Wegelius (Viena Edicions), una novel·la que s’emmiralla en els clàssics de Jules Verne i gira al voltant d’una amistat incondicional entre una mona i un capità marítim. La seva relació sorgeix precisament de la diferència: la mona és maltractada per la seva condició d’animal fins que el capità la salva i la tracta com una persona. “L’amistat la redimeix i li serveix per entrar a un altre món, però ella és molt conscient de la situació”, explica l’editora de Viena, Isabel Monsó. Aquest fet determina el tipus d’amistat que guia la novel·la: és una relació de fidelitat absoluta, a partir de la qual es belluga la història, perquè la mona haurà de fer tots els possibles per treure el capità de la presó.

L’escriptora Elisabetta Gnone també estira el fil de la diferència per parlar d’inclusió i de tolerància. Olga de papel (Duomo Ediciones) segueix les aventures d’una nena de paper que busca una bruixa perquè la transformi en una persona de carn i ossos. La història, relatada per una magnètica narradora de faules a un amic que pateix bullying, és un cant a l’autoacceptació a través dels altres, en aquest cas una sèrie d’éssers fantàstics que acompanyen l’Olga en el seu viatge. “La protagonista deixa de sentir-se diferent gràcies als seus amics. A través dels ulls dels altres, descobreix el que la fa especial”, diu l’editora de Duomo, Olga Portella.

En un escenari més realista, l’escriptora Maria Parr opta per capgirar els rols de gènere i donar veu a una amistat diferent precisament perquè carrega contra l’estereotip. Ho fa a Cors de gofra (Nórdica Libros), en què trena les peripècies de la Lena i el Trille en un petit poble de la costa noruega. Intrèpida i esbojarrada, ella porta la veu cantant de la relació, mentre que ell és més reflexiu i actua sempre a remolc de l’amiga. “L’autora trenca amb la idea que els nens tenen un caràcter més impetuós i les nenes són més tranquil·les -assenyala l’editora de Nórdica, Susanna Sánchez-. És una amistat sense fantasies, que beu de la confiança mútua malgrat que cadascun d’ells veu la vida a la seva manera”.

Amistats amb problemes

Els autors exposen discussions, vincles a distància o refredats

Per parlar d’amistat, no cal que els protagonistes visquin colze a colze. De fet, alguns escriptors opten pel contrari, és a dir, per separar els amics i convertir aquest conflicte en la força que mou els engranatges de la narració. A La mona de l’assassí, el capità i l’animal no passen gaires pàgines junts, perquè l’al·licient principal de la història és aconseguir el retrobament entre l’un i l’altre en llibertat. Amb un plantejament inicial similar, La chica de tinta y estrellas de Kiran Millwood Hargrave (Ático de los Libros) dibuixa l’evolució d’una amistat entre dues noies, la Isabella i la Lupe. Una discussió encesa les separa i la novel·la ressegueix la travessa de la primera per trobar l’altra. L’editora d’Ático de los Libros, Clàudia Casanova, subratlla que la novel·la reflecteix “com gestionar una amistat evitant-ne la idealització”. En paral·lel amb el seu viatge, la Isabella descobreix parts de la realitat que transformen la imatge que tenia de l’amiga, de manera que la relació entre elles canvia mentre estan separades. “Al principi, la seva relació és molt innocent, desvinculada de les circumstàncies. El retrobament posterior és molt interessant, perquè serveix per reconstruir l’amistat des d’un altre lloc, tenint en compte les discussions i tots els condicionants viscuts”, apunta Casanovas.

Si bé pot servir de motor narratiu, la distància no sempre té efectes positius en una amistat. A Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa de Pep Molist (Animallibres), la llunyania ha refredat el lligam entre el Lluc i el Bernat després que aquest hagi marxat a viure a Londres. L’enigma que s’amaga rere unes fotografies misterioses, que és l’esquelet de la novel·la, els torna a acostar. “Al principi el seu lligam és molt feble, però per resoldre la investigació es necessiten l’un a l’altre -diu Molist-. Tot i estar lluny, mantenen viva la seva complicitat. El repte els acosta perquè la vida és una mica així: enfortim els llaços a partir d’un fet comú que ens mou”.

Un origen misteriós

Les amistats d’infantesa neixen de la intuïció i les vivències

Cada amistat literària habita en un univers propi i singular. Ara bé, amb l’excepció de La mona de l’assassí, totes les novel·les uneixen protagonistes que encara no han abandonat la infantesa, i això fa que les seves relacions comparteixin certs trets que els adults ja han deixat enrere. Molist veu en les amistats d’infantesa “un component més vivencial i directe, sense els punts de reflexió que apareixen quan et fas gran”.

Per a Jefferson, aquest també és un component que fa atractiva l’amistat com a generador de matèria literària. “Al món adult impera el filtre del seny, que actua com a fre -assenyala-. Les amistats d’infantesa, en canvi, estan fetes d’una pulsió que no té una lògica, sinó que sorgeixen de manera bastant misteriosa”. A través de les novel·les, els escriptors recullen aquesta atracció indesxifrable i la basteixen de trifulgues per fer-ne lluir el seu valor als lectors, siguin grans o petits. “Quan ets un nen vas a pinyó lliure, et guies per la intuïció en contraposició amb les barreres que apareixen durant l’edat adulta -indica Jefferson-. Quan et fas gran, encara que te n’hagis allunyat, les amistats d’infantesa queden com una espècie de record agradable”. Amb màgia o sense, les històries conflueixen en recordar les qualitats de les relacions nascudes durant la infantesa com una sèrie de vincles que són fruit d’una etapa vital concreta i, per tant, que tenen la virtut de l’excepcionalitat.

Tres clàssics literaris guiats per l’amistat

Les aventures de Tom Sawyer

Tom Sawyer i Huckleberry Finn formen un dels tàndems d’amistat més emblemàtics de la literatura clàssica. La seva relació, escrita per Mark Twain, es nodreix de l’oposició de caràcters, que no els priva de llançar-se a l’aventura sense fer cas dels adults.

L’illa del tresor

El camí que segueix Jim Hawkins per deixar la infantesa enrere és una travessa que el porta a aprendre sobre els aspectes més foscos de l’amistat. Les traïcions i les ambicions expulsen el protagonista de la innocència al clàssic de pirates de Robert Louis Stevenson.

Les aventures de Pinotxo

El viatge del titella de fusta fins a convertir-se en un nen de carn i ossos és també una història de descoberta de l’amistat. Escrita per Carlo Collodi i publicada el 1883, la novel·la utilitza l’anhel del protagonista per fer-li viure enganys i enveges, però també valors intrínsecs en una bona amistat com l’honestedat, la fidelitat i la confiança.

Més continguts de