BarcelonaA Marc Pastor (Barcelona, 1977) li floreixen constantment novel·les dins el cap. L’estiu del 2017 l’escriptor i mosso d’esquadra ho tenia tot previst per posar-se a escriure una nova història que havia de donar continuïtat a Farishta (Ara Llibres, 2017), però els atemptats del 17-A van fer-li saltar els plans pels aires. “Tot se’n va anar a pastar fang. Aquells cinc dies van ser com una bombolla, quan hi penso encara tinc la sensació que li va passar a algú altre. Va ser un gran impacte a nivell personal i professional”, diu Pastor. Després dels atacs, va aparcar el projecte previst i va posar-se a treballar amb una història radicalment diferent, protagonitzada pels Mossos d’Esquadra i ubicada en l’actualitat.
A Els àngels em miren (Amsterdam), Pastor no només retorna a Barcelona i a la novel·la negra, sinó que rescata també el to sanguinari i fosc de Bioko (2013) i La mala dona (2008). D’entrada, l’escriptor tenia clar que volia vehicular la història al voltant d’un policia caníbal. “Em feia gràcia que la seva forma d’empatitzar amb les víctimes fos menjant-se-les i que anés a la sala d’autòpsia a agafar els fetges dels cadàvers”, explica. A partir d’aquesta idea va donar forma a Abraham Corvo, un caporal dels Mossos que té ascendència equatoguineana i està posseït per un esperit malèvol. “He intentat donar una explicació real a aquest dimoni. No ve de l’infern, és com si fos un paràsit més”, assenyala l’autor. Corvo és un personatge complex, que es debat entre el bé i el mal i que, en algunes ocasions, és jutjat i qüestionat pel seu color de pell i per la seva afició a ensumar els cadàvers de ben a prop.
L’interior dels Mossos d’Esquadra
Amb l’escabrós assassinat de dues noies a Sant Andreu com a punt de partida, la novel·la ressegueix la investigació dels Mossos d’Esquadra i, en paral·lel, els dilemes de Corvo per conviure amb l’esperit que té a dins. “Volia fer un crim espectacular i cridaner, que no s’assemblés a cap dels que havia investigat”, destaca Pastor. Les morts són l’excusa per reflectir, a través d’una gran varietat de personatges, els processos que segueixen els policies per atrapar el culpable. “A la vida real, un policia no resol els casos tot sol. Volia reivindicar que les investigacions es fan en equip i potenciar el vessant hiperrealista del procés en contrast amb la presència de la màgia negra”, subratlla l’escriptor, que defineix la novel·la com “una barreja de The wire i Stranger things ”.
A banda de retratar els Mossos des de dins, Pastor també aprofundeix en la recerca sobre els orígens del mal que ja havia explorat en llibres anteriors. “Per raons de feina, acabo parlant amb gent que fa una hora que ha matat una persona. I just abans de parlar-hi pots pensar que serà un monstre, però les converses són d’allò més normals -explica-. Em fascina veure com el mal és vaporós, fluctuant i ambivalent”. Ell, de fet, utilitza l’escriptura com una sortida d’emergència per a totes aquestes experiències. “La ficció m’ajuda a cremar dimonis. A la feina tinc converses i veig coses que em queden a dins, fins que arriba el moment que he d’escriure-les”, diu.
La història d’Abraham Corvo actua com a mirall d’una Barcelona polifacètica i contradictòria. “M’interessava reflectir la polaritat d’una ciutat amb dues cares, la dels baixos fons i la de la classe mitjana alta -assenyala-. Són realitats que conflueixen, però que es toquen molt poc”. També ha absorbit per a la història la realitat catalana i, per primera vegada, ha incorporat el context polític actual a una novel·la empès pels fets de la tardor del 2017 i l’1-O. Ara bé, Pastor ha disfressat d’ucronia el paisatge polític i imagina un República Catalana aconseguida després de 23 morts. “Vaig començar a escriure el 12 de setembre, però tot canviava cada dia. He fet un exercici de política-ficció seguint seqüències lògiques”, afirma l’autor, que deixa clar que aquesta realitat paral·lela no reflecteix la seva opinió política. “És un tema delicat, i soc conscient que pot generar recels, però no vol dir que jo estigui a favor d’aquest escenari. De morts, de fet, no en vull veure ni un”, diu.
Un dels escriptors catalans de novel·la policíaca més internacionals
Que la ficció és un vehicle per viatjar arreu del món es pot aplicar, en el cas de Marc Pastor, literalment. Pastor és un dels escriptors catalans contemporanis més internacionals i, probablement, un dels autors de novel·la policíaca i fantàstica que més han viatjat gràcies a les seves novel·les. Amb La mala dona, publicada el 2008 i traduïda a una dotzena de llengües, Pastor s’ha fet un forat a les llibreries de França, Itàlia, Portugal, Mèxic i Alemanya. També ha aconseguit una de les fites més anhelades dels escriptors amb ganes d’exportar la seva obra: que la novel·la sigui traduïda a l’anglès i, per tant, que tingui un espai al mercat britànic -on se n’ha publicat una segona edició-, estatunidenc i canadenc. “Que sigui una història basada en fets reals ajuda molt a vendre. També ho fa que sigui una novel·la negra”, afirma Pastor.
L’escriptor també va creuar unes quantes fronteres amb Bioko, que s’ha traduït a sis llengües diferents. La història d’un traficant d’armes en l’època colonial a una illa misteriosa de l’Àfrica ha seduït, sobretot, els països centreeuropeus. “A Hongria i a Polònia ha agradat moltíssim, no em preguntis per què”, diu Pastor, que després de viatjar a nombrosos països per promocionar les novel·les ha arribat a la conclusió que “la literatura catalana no és vista com una literatura exòtica, sinó com qualsevol altra literatura”.
Amb algunes traduccions de Farishta en negociació, Pastor explica que, si bé no escriu pensant en el lector de fora, rep amb alegria cada nova proposta per exportar la seva literatura. I malgrat que Els àngels em miren just s’acaba de publicar, l’escriptor avança que ja hi ha alguns països que estan interessats a traduir-la.
![Marc Pastor“Viure en el passat és una presó”](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
