Marina Mascarell transforma el feminisme en dansa

BarcelonaDesprés de formar-se a Madrid, la coreògrafa Marina Mascarell va topar amb una enorme sensació de desolació. “No trobava cap espai artístic on poder créixer -explica Mascarell-. Sentia que no encaixava, així que vaig començar a buscar feina a fora”. De seguida la va fitxar com a ballarina el Nederlands Dans Theater, des d’on va saltar a Nova York per treballar amb el Cedar Lake Contemporary Ballet. Establerta a Holanda des de fa 12 anys, el 2010 va estrenar-se com a coreògrafa i, des d’aleshores, les seves obres han viatjat per Europa, Àsia i l’Amèrica del Sud.

“La dansa té als Països Baixos un suport institucional molt gran i una acceptació social en conseqüència. Aquesta és la clau perquè funcioni”, afirma Mascarell, que avui estrena al Mercat de les Flors Three times rebel. L’espectacle arriba a Barcelona, on s’estarà fins diumenge, després d’haver passat per Holanda, Alemanya, Taiwan, Grècia i Itàlia. Mascarell va plantar la llavor del Three times rebel el 2015, quan va encetar una investigació sobre feminisme. “Vaig viure una deconstrucció de mi mateixa que va impactar en el meu entorn i en la meva personalitat. Quan entres en el feminisme ja no en surts”, subratlla. Al llarg d’un any i mig, va submergir-se en un procés de creació per traslladar tot el que estava aprenent a la dansa. Aquesta traducció va ser “fàcil i orgànica”, explica, perquè “el cos de la dona és el que està en qüestionament i la dansa és cos”. El resultat és un espectacle protagonitzat per cinc intèrprets -quatre noies i un noi- que han construït els seus personatges sense fer diferències de gènere a l’escenari.

La pornografia, la prostitució i la degradació del cos de la dona són algunes de les problemàtiques que la coreògrafa aborda a través del moviment. Mascarell s’ha deixat endur per tot allò que anava descobrint durant el procés de creació, en què “una porta ha obert altres portes” i ha procurat tocar molts punts de vista “per tenir una opinió molt treballada”. Entre aquests punts de vista hi ha les mirades de Virginia Woolf, Sylvia Plath i Clarice Lispector, les frases de les quals ressonen durant l’obra. La compositora Yamila Ríos s’ha encarregat d’elaborar la música, que interpreta en directe i que també s’inspira en conceptes al voltant del feminisme. La fusió de música i moviment vol servir per fer sortir a la llum “una realitat oculta a la nostra societat”, diu Mascarell, que a l’escenari exposa la violència simbòlica, l’ús d’estereotips i la desigualtat. “La frase de Maria Mercè Marçal que fa de títol no podria resumir millor el meu sentiment: dona, de classe obrera i d’un país oprimit”, conclou.