MEMÒRIA HISTÒRICA

Franco ha marxat però el Valle de los Caídos continua com a símbol feixista

A quarts d’una del migdia, a Cuelgamuros s’obria la porta de la basílica del Valle de los Caídos i apareixia el fèretre amb les restes del dictador Francisco Franco. El fotògraf decideix obrir el pla de la imatge i mostrar tot el context de l’espai, la solitud de la família i el dia assolellat i fred. Fuig dels estereotips del moment, i el que el feixisme pretenia convertir en un homenatge a Franco, Emilio Naranjo ens ho mostra com un triomf de la democràcia. / EMILIO NARANJO / POOL / EFE (24 d'octubre del 2019)

El 24 d’octubre del 2019, gairebé 44 anys després de la seva mort, Franco abandonava el Valle de los Caídos i era inhumat al cementiri públic madrileny del Pardo-Mingorrubio, on també hi ha enterrats els presidents franquistes Luis Carrero Blanco i Carlos Arias Navarro, diversos ministres de la dictadura i el dictador dominicà Rafael Trujillo. Amb l’exhumació del dictador, que arribava després d’un llarg procés judicial en què els nets de Franco van mantenir un pols amb l’Estat, es posava punt final a una anomalia: Espanya era un dels pocs llocs a Europa, si no l’únic, on un dictador era homenatjat en un espai públic. Tanmateix, el Valle de los Caídos continua sent tal com el va imaginar Franco: l’arquitectura i els símbols feixistes són evidents i visibles a més de 20 quilòmetres de distància. José Antonio Primo de Rivera continua allà i sota les línies rectes hi ha una de les conseqüències de la rebel·lió militar: més de 33.000 morts, alguns arrabassats dels cementiris sense el consentiment de les famílies. Amb l’auge dels partits d’extrema dreta, el Valle de los Caídos hauria de mostrar el que Franco no volia que ningú veiés: què va ser el feixisme i les víctimes que va provocar. Cuelgamuros amaga la fossa comuna més gran de tot l’estat espanyol. Tots aquests morts continuen ocults. Ha quedat demostrat que ni el silenci ni l’amnèsia que van marcar la Transició han servit per consolidar la democràcia 40 anys després. Treure’n Franco només hauria de ser el primer pas.