Joan Carreras, premi Sant Jordi de novel·la, reivindica "urnes i independència"

Hilari de Cara, premi Carles Riba de poesia, demana construir "la república dels Països Catalans"

El Gran Teatre del Liceu acull per primera vegada la 64a edició de la Nit de Santa Llúcia - Festa de les Lletres Catalanes. Coincidint amb el Tricentenari, la cerimònia d'enguany torna a la capital catalana, on es van celebrar les 20 primeres edicions.

Joan Carreras, premi Sant Jordi de novel·la

“Estic feliç però també tinc molta por”, confessava Joan Carreras davant el reconeixement del guardó, dotat amb 60.000 euros, que atorguen Òmnium Cultural i Fundació Enciclopèdia Catalana. Carreras també va voler donar un missatge polític: "Em sembla molt millor un país on els polítics es poden fer abraçades que un on un promet que no farà abraçades". I va reivindicar: "Urnes i independència!"

La novel·la guanyadora del Sant Jordi de novel·la té com a banda sonora la cançó de la qual pren el títol: 'L’àguila negra', de Maria del Mar Bonet. El protagonista és Marià Solvell, un metge estomatòleg barceloní que viu dues històries d’amor. “Acumula deutes emotius amb dues dones que l’han estimat i que ell ha provat d’estimar”, detalla Carreras. Amb una d’elles, la Teresa, estableix una relació visceral on el sexe té molta importància. “És la primera vegada que sóc tan explícit. Abans tancava la porta del dormitori', diu Carreras. És una història d’amor caòtic i passional que desafia la societat dels anys 70. La novel·la acompanya aquest metge, amb un nom que dóna ja moltes pistes sobre com passa els seus darrers dies –Solvell– durant pràcticament tota una vida: “Tenia al cap des de feia molt de temps fer tot el recorregut vital d’una persona”, assegura el guanyador del premi Sant Jordi. Per les pàgines de 'L’àguila negra' transcorre bona part de la història de Barcelona dels darrers setanta anys. Quan comença la novel·la som al 2013, Solvell ja té prop de 70 anys i està esperant algú (important a la seva vida) en un lloc insòlit. Durant l'espera recorda la seva vida. La vaga dels tramvies de 1951, l’atemptat contra Carrero Blanco o la mort al garrot vil de Salvador Puig Antich són l’escenari de fons. “La novel·la està lluny d’aquestes mirades més mítiques dels herois o dels militants antifranquistes. Els meus personatges es van adaptant als canvis com la majoria de persones. Són les generacions que van construir un país mancat d’ambició i d’entusiasme”. La novel·la, però, no té res a veure amb vides grises. “És una novel·la sobre l’entusiasme”, assegura Carreras. L’autor va tenir la unanimitat d’un jurat format per Àlex Broch, Marta Nadal, Isona Passola, Ramon Pla i Arxé i Màrius Serra. “És una novel·la que conté molta veritat i això sol ja atrapa el lector i pot convertir-la en un clàssic”, assegura Nadal.

Hilari de Cara, premi Carles Riba de poesia

Poeta, professor de literatura i gestor cultural, Hilari de Cara (Melilla, 1945) viu a Manacor des de 1967. Té, però, un esperit inquiet. Del 1995 fins al 2002 va viure als Estats Units i ara somia a traslladar-se, per un temps, a una ciutat més nòrdica: Berlín, Odessa o Kíev. Hilari de Cara es va emportar el Carles Riba de poesia, imposant-se a uns altres 52 candidats, amb 'Refraccions'. El poeta també ha volgut reivindicar la independència de Catalunya: "Quan arribeu al paradís de la independència de Catalunya, penseu en els vostres germans de les Illes i del País Valencià, i algun dia constituirem la república dels Països Catalans. Visca Catalunya lliure!" 

“Hilari de Cara té 69 anys però és incògnit per molts”, diu el periodista i poeta Andreu Gomila, que formava part del jurat amb David Castillo, Josep Lluch, Roger Mas i Teresa Pascual. “Amb aquest premi espero posar-lo al lloc on es mereix”, afegeix. “És un poeta especial i diferent, amb aquest recull de poesies sembla un poeta suec, nòrdic”, assegura Gomila. “'Refraccions' és passió amorosa, però també passió per un mateix i per les coses”, detalla el periodista. Hilari de Cara ahir reivindicava recuperar allò que hem oblidat: “Hauríem de deixar que les coses oblidades de tan vistes, personatges, emocions, paisatges, soterrades en un oceà d’indiferència, es manifestin i visquin de forma rotunda”.

Lluïsa Cunillé, premi Frederic Roda de textos teatrals

Aquest any, per primera vegada, la Festa de les Lletres Catalanes ha volgut guardonar textos dramàtics. I el primer premi Frederic Roda de textos teatrals se l’ha endut Lluïsa Cunillé (Barcelona, 1961) amb ‘Boira’, una obra al voltant d’uns personatges que han viscut els efectes devastadors del règim comunista en un país darrere del Teló d’Acer, i que ara mateix pateixen els del capitalisme més depredador. «És una lúcida construcció de l'Europa contemporània», assegura Frederic Roda, que amb Xavier Albertí, Guillem Jordi, José Sanchis i Núria Santamaria ha format part del jurat.

Mercè Cuartiella, premi Mercè Rodoreda

“No m’interessen els personatges glamurosos. No té cap gràcia fer front als reptes de la vida si ho tens tot. La perfecció és molt avorrida”, assegura la guanyadora del 17è premi Mercè Rodoreda de contes, Mercè Cuartiella (Barcelona, 1964). L’autora va rebre el reconeixement del jurat format per Francesco Ardolino, Àngel Burgas, Jordi Mir, Sílvia Soler i Àlex Susana amb 'Gent que tu coneixes'. Cuartiella aposta per uns personatges i situacions pròximes: “Les grans passions humanes es donen en la vida quotidiana”, defensa l’autora. “Les històries dels meus contes passen a carrers en obres, bars, oficines, habitacions d’un geriàtric...", afegeix.

Lluís Prats Martínez, 52è premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies

Lluís Prats Martínez (Terrassa, 1966) s'ha emportat el premi Josep Maria Folch i Torres amb 'Hachiko. El que esperava', que s'inspira en una història real. Hachiko és un gos que cada matí acompanya el seu amo a l'estació i l'espera. Però un dia l'amo mor. Hachiko l'esperarà igualment cada tarda a l'estació. A Tòquio aquest gos fins i tot té una estàtua dedicada. «És un conte sobre l'esperança. Aquest gos acaba aglutinant tota la gent que té a l'entorn i tots plegats l'acaben adoptant», assegura Prats Martínez.

Alejandro Palomas, 41è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) s'ha endut amb 'Un fill' el 41è premi Joaquim Ruyra. El protagonista d'aquesta novel·la juvenil és un nen introvertit, amb un somriure permanent, i un àvid lector. «És una història molt sincera», assegura Palomas. «M'interessava molt la mirada i el llenguatge d'un nen i com és capaç de canviar tot el que té al voltant amb la innocència», assegura Palomas.

Suso de Toro i Henry de Laguérie, premi internacional J. B. Cendrós

El premi internacional J. B. Cendrós 2014 ha estat atorgat per Òmnium Cultural 'ex aequo' a l'escriptor gallec Suso de Toro i al corresponsal francès de la ràdio Europe1 Henry de Laguérie. De Suso de Toro, el jurat n'ha destacat els seus articles sobre la realitat catalana i "molt especialment" el que va publicar a 'Eldiario.es' amb el títol 'Admiremos a Cataluña', mentre que d'Henry Laguérie valora el seu treball com a corresponsal reflectit en el seu nou llibre 'Les Catalans'.

'30 minuts', premi Òmnium de comunicació

El premi Òmnium de comunicació ha estat per al programa '30 minuts': "Pels seus 30 anys d'història proposant espais de  reflexió locals i internacionals i d'anàlisi crítica de l'actualitat en un mitjà tan exigent com la televisió", ha assegurat el jurat. I ha destacat "la voluntat de contribuir a la formació d'una opinió pública crítica, que ens pugui conduir a un món cada vegada més sostenible, ecològicament, social i cultural".

 

 

Més continguts de