Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Mor Josep Martorell, arquitecte clau de la Barcelona del 92

Era soci fundador, amb Bohigas i Mackay, de l’estudi MBM

Josep Martorell, mort ahir als 92 anys, era la primera M de MBM, l’estudi d’arquitectura integrat inicialment també per Oriol Bohigas i David Mackay que ha sigut clau en el disseny de la Barcelona del tombant de segle. Fill del pedagog Artur Martorell, impulsor de la renovació educativa durant la República, i germà del musicòleg Oriol Martorell, fundador de la Coral Sant Jordi, Josep Martorell va néixer en un entorn catalanista i molt implicat en la recuperació cultural del país després del franquisme. De fet, de jove va tenir també un paper important en l’escoltisme, on va ocupar càrrecs destacats.

Tanmateix, el que li va donar més reconeixement va ser la seva feina d’arquitecte. Es va llicenciar el 1951 i aquell mateix any ja es va associar amb Oriol Bohigas, amb qui havia estudiat també a l’institut. Amb ell va ser un dels fundadors del Grup R, un moviment arquitectònic que durant la dècada dels 50 va ajuntar els joves arquitectes amb la generació de la preguerra, com Coderch, Sostres i Moragues, que volien recuperar l’esperit d’avantguarda del racionalisme. El 1962 es van associar amb David Mackay -mort el 2014- per crear l’estudi MBM, al qual més endavant es van sumar també Francesc Gual -que va morir fa dos mesos- i Oriol Capdevila, així com Lluís Pau en l’apartat d’interiorisme.

“Josep Martorell era una persona molt seriosa, molt professional i que a vegades fins i tot podia arribar a ser dura perquè volia que les coses fossin molt ben fetes, i ho exigia a tothom”, explicava ahir Oriol Capdevila, que manté en ple funcionament l’estudi, ara tot sol. “Va ser Martorell qui amb 16 anys em va ensenyar a dibuixar i per ells em vaig fer arquitecte”, recorda.

Fa anys, David Mackay explicava així com funcionava MBM: “L’Oriol és l’home públic i també s’ha dedicat molt a l’educació; jo m’he dedicat més als projectes de l’estudi, i Martorell és l’home de la direcció d’obres: si ell la dirigeix segur que tot anirà bé”. Capdevila hi està d’acord però, com també deia Mackay, en el fons a MBM tothom feia una mica de tot, sobretot a l’hora de fer projectes. “És difícil dir què era de qui, una mica tots treballàvem plegats”, assenyala. Per a Josep Maria Montaner, crític d’arquitectura i actualment regidor d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, “Josep Martorell va ser l’eix essencial del vessant professional de MBM durant tota la segona meitat del segle XX”. Va ser ell, diu Muntaner, qui “va concretar el realisme teoritzat pel seu soci Oriol Bohigas i la passió per la cultura catalana del ja desaparegut David Mackay”.

Potser les obres més populars de MBM són l’urbanisme de la Vila Olímpica i el Museu del Disseny, però hi ha desenes d’obres significatives més, des de l’Escola Thau a la nova seu de RBA a la Diagonal, passante per les vivendes de la Meridiana, 312 ( la colmena ), les ampliacions d’El Corte Inglés i el Palau Nou de la Rambla. L’empremta de Martorell no es va limitar a l’estudi, sinó que va ser actiu en entitats com el FAD i el COAC. També és autor, entre altres obres, de la Guia d’arquitectura de Menorca, illa que coneixia bé perquè hi tenia casa des dels anys 70 i on l’estudi va fer moltes obres, entre les quals l’ordenació del centre històric de Ciutadella.

El comiat de Josep Martorell, que ja feia molt anys que estava malalt i retirat de la vida pública, serà demà, dijous, a les 20 hores a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT