Mor als 89 anys el pintor Juan Genovés, l'autor de 'L'abraçada', icònica de la Transició

BarcelonaL'artista Juan Genovés (València, 1930 – Madrid, 2020) ha mort aquest divendres a la matinada als 89 anys a l'Hospital de la Zarzuela "de mort natural i acompanyat per la seva família i éssers estimats", com informa la seva galeria durant dècades, la galeria Marlborough. Precisament Juan Genovés havia de fer 90 anys d'aquí unes dues setmanes i seguia treballant en les obres de la seva pròxima exposició. Genovés és conegut sobretot per L'abraçada, una icona artística de la Transició, que va servir per fer un cartell d'Amnistia Internacional i el monument als advocats d'Atocha. L'obra forma part de la col·lecció del Museu Reina Sofia.

Com va dir el mateix Genovés quan va rebre la medalla de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València al desembre, va defensar "l’art que ho retrata tot" i va dir que estava treballant "massa". "Estic treballant en unes teles tremendes –va explicar–. La meva dona em diu: «Quan eres jove pintaves uns quadres petitets i ara que ets gran en pintes uns d'enormes», i jo li dic: «Bé, quan era jove no podia pintar quadres enormes perquè costaven molts diners i jo no en tenia»". També va criticar l’ostracisme cultural del franquisme: "Vam néixer amb una ignorància tremenda. En aquell règim estàvem tancats a tota Europa, no rebíem ni una sola revista estrangera. En aquell moment teníem uns professors que eren uns enxufats del règim, els especialistes boníssims com Josep Renau eren a l’exili ensenyant a les universitats de Mèxic i l’Argentina".

"A més de ser un dels pintors de més renom internacional, va ser un artista inseparable del seu compromís polític i social en els moments més foscos de la nostra història", es pot llegir en el comunicat que ha fet públic la galeria Marlborough. "Autor de L'abraçada –diu també el text–, símbol de la concòrdia després de la Transició, Genovés va dedicar la seva vida i la seva obra a parlar de la llibertat, en ocasions a costa de la seva pròpia llibertat, ja que en va ser privat pel règim de Franco". "El motor de la meva vida ha sigut la por, la resistència a la por a una autoritat que podia treure del mig", va dir el mateix artista, un defensor convençut del "poder transformador" de l'art. "Va ser el primer artista espanyol que va entrar a formar part de Marlborough i des de totes les seves seus sentim que se n'ha anat una part de la nostra família", expliquen des de la galeria. L'antològica més important de l'artista es remunta a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), el 1992, i quan el museu torni a obrir les portes a partir de la pròxima setmana es podran veure diverses obres de Genovés en el recorregut de les 12 que tenen en la seva col·lecció.

Una de les primeres reaccions de condol institucional ha sigut la del president valencià, Ximo Puig.

També a Twitter Esquerra Unida del País Valencià ha definit Juan Genovés com un referent de la "memòria democràtica" d'Espanya:

I per al ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, Juan Genovés ha sigut un artista "compromès contra la dictadura, en defensa de la democràcia per les llibertats [...]. Un ciutadà i un artista únic que trobarem molt a faltar".

El pintors dels espais urbans i les multituds

La formació de Juan Genovés va començar a l’Escola de Belles Arts de València, i la seva pintura va evolucionar des del realisme social, del qual L’abraçada és un dels grans exponents, fins al seu interès pels espais urbans dels anys 80, que ell va anomenar "espais de solitud". Entre un moment i l’altre va fer una pintura de caire expressionista.

Juan Genovés està considerat com "el pintor de les multituds", primer de manifestants i després de vianants que parlen, com recordem des de Marlborough, "de la nostra vida en societat". Al llarg de la seva trajectòria va formar part de diversos col·lectius artístics de l'Espanya de la postguerra, com Los Siete (1949), Parpallós (1956) i Hondo (1960). Està representat en importants col·leccions d'arreu del món, com les del MoMA, el Guggenheim de Nova York, l'Art Institute de Chicago, l'IVAM i el Museu Reina Sofia. Entre els guardons que va rebre al llarg de la seva trajectòria hi ha la Menció d'Honor de la 33a Biennal de Venècia (1966), el Premio Nacional d'arts plàstiques (1984) i a Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2005), entre d'altres.