Cultura 06/10/2019

Mor Lluís Martí Bielsa, un referent de la lluita antifeixista

L'excombatent republicà i membre de la Resistència francesa va rebre la Creu de Sant Jordi el 2006

Ara
2 min
Lluís Martí Bielsa, un referent de la lluita anti-feixista

BarcelonaLluís Martí Bielsa ha mort aquest diumenge a Santa Creu de Moia (Conca) als 98 anys. Reconegut activista polític català d'origen aragonès, la seva lluita contra el feixisme es va iniciar durant la Guerra Civil, com a responsable polític de les Joventuts Socialistes Unificades en el 32è grup de la Guàrdia d'Assalt.

El 12 de febrer de 1939 travessava la frontera amb França i, com tants altres soldats republicans, va ser internat en el camp d'Argelers. Després va ser en altres camps de la Catalunya Nord, com el de Barcarès i el de Sant Cebrià, fins que finalment van allistar-lo en una companyia de treball. Va participar activament en la Resistència francesa en plena ocupació alemanya. Bielsa va ser detingut per la policia, però va aconseguir escapar-se del tren que el duia fins al camp d'extermini de Dachau. Va participar en l'alliberament de París durant la Segona Guerra Mundial i ho va explicar en aquest reportatge publicat a l'agost.

Va tornar a travessar la frontera espanyola procedent de França l'1 de gener de 1946 de manera clandestina amb la missió d'instal·lar una impremta per al PCE. Onze mesos després, era detingut. Va ser sotmès a tortures i penúries durant els sis anys que va estar empresonat a la Model, a Ocaña i a Burgos. Finalment va ser alliberat (llibertat condicional) el 1952 i desterrat a Montblanc.

Va ser el secretari de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del franquisme i president de l'Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva continuada lluita contra el feixisme.

És autor del llibre Un d'entre tants. Memòries d'un home amb sort (Fundació Nous Horitzons, 2012), en què repassa la seva trajectòria vital des del seu naixement, el 1921, fins al 1952.

El 2011 va protagonitzar, amb Antoni Cànoves, un reportatge al diari Ara en què parlava del seu recorregut d'excombatent republicà.

stats