Mor el poeta Marcos Ana, el pres polític que més anys va passar a la presó franquista

Militant comunista, va complir 23 anys de condemna

Fernando Macarro Castillo, més conegut com Marcos Ana, el poeta comunista represaliat pel franquisme i empresonat durant 23 anys després de la Guerra Civil, ha mort avui als 96 anys. Era un dels últims supervivents dels presos que més temps van complir condemna a les presons de Franco.

Ha mort sense rancúnia, però també sense " amnèsia", com li agradava remarcar: "Els presos polítics vam ser els primers a acceptar la política de reconciliació nacional, però una cosa és l'amnistia, que era necessària, i una altra l'amnèsia", deia Marcos Ana, que signava sota aquest pseudònim literari, en record dels seus pares camperols, Marcos Macarro i Ana Castella.

D'origen humil, als quinze anys va viure l'esclat de la contesa civil. Després de recollir el cadàver del seu pare entre la runa de casa seva, destruïda, es va allistar en el bàndol republicà i quan va acabar la guerra, al març de 1939, va ser capturat al port d'Alacant i conduït al camp de concentració alacantí d'Albatera. V a aconseguir evadir-se i ocultar-se en Madrid, però va ser detingut denou i va començar el seu periple per les presons espanyoles: la presó del Conde de Toreno; el penal d'Ocaña, on va estar 307 dies incomunicat; la presó d'Alcalá de Henares i el penal de Burgos, on va passar 15 anys.

En aquesta etapa de "turisme carcerari", com deia amb ironia, en què va ser condemnat a mort en dues ocasions, va patir tot tipus de càstigs. També va començar a llegir els clàssics i al penal de Burgos, cap a 1954, va escriure els seus primers poemes, que va signar amb el pseudònim literari de Marcos Ana. Tenia 33 anys.

Quan va recuperar la llibertat, al novembre de 1961, es va exiliar a França i va emprendre una campanya internacional contra la repressió política a Espanya i al món i es va fer un ferm defensor dels drets humans i la democràcia. Gràcies als seus viatges va conèixer a Pablo Neruda i Salvador Allende, dos dels seus grans amics, així com al poeta Rafael Alberti i Miguel Hernández, amb qui va coincidir a la presó de Conde de Toreno, el 39. A França va fundar el Centre d'Informació i Solidaritat amb Espanya, presidit per Pablo Picasso. Des de 1973, al costat del pintor malagueny i altres intel·lectuals, va participar activament en actes de solidaritat amb Xile, sotmès a la dictadura de Pinochet.

Va tornar a Espanya després de l'amnistia de 1976. Entre les seves obres, destaquen 'Autobiografía', 'Mi mundo es un patio'i 'Te llamo desde un muro', escrites a la presó.
El 2007 va publicar un llibre de les seves memòries, 'Decidme como es un árbol', els drets del qual els va adquirir el director de cinema Pedro Almodóvar. Prologada per l'escriptor portuguès José Saramago, Premi Nobel de Literatura, el poeta va dir que va decidir escriure aquesta obra quan va comprendre que "no tenia dret a amagar" la seva vida, que "era la vida de molts, la de la Generació dels Vençuts" .

Marcos Ana, que mai va donar el nom dels seus botxins, "perquè no cal remoure les cendres del passat" i sobretot "perquè els que em van torturar deuen tenir fills i néts", va voler contribuir amb aquesta obra a la memòria històrica. L a seva "única venjança" va ser "arribar a veure el triomf de les idees per les quals tants vam patir tant". L 'any passat va publicar la seva última obra, 'Vale la pena luchar', en la qual encoratjava els joves a seguir lluitant per un món més just i va combregar amb l'activisme del 15M. 

 

Més continguts de