Mor Ricardo Piglia, un clàssic de la literatura argentina

L’autor de ‘Plata quemada’ i ‘Blanco nocturno’ tenia 75 anys

L’escriptor Ricardo Piglia, un dels autors més importants de la literatura argentina, va morir ahir als 75 anys després de lluitar durant anys contra la l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia que havia anat condicionant la seva mobilitat. Membre de la generació intel·lectual i polititzada dels 70, Piglia era una de les veus més rigoroses del panorama literari argentí i estava considerat un dels relleus naturals d’escriptors com Borges i Cortázar.

Nascut a Adrogué el 1941, va estudiar història a la Universitat de la Plata i, entre altres feines editorials, va dirigir la col·lecció de literatura policíaca Serie Negra. El seu debut literari va arribar el 1967 amb el recull de contes Jaulario -reconvertit després en La invasión -, però el reconeixement internacional no arribaria fins al 1980 arran de la publicació de la seva primera novel·la, la història sobre la dictadura militar argentina Respiración artificial, que el situa immediatament entre els grans de les lletres llatinoamericanes. El llibre està editat a casa nostra per Anagrama, que també publicaria la resta de novel·les de l’autor.

Més endavant arribarien La ciudad ausente (1992) i el seu gran èxit de públic, Plata quemada (1997), inspirada en la història real d’un robatori d’un camió blindat d’un banc. El mateix Piglia es va encarregar d’escriure el guió de l’adaptació al cinema dirigida per Marcelo Piñeyro l’any 2000. També va escriure els guions del films Corazón iluminado, La sonámbula i El astillero. El 2010 l’escriptor publicaria una de les seves obres més premiades, Blanco nocturno, una personal novel·la criminal al voltant d’un assassinat enigmàtic. L’estil de Piglia, reflexiu i precís, no era incompatible amb la cruesa de la històries, que freqüentaven realitats sòrdides i els baixos fons de la societat argentina.

Conte, assaig i dietaris

A més de la novel·la, Piglia també va freqüentar el conte -és autor de tres volums de relats i una novel·la curta- i va escriure una extensa i ressenyable producció assagística. En els últims anys destaca la publicació de Los diarios de Emilio Renzi, obra autobiogràfica de la qual es van arribar a publicar dos volums: Los años de formación i Los años felices. El tercer volum, Un día en la vida, estava previst per al 2017. En aquests dietaris, que havia de dictar a causa dels estralls de l’ELA, Piglia feia servir el seu alter ego habitual, Emilio Renzi, per rememorar les dècades dels 50, 60 i 70, els anys de formació intel·lectual, sentimental i política. Quan el 2015 va rebre el premi Formentor, el jurat va destacar que l’obra de Piglia se situava “harmònicament entre l’originalitat, la cultura popular i la tradició més exigent”. En altres paraules, literatura total.

Més continguts de