Mor el crític d'art i catedràtic Francisco Calvo Serraller

MadridEl crític d'art i catedràtic d'història de l'art Francisco Calvo Serraller ha mort aquest divendres a Madrid als 70 anys. Calvo Serraller va dirigir el Museu del Prado entre el 1993 i el 1994, durant 200 dies, i era crític d'art del diari 'El País' des de la seva fundació. La seva carrera acadèmica estava centrada en l'art del segle XIX, tot i que també va ser un dels grans dinamitzadors de les creacions contemporànies com a promotor de la nova figuració. La seva direcció al Museu del Prado va ser polèmica en publicar-se un reportatge fotogràfic de cadires de disseny fet a la sala de 'Las Meninas' per part de la revista 'Nuevo Estilo', de la qual la seva dona era consellera editorial. Després de fer-se pública la notícia, Calvo Serraller va dimitir argumentant que havia sigut abandonat i "llançat a les feres" per aquells que l'havien nomenat.

Calvo Serraller va iniciar la seva activitat docent el 1970 a la Universidad Complutense de Madrid, on més endavant seria nomenat catedràtic d'història de l'art contemporani. També va dirigir cursos d'art en diverses institucions i va comissariar nombroses exposicions. Després de marxar del Prado va engegar un programa de mostres commemoratives del 175è aniversari de la pinacoteca, entre les quals hi havia 'El cuaderno italiano de Goya (1770-1785)', 'Los músicos de George de la Tour (1593-1652)' i 'Los Leoni (1509-1606)'.

Calvo Serraller va ser comissari d'exposicions rellevants com 'Naturalezas españolas (1940-1987)', 'El siglo de Picasso' i la selecció de fons pictòrics del Banc d'Espanya, que es va exposar a Santander el 1993. Entre el juny i el setembre del 2006 va comissariar juntament amb Carmen Jiménez la doble exposició titulada 'Picasso: tradición y vanguardia', dues mostres organitzades conjuntament entre el Museu del Prado i el Reina Sofía.

Era membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando des del 1999 i va publicar una àmplia varietat de llibres sobre el món de l'art, entre els quals destaquen 'España, medio siglo de arte de vanguardia' (1985), 'Breve historia del Museo del Prado' (1994), 'Libertad de exposición. Una historia del arte diferente' (2000) i 'Los géneros de la pintura' (2005). A més, va coordinar la sèrie 'Conceptes fonamentals de la història de l'art espanyol' i va escriure nombrosos catàlegs d'exposicions.