EXPOSICIONS

El Museu Etnològic destapa la Barcelona no tan “guapa”

‘Les cares de Barcelona’ convida a tornar a mirar la ciutat

“He de cridar perquè hi ha molt soroll, és el soroll de la ciutat”, diu l’antropòleg i escriptor Adrià Pujol mentre acompanya un grup de periodistes per l’exposició Les cares de Barcelona al Museu Etnològic. No exagera. El primer impacte, quan es creua la porta del nou espai remodelat del museu, no és agradós: es projecta un vídeo on apareixen moltes imatges i sorolls de la ciutat. Transmet una certa sensació de descontrol. “Us diré un secret -diu Pujol-. És la tercera versió, perquè les dues primeres que es van fer oferien una visió amable d’una ciutat buida amb monuments, era massa turística”, afegeix.

I és que qui busqui la Barcelona, posa’t guapa a l’exposició es pot endur una decepció, perquè la intenció és desmuntar arquetips amb objectes inusuals: ulleres de sol d’imitació desplegades sobre un llençol, un carro de supermercat ple de ferralla, una bufanda del Reial Madrid, dents postisses de vampir, uns calçotets vermells amb un toro a l’entrecuix, rajoles, bancs, senyals de trànsit, testimonis i molts cartells amb missatges dispars. Visitar Les cares de Barcelona és gairebé sotmetre’s a un experiment antropològic. “És una exposició que necessita ser viscuda”, assegura Pujol. “No hem volgut explicar Barcelona perquè això és impossible, sinó que el visitant torni a mirar Barcelona. A vegades la familiaritat amb un espai provoca desconeixement i fa que moltes coses passin desapercebudes”, detalla l’antropòleg i escriptor. “La mirada no és municipal sinó antropològica, és una mirada crítica i valenta”, assegura el director del Museu Etnològic i del Museu de Cultures del Món, Josep Fornés. “Ja tocava que la ciutat fos objecte d’una exposició, encara que sigui un tema complex i difícil”, afegeix.

Missatges dissonants

Quan Pujol mostra les parets atapeïdes de cartells provinents del pròdig fons del museu (són més de 70.000 objectes) explica un altre experiment antropològic: “En un dia, una persona -i no es tenen en compte lectures de llibres o de diaris- llegeix cinc pàgines de textos”. Pujol comença mostrant els missatges que durant les últimes dècades han emès les institucions per presentar una ciutat desitjable: és la creació de la marca Barcelona. Al costat hi ha les normes i regulacions. Algunes de predemocràtiques, com la vacuna antiràbica de l’alcalde franquista Josep Maria Porcioles. I, finalment, hi ha els cartells reivindicatius i alternatius contra la precarització, antitaurins, antiborbons, antimilitars... i de col·lectius de tota mena.

No hi ha cap itinerari marcat i el visitant pot anar recorrent l’espai hexagonal lliurament. En un altre racó es donen alguns apunts sobre el decorat de la ciutat. “Expliquem com ha arribat a tenir el paisatge que té, no des d’un punt de vista històric sinó antropològic”, diu Pujol. Hi ha també un apartat dedicat als souvenirs.

Al mig de la sala, 28 testimonis expliquen com viuen la ciutat. Un dels barcelonins és Carlos Antonio Ramon Arnal, que és un sensesostre. “Barcelona és casa meva. M’hi he criat, m’hi he casat i hi he tingut un fill. M’han passat coses complicades però no s’ha de defallir. No m’avergonyeixo de dir que visc en un alberg -explica-. Camino molt, parlo amb molta gent. A la ciutat on vaig néixer és on vull acabar els meus dies”. Altres testimonis són molt més crítics amb Barcelona. L’exposició, que s’inaugura demà, no té data de tancament i anirà incorporant altres elements que sorgiran de nous experiments, com el de fer una convocatòria massiva de selfies o el de buscar els indrets que escullen els immigrants per fer-se les fotografies de noces.

El futur incert dels museus

El que ahir no va quedar clar és quin serà el futur dels dos museus que dirigeix Josep Fornés. El juny de l’any passat, el director explicava que l’Etnològic (reinaugurat l’octubre del 2015 després de quatre anys d’obres) i el Museu de Cultures del Món (obert el febrer del 2015) serien un únic museu amb un sol nom i dues seus. Fa onze mesos que un equip està estudiant com s’hauria de reorientar el Museu de Cultures del Món. Però ahir l’Ajuntament de Barcelona no en va voler donar cap detall.

Més continguts de