Modigliani fa rècord però les expectatives de les subhastes van a la baixa

Christie's de Nova York adjudica 'Nu reclinat' per 158 milions, dos menys que l'obra més cara venuda en una subhasta, 'Les dones d'Alger', de Picasso. Els col·leccionistes liciten amb avidesa per obres úniques com aquesta, però les expectatives de negoci d'enguany van a la baixa

Independentment de la situació econòmica del mercat de l'art, els grans col·leccionistes liciten amb avidesa pels treballs més extraordinaris dels grans mestres. Aquesta matinada Amedeo Modigliani ha fet rècord a les subhastes amb els 158 milions d'euros que ha assolit a Christie's de Nova York la seva obra 'Nu reclinat' –una de les pintures més emblemàtiques i reproduïdes de l'artista–. El preu està només dos milions d'euros per sota de la pintura més cara adjudicada en una venda pública, 'Les dones d'Alger', de Pablo Picasso, que va assolir 160,8 milions d'euros al maig.

La venda de 'Nu reclinat' subratlla, també, el poder que tenen les obres úniques a les subhastes. Sotheby's de Nova York va vendre dimecres una altra obra de l'artista, 'Retrat de Paulette Jourdain'. Es tracta d'una tipologia de retrat més habitual en la trajectòria de Modigliani i només va assolir 39 milions d'euros.

La subhasta que Sotheby's va celebrar dijous també a Nova York no va assolir les expectatives previstes, però va tenir com a obra principal una pintura de l'època blava de Picasso excepcional. 'La Gommeuse' va ser venuda per 62 milions d'euros i té la particularitat que al dors hi ha un retrat del primer marxant de l'artista malagueny, Pere Mañach.

Amb tot, el glamur de les grans subhastes també té una cara fosca. En els darrers anys, nombroses veus han reclamat que hi hagi més transparència en les vendes. Un dels punts més conflictius són les garanties, és a dir, les xifres que les cases de subhastes paguen als col·leccionistes tant si l'obra que treuen a la venda és adjudicada com si s'ha de retirar.

L'impressionisme i l'art modern són els camps més desitjats del mercat de l'art. Com que queden molt poques grans obres en mans privades, quan surten al mercat es converteixen en un gran esdeveniment. Aquest fet ha provocat que l'expressionisme abstracte i el pop art s'hagin convertit en clàssics contemporanis també molt cotitzats. Les obres més cares de l'any passat, que va ser el millor de la història de les subhastes, són d'art contemporani: 'Carro', d'Alberto Giacometti, va aconseguir 79,5 milions d'euros, i 'Fire I', de Barnett Newman, va ser adjudicada per 66,3 milions.

Un any amb expectatives menys sucoses

Els experts adverteixen que aquestes grans subhastes d'art modern i les de contemporani que se celebraran aquesta setmana no seran tan esplèndides com les del maig, quan les dues grans cases de subhastes van assolir prop de 1.600 milions d'euros. El mercat de l'art està patint els efectes de la desacceleració del creixement econòmic xinès i existeix el temor que, com la resta de sector, es reajustin els preus.

Amb tot, les obres més cares que s'han venut en els darrers anys han canviat de mans en operacions privades i han aconseguit preus encara més astronòmics: al febrer es va fer públic que els Museus de Qatar podrien haver comprat 'Quan et casaràs?', de Gauguin, per 287 milions. Fa pocs anys ja van adquirir i 'Els jugadors de cartes', de Paul Cézanne, per 187 milions. Envoltats de secretisme, els magnats qatarians s'han convertit en el principal actor del mercat artístic global.

Un exemple de col·laboració entre grans museus

La pintura dels segles XVI i XVII ha perdut força en els darrers anys, perquè a penes hi ha grans obres en mans privades i, també, per una qüestió de gustos. Així i tot, dos retrats de Rembrandt s'han venut enguany per 160 milions d'euros. 'Retrat de Maerten Soolmans' i 'Retrat d'Oopjen Coppit' es trobaven a la col·lecció Rothschild i l'operació de venda ha constituït un bon exemple de col·laboració entre museus: els han comprat de manera conjunta el Rijksmuseum i el Louvre.