Cinema

La política sempre mana a la Berlinale: un director iranià perseguit guanya l'Ós d'Or

El festival premia Mohammad Rasoulof, a qui les autoritats iranianes han prohibit fer cinema

El nou director artístic del Festival de Berlín, Carlo Chatrian, ha inaugurat una nova era del certamen amb la seva aposta pel cinema d'autor més radical, però pel que fa al jurat de la competició oficial, presidit per Jeremy Irons, la Berlinale continua sent aquell festival en què el discurs polític sovint pesa més que l'artístic. L'al·legat en contra de la pena de mort de la iraniana There is no evil ha guanyat aquest dissabte un Ós d'Or que no ha pogut recollir Mohammad Rasoulof, director de la pel·lícula, a qui les autoritats del seu país no han permès viatjar a Berlín. A més, l'amenacen amb un any de presó per haver-se saltat la prohibició expressa de rodar. Es torna a repetir la situació de fa cinc anys, quan l'iranià Jafar Panahi va guanyar el màxim premi del festival per Taxi, que va rodar mentre pesava sobre ell una prohibició de fer cinema. El palmarès es converteix, doncs, en un al·legat en si mateix: una denúncia de la infàmia d'un país que censura i reprimeix la llibertat d'expressió dels seus creadors.

There is no evil és un film episòdic de quatre històries autoconclusives amb petits lligams i un fil temàtic comú: les persones encarregades d'executar les sentències de mort a l'Iran, un país on cada any es condemnen centenars de persones a morir. Rasoulof no planteja directament el debat sobre la pena de mort, sinó que aborda successivament els dilemes morals, les pressions i el cost personal que paguen els botxins, dirigint la reflexió al deure moral de desobeir les ordres injustes. "L'únic poder que tenim és el de dir que no", afirma un dels personatges, una frase que es projecta en la decisió del director de rodar la pel·lícula malgrat el veto oficial. "Berlinale, vosaltres també heu dit que no amb aquest premi", ha exclamat un dels productors al recollir el premi en nom de Rasoulof. "No hi ha cap mur en el món que pugui aturar les idees". Mentrestant, un dels actors plorava a llàgrima viva al pati de butaques. L'Ós d'Or a There is no evil és un premi que ajudarà a fer visible la persecució dels cineastes iranians i la injusta i dramàtica situació personal de Rasoulof, però no és un reconeixement proporcional als mèrits d'una pel·lícula un pèl efectista i amb moments fulletonescos –que es disculpen per la seva voluntat combativa–, molt lluny artísticament d'obres com First cow, de Kelly Reichardt, o Days, de Tsai Ming-liang, que el jurat ha deixat fora del palmarès incomprensiblement.

Almenys els dos altres premis importants han sigut per a obres notables: el de millor direcció, per a Hong Sang-soo per The woman who run –el primer que guanya el coreà a Berlín–, i el Gran premi del jurat, per a la nord-americana Eliza Hittman per Never rarely sometimes always, un drama sobre l'avortament adolescent que ha sigut la gran revelació indie del festival. Els Óssos de Plata interpretatius se'ls han endut la pirotècnica interpretació d'Elio Germano al biopic sobre el pintor Antonio Ligabue  Volevo nascondermi i Paula Beer pel melodrama de Christian Petzold Undine, un premi que la confirma com l'actriu del moment del cinema alemany. Per arrodonir el palmarès, el jurat s'ha inventat un premi especial de la 70a edició per a la comèdia del festival, la francesa   Effacer l’historique, una divertidíssima farsa humanista contra la tecnologia.

Una gran edició

La valoració de la primera edició de Chatrian és, en qualsevol cas, molt positiva. No ha sigut la revolució total que alguns anhelaven –i d'altres temien–, però sí un gir claríssim cap a una idea moderna d'autoria cinèfila, sobretot en la competició oficial, la millor de l'última dècada, tot i els gripaus que s'han empassat els programadors per complir la quota de tres produccions alemanyes. Ara mateix la Berlinale podria competir amb Canes de tu a tu pel que fa a qualitat, però encara porta les de perdre a l'hora d'atreure produccions de Hollywood que donin lluentor a la catifa vermella.

Ós d'Or a la millor pel·lícula

There is no evil, de Mohammad Rasoulof

Gran premi del jurat

Never rarely sometimes always, d'Eliza Hittman

Ós de Plata a la millor direcció

Hong Sang-soo per The woman who ran

Ós de Plata a la millor actriu

Paula Beer per Undine

Ós de Plata al millor actor

Elio Germano per  Volevo nascondermi

Ós de Plata al millor guió

Damiano D'Innocenzo i Fabio D'Innocenzo per  Favolacce

Ós de Plata a la fotografia

Jürgen Jürges per Dau. Natasha 

Ós de Plata especial de la 70a edició

Effacer l’historique, de Benoît Delépine i Gustave Kervern

Premi al millor documental

Irradiated, de Rithy Panh