Oskaras Korsunovas furga en la llavor dels feixismes

BarcelonaLa normalitat és perillosa, perquè pot despertar el mecanisme que converteix algú en dictador. L’argument prové de l’escriptor Nikolai Gógol (1809-1852), que al conte Diari d’un boig desentrella els engranatges que porten un simple funcionari de rang baix a abraçar el totalitarisme. El relat, publicat a principis del segle XIX, va adquirir al segle XX un inquietant caràcter profètic, i precisament això és el que fascina el director lituà Oskaras Korsunovas, que ha transformat el conte en un monòleg teatral.

El dramaturg, un dels habituals del festival Temporada Alta, porta avui Pamiselis a la sala La Planeta de Girona en la seva estrena a l’Estat. Juntament amb altres muntatges, com Arde brillante en los bosques de la noche, de Mariano Pensotti, i el Cyrano de Pau Miró i Lluís Homar, l’espectacle de Korsunovas exercirà de cloenda, aquest cap de setmana, del festival gironí. “El que més m’atreu de l’obra de Gógol és com planteja el mecanisme a través del qual un treballador senzill acaba proclamant els mateixos desitjos que Napoleó o Hitler”, explica Korsunovas.

Per arribar al pensament dictatorial, Gógol argumenta que se segueix un procés governat per la bogeria. L’anhel per assolir la normalitat del protagonista, interpretat a l’espectacle per Eimantas Pakalka, és tan gran que acaba perdent la seva identitat. Paradoxalment, l’home es torna cada vegada més radical. I com que ha invertit tants esforços a assolir la normalitat, és incapaç de tolerar l’estranyesa. “Tots aquells que no són com ell esdevenen els seus enemics i acaba percebent l’estranyesa en les coses més senzilles”, diu Korsunovas, que no creu que aquesta actitud sigui gaire diferent de la de la societat actual. “Ho veiem avui dia tant a Lituània com a tot Europa. La gent busca desesperadament ser normal i corrent, ser igual que els altres”, afegeix.

La gènesi del totalitarisme neix, segons Gógol, de la bogeria provocada per l’estandarització, que és capaç de transformar algú qualsevol en un individu perillós. “El feixisme prové de l’ordre, la justícia i la seva perversitat, que condueix a la megalomania amb la voluntat de reorganitzar el món”, assenyala Korsunovas. L’obra constata que aquest mecanisme “no és només propi d’un home boig”, sinó que “es troba en qualsevol ésser humà i ha existit sempre”. Per això el dramaturg lituà alerta: “Hem d’entendre que una petita engruna pot esdevenir la pedra destructiva de la pseudojustícia, i la manera de Gógol d’explicar-ho és única”.

Un món “més purità”

L’espectacle plasma aquest procés al llarg d’una hora i amb una escenografia minimalista, en què només intervenen un intèrpret i algunes projeccions audiovisuals. Aquesta posada en escena respon a la voluntat de donar el pes principal “a l’actor i a la història que explicarà al públic”, diu Korsunovas. El director també subratlla la necessitat de trobar “un intèrpret excepcional” i destaca la feina de Pakalka per donar forma a un protagonista marcat per la tensió i l’angoixa del procés vital que experimenta. “Fins ara, només actors de molt de talent, com Valentinas Masalskis, Dainius Kazlauskas i Vainius Sodeika, han treballat amb aquest paper a Lituània. L’abast del personatge és extremadament ampli. Tots aquests actors tenen algun tipus de carisma essencial, una naturalesa única”, assegura. A partir del text de Gógol, el dramaturg teixeix una crítica a la tendència a aspirar a la normalitat que, des del seu punt de vista, governa les societats occidentals. “Avui dia, el món ha esdevingut més purità i cada vegada més estandaritzat”, diu. És una situació que, segons Korsunovas, també afecta la política. “Ho influencia tot, començant per Brussel·les i acabant per Moscou. En el nostre territori polític la normalitat es basa en decisions perverses i en la sospita constant”, diu.

Pamiselis és la setena producció que Korsunovas porta al Temporada Alta. Des del 2011, el dramaturg ha acostat al festival gironí la seva mirada més fosca sobre les accions dels éssers humans amb muntatges com Cleansed, de Sarah Kane, una trilogia sobre l’obra de Shakespeare i L’última cinta de Krapp, de Beckett. “És una de les tradicions més boniques de l’any”, afirma Korsunovas sobre el festival.