Pau Miró dissecciona l’extrema dreta amb ‘Una història real’

BarcelonaL’auge de l’extrema dreta dels últims anys en bona part del món preocupa el dramaturg i director Pau Miró. “La ultradreta hauria de caure pel seu propi pes, però el discurs de l’esquerra més progressista està ple d’esquerdes i contradiccions -reflexiona Miró-. Les seves bones intencions estan lluny de convertir-se en accions”. Miró fa tres anys que treballa al voltant d’aquesta qüestió per convertir-la en material teatral. Després de passar per moltes idees, el dramaturg ha donat forma a un espectacle centrat en la relació entre un pare progressista i el seu fill adolescent, que coqueteja amb el neoliberalisme i el supremacisme. “Volia explorar la capacitat i la incapacitat de posar-nos al lloc de l’altre. Hi ha un allunyament social que m’inquieta”, diu Miró. Protagonitzada per Julio Manrique en el rol del pare i Nil Cardoner en el del fill, Una història real s’estrena dilluns a La Villarroel, i s’hi estarà fins al 29 de desembre.

A partir del buit que ha deixat la mare de la família, morta de fa tres anys, el muntatge col·loca els dos personatges principals en posicions pràcticament oposades. “S’han perdut la pista d’una manera molt perillosa. El pare es desperta un dia i s’adona que no sap qui és el seu fill”, apunta Miró. Per omplir el buit emocional que li va deixar la mort de la dona, el personatge de Manrique escriu un llibre sobre el seu procés de dol i aconsegueix convertir-lo en un bestseller.

“El fill no paeix bé que mercadegi amb el dolor i vengui molts llibres. Per això, de manera inconscient, comença a entrar en la ideologia ultraconservadora”, explica el dramaturg, que puntualitza que “l’explicació del fet que el noi s’acosti a l’extrema dreta és multifactorial, no és només per motius ideològics”. Més enllà de condemnar aquesta ideologia, el director subratlla que el que el pertorba més “és que alguns d’aquests discursos, com el del personatge adolescent, no estan exempts d’intel·ligència”.

A l’escenari Miró construeix “un combat polític tamisat pel tema emocional” que parla de “dues persones que són molt lluny l’una de l’altra i que intenten abraçar-se”, afirma. I, malgrat que la qüestió ideològica és molt present a l’espectacle, la història aprofundeix també en la matèria primera dels escriptors i en la manera com utilitzen la realitat per nodrir la seva ficció. “M’interessava abordar com es retreu a alguns escriptors que tenen la capacitat d’apropiar-se de la vida dels altres però, en canvi, no hi empatitzen”, apunta Miró. En aquesta línia, Manrique defineix el seu personatge com “una persona bastant vampira i individualista, que utilitza les històries dels altres per als seus llibres”. A través de la figura de l’editora, interpretada per Laura Conejero, el muntatge eixampla les seves reflexions sobre l’empatia, l’egoisme i l’individualisme i les trasllada també als processos creatius. El repartiment de l’espectacle el completa Mireia Aixalà, que interpreta una psicòloga social relacionada amb el fill de l’escriptor.

Escriptura i paternitat en col·lisió

Inevitablement, Una història real s’endinsa en el territori dels pares amb fills adolescents i en com canvien els vincles quan es deixa enrere la infantesa. Manrique explica que a ell, com a pare d’un fill adolescent, aquesta relació li semblava “un pol d’interès” reforçat també pel fet que el seu personatge és escriptor. “M’agrada veure com l’escriptura i la paternitat entren en col·lisió”, assegura l’actor, que afegeix que “una cosa és el que expliquem als nostres fills i l’altra és el que veuen de nosaltres”.

L’espectacle és, en aquest sentit, una història sobre com els fills destapen les contradiccions dels pares. “Ser coherent és molt complicat, i els fills ho capten tot -subratlla Laura Conejero-. Defensar unes idees i després donar exemple són coses molt diferents”.