Arts escèniques

'Pegados, un musical diferente' torna per fer oblidar la pandèmia

Júlia Bonjoch i Iñaki Mur encarnen al Teatre Goya una parella enganxada per l'entrecuix

En una època de distàncies físiques imposades, que un noi i una noia quedin enganxats per l'entrecuix adquireix un to més inversemblant que en la normalitat prepandèmica. Però la companyia de Pegados, un musical diferente s'ha proposat que durant una hora i mitja el públic s'oblidi dels estralls del coronavirus i per això, dalt de l'escenari, no hi ha ni mascaretes ni referències al covid-19... malgrat que l'obra passa en un hospital. El musical, que es va estrenar el 2010 a l'Almeria Teatre, torna al Goya amb una nova producció dirigida per Alícia Serrat i Enric Cambray. "Veure els protagonistes enganxats durant més d'una hora a l'escenari sense mascaretes és una imatge esperançadora, que indica que hi ha futur. Entenem el teatre com un salvavides i una via d'evasió, per això a Pegados no hi entrarà el coronavirus", assegura Cambray.

De la primera producció, escrita per Ferran González i amb música d'ell mateix i d'Alícia Serrat, la nova companyia n'ha mantingut l'essència de comèdia romàntica amb tocs d'humor. "Hi hem combinat l'esperit original amb una mirada fresca, i d'aquesta fusió n'ha sortit un musical amb una personalitat diferent", explica Serrat. Júlia Bonjoch i Iñaki Mur hi encarnen la noia i el noi que, una nit, mantenen relacions sexuals i de cop són incapaços de separar-se. L'espera de l'arribada del metge al servei d'urgències de l'hospital els empeny a explicar-se la seva vida i a conèixer-se més fins a enamorar-se. 

"Un 'tour de force' dels actors"

El musical és, segons Serrat, "un autèntic tour de force amb molta química entre els actors", que al principi són pràcticament dos desconeguts i a poc a poc van ensenyant la seva personalitat. "La noia és un personatge bastant dur, amb molta pressió familiar i que no tolera els errors. Quan coneix el noi s'estova", diu Bonjoch. Mur defineix el noi com "l'arquetip de pringat, que està acostumat que no el tractin bé però, malgrat tot, és bo i optimista". A l'escenari els acompanyaran Gemma Martínez –que interpreta la infermera i que ja feia aquest paper a l'obra original– i el pianista Raül Patiño, que també fa de doctor.

Per a Martínez, tornar a fer l'espectacle és un repte "molt emocionant" perquè "fa deu anys va ser una font d'aprenentatge i va tenir una resposta molt potent". El musical va néixer de la notícia real d'una parella que s'havia quedat enganxada, i González hi va veure tema per a un espectacle. Aquella primera producció la va dirigir Víctor Conde amb González i Serrat en els papers protagonistes. "De cop es va fer gran i va saltar fronteres. Des d'aleshores Pegados s'ha fet a més de deu països i, en certa manera, no ha mort mai perquè cada any s'estava representant en algun lloc del món", explica Serrat. 

La nova producció està impulsada per Kaktus Music i El Terrat i ha canviat algunes escenes, ha renovat l'escenografia i ha introduït alguns retocs musicals. "Mantenim l'ADN marca de la casa però hi haurà algunes sorpreses. Volíem tornar a fer l'espectacle amb una nova dimensió", diu la codirectora. A aquests canvis, cal afegir-hi els protocols imposats pel coronavirus i que obliguen la companyia a sumar nous rituals. "Hem incorporat la figura del covid manager, que controla que se segueixin totes les mesures. Ho desinfectem tot, ens prenem la temperatura de manera recurrent i els que no pugem a escena portem sempre mascareta", explica Cambray. Tal com estableix el Procicat, la companyia es considera un grup de convivència i per això els actors poden treballar sense distàncies ni mascareta. Si no fos així, portar a escena un musical d'aquestes característiques perdria tot el sentit.