Pepe Rubianes, la infanta i el TNC sense funció
La princesa i el còmic. La imputació de la infanta Cristina en el cas Nóos m'ha fet recordar Pepe Rubianes, desaparegut l'1 de març de fa tres anys. Quina falta ens fa un llenguallarg com ell per parlar sense embuts i amb gràcia del que ens passa! Fins i tot penso com seria l'enèsima versió de Rubianes solamente en l'actualitat. L'associació entre la infanta i el bufó no és casual. Recordo que en una de les versions d'aquell espectacle, que renovant-se es mantenia any rere any, Pepe Rubianes explicava el que podia haver passat si la infanta Cristina hagués anat a veure el seu xou: si després es coneguessin personalment, les coses anirien rodades i el convertien en gendre del rei. I es partia!, com tot el públic.
Queda clar, ara, que a la infanta li hauria anat molt més bé amb l'actor que no pas amb el pocavergonya encorbatat. Potser seria viuda, perquè hi ha coses que no podem canviar, però conservaria la seva dignitat oficial i l'estima del poble. Una versió més divertida d' El príncep i la corista . Com ho veus, Pepe?
Al TNC cal reflexionar El Teatre Nacional de Catalunya va suspendre la funció de l'obra Una història catalana del Dissabte Sant a la Sala Gran per falta de públic, ja que la concepció de l'espectacle necessita un mínim d'espectadors, i no hi eren. Ni de bon tros. El director del TNC, Sergi Belbel, i el de l'obra, Jordi Casanovas, en van acordar la suspensió. Una història catalana pertany a l'arriscada i, crec, necessària aposta de Belbel per obrir les portes de la Sala Gran a la nova dramatúrgia catalana. La suspensió pot passar com una anècdota. Però no ho és. Al contrari: hauria de moure a la reflexió a qui correspongui.
I no parlem sobre l'aspecte artístic -perquè l'obra té elements molt bons i em consta que els espectadors joves surten d'allò més contents de la funció-, sinó del fet que aquest canvi de marxa hauria d'anar acompanyat d'unes accions de gestió de públics i unes ofertes que fessin assequibles les entrades al públic en general i al públic natural d'aquests autors. Perquè els 38,9 o 32,9 (amb descompte) euros que costa una entrada és, avui en dia, inassequible per a molta gent. El TNC, immobilitzat per les retallades i la falta de pressupost, no ha posat prou imaginació a la recerca del públic, que és el d'ara i que ha de ser el del futur.
