Pilar Rahola prepara una querella criminal contra els que l'acusen de plagi per 'L'espia del Ritz'

L'escriptora assegura que la font d'inspiració de la novel·la és un reportatge de 'Sàpiens'

Pilar Rahola ha respost avui dissabte a les acusacions de plagi de l'escriptor i advocat Josep Maria Loperena. I ho ha fet a través de les xarxes socials. Rahola assegura que prepara una querella criminal contra la persona que l'acusa d'apropiació indeguda i que la font d'inspiració de la seva novel·la és un article que va publicar Jordi Finestres a la revista Sàpiens l'any 2003. Aquí podeu llegir l'article. 

Loperena va presentar un requeriment judicial al Grup 62, tal com publica avui Jordi Nopca al diari ARA, en què acusa Pilar Rahola d'"apropiació indeguda". Segons l'autor, el llibre de Rahola L'espia del Ritz es basa en la novel·la L'espia del violí, que Loperena va escriure el 2008 i que va ser rebutjada per Columna el 2010, la mateixa editorial que ara publica el llibre de la periodista i novel·lista. La novel·la de Loperena estava previst que sortís publicada el 16 de març amb l'editorial Efadós.

‘L’espia del Ritz’, de Pilar Rahola: plagi o polèmica sense fonament?

El requeriment de Loperna comença així: "Com ja saben, el senyor Loperena és l'autor de la novel·la  L'espia del violí que vostès contractaren per a la seva edició, tot i que finalment la van rebutjar el 14 de maig del 2010, segons ens consta per la carta tramesa pel senyor Xavier Mallafré Cruañas, llavors director general del Grup 62. Malgrat això, és notori que ara l'editen, però signada per la sra. Pilar Rahola i amb el títol  L'espia del Ritz". Loperena acusa la periodista i escriptora d'haver-li copiat la idea. Els dos llibres comparteixen un mateix personatge, el músic Bernard Hilda (1914-2005). 

A les xarxes socials, Rahola explica que el material per a la seva novel·la s'inspira en el reportatge que Finestres va escriure per a Sàpiens l'any 2003: "Jordi Finestres va estar dos dies a París amb Bernard Hilda per preparar-lo", escriu l'escriptora i periodista. Rahola diu que també es va inspirar en un altre article que va publicar Joan de Sagarra a El País i en una entrevista que va fer Víctor Amela a Hilda el 17 d'octubre del 2003. En aquesta entrevista d' Amela, Hilda explicava que el 1942 va fugir de França i es va refugiar a Barcelona. Tocava al Ritz i espiava: “Posava l’orella i escoltava el que deien els oficials i funcionaris nazis” afirma a l'entrevista. Hilda també diu que “col·laborava amb la França lliure”.

Rahola està indignada: “Durant anys he recollit informació sobre Hilda, les xarxes d’evasió i espionatge entre nazis i aliats a Catalunya” diu Rahola. I conclou: “He dedicat massa anys d’investigació i d’escriptura a la novel·la per permetre cap difamació. A partir d’ara, actuaré judicialment”.

Al requeriment judicial, els advocats de Loperena expliquen que Hilda “va estar destacat a la Barcelona dels anys de postguerra per dur a terme una important missió”. I afegeixen: “Això és un fet, des del punt de vista històric, absolutament fals, perquè és una fabulació que va ser precisament el fonament de L’espia del violí i fruit de la invenció novel·lesca de Josep Maria Loperena”. Tanmateix, Finestres assegura que quan ell va escriure el seu reportatge no havia llegit la novel·la de Loperena: “Vaig anar a París a parlar amb Bernard Hilda l’agost del 2003 després de llegir un article de Joan de Sagarra en què afirmava que tant Hilda com Albert Puig Palau van ser col·laboradors de França Lliure ”