Literatura

Un ‘Joc de trons’ sobre la fundació d’Europa s’endú el premi Planeta

Guanya ‘Aquitania’, d’Eva García Sáenz de Urturi, i la periodista Sandra Barneda queda finalista

El premi Planeta més atípic de la història, entregat durant una gala minimalista al Palau de la Música Catalana, ja té cara: nerviosa i aclaparada perquè li acabava de “canviar la vida”, la basca Eva García Sáenz de Urturi -coneguda per més d’un milió de lectors gràcies a la popular Trilogía de la Ciudad Blanca - es va imposar als altres 581 candidats al guardó amb Aquitania, un thriller medieval ambientat al segle XII. “El llibre, que m’ha costat dos anys i mig de feina intensa, és un homenatge a El nom de la rosa, d’Umberto Eco, i és també un Joc de trons fundacional d’Europa, una novel·la plena de setges, incestos, conspiracions polítiques i morts cruentes”, va avançar, abans de dedicar el premi, dotat amb 601.000 euros, a “les 33.000 víctimes de la pandèmia”.

Amb la veu encara tremolosa, l’escriptora va afegir unes paraules abans que el centenar d’assistents a la cerimònia l’aplaudissin: “Fes mal a un artista i et tornarà una obra d’art, vaig llegir una vegada, i em semblen paraules pertinents en el dia d’avui. El món de la cultura acabarà explicant aquesta pandèmia i tirarà endavant”.

El jurat del guardó, que se celebra ininterrompudament des del 1952 -“seixanta-nou anys d’història que ens omplen d’orgull”, recordava el president del grup, Josep Creuheras- ha distingit com a finalista una cara coneguda també per centenars de milers de lectors, però sobretot de teleespectadors: Sandra Barneda. La periodista i presentadora catalana només va poder ser present a la gala a través de videoconferència, perquè està en ple rodatge del reality show La isla de las tentaciones, emès a Telecinco i Cuatro. El océano que nos separa, que rebrà 150.250 euros, vol parlar de la reinvenció personal a través de diverses pèrdues. “És una història íntima, de secrets familiars, que comença amb una desgràcia, la mort del pare de la protagonista -va dir-. Gabriel, que com molts dels meus personatges té un nom que tant pot ser d’home com de dona, viatja fins a la serra de Gredos per acomiadar-se d’ell, i allà passaran una sèrie d’esdeveniments que li canviaran la concepció que tenia del seu pare. L’oceà del títol és el que ella ha de creuar per trobar-se amb si mateixa. És una novel·la que parla de la importància de les petites coses: és en la quotidianitat on es dona l’extraordinari”. Fins ara, Barneda havia publicat a Penguin Random House.

De l’autopublicació al Planeta

La gala, que va convocar poc més d’un centenar de convidats enfront dels més de mil habituals -l’any passat es va celebrar al MNAC, durant els aldarulls de plaça Urquinaona- va voler ser “un homenatge a la lectura i als escriptors”, segons va recordar Creuheras. El jurat del guardó s’ha decantat aquesta vegada per un valor segur de la casa, Eva García Sáenz de Urturi, que amb El silencio de la Ciudad Blanca es va convertir en un fenomen de boca-orella gràcies a una intriga ambientada a la ciutat on va néixer l’autora el 1972, Vitòria. La passió per l’escriptura d’aquesta optometrista va fer que s’autopubliqués la seva primera novel·la, La saga de los longevos, a Amazon. Les bones xifres de vendes van cridar l’atenció de La Esfera de los Libros, que la va editar el 2012. “No podem insultar els lectors -va dir l’autora ahir-. Un milió no tenen un gust literari pitjor que un centenar: jo els tinc un gran respecte, als meus lectors, valoro molt la seva intel·ligència i és una sort tenir-ne tants. Amb les novel·les passa com amb els iPhones: si en vens molts és perquè interessen, no?”.

Aquitania té la pretensió de convertir-se en un dels llibres de la tardor proposant un salt temporal cap enrere, fins al segle XII. “En aquells moments, el rei de França era més pobre que el duc d’Aquitània -va recordar-. La novel·la comença quan el duc d’Aquitània arriba a Compostel·la per expiar els pecats i cau fulminat”. García Sáenz de Urturi ja havia escrit sobre l’Edat Mitjana a l’últim volum de l’anterior trilogia. “Va ser així que vaig començar a investigar per a aquesta novel·la: en aquells moments no coneixia gaires coses sobre Elionor d’Aquitània, reina de França i d’Anglaterra. La seva biografia és tremenda”. La novel·la se centra en els primers deu anys de regnat d’Elionor, dels 13 als 23. “És un fresc de la política medieval, de grans amors i incestos però amb pols narratiu de thriller ”, va admetre. Juan Eslava Galán, en representació del jurat, va descriure Aquitania com “una catedral, un tapís riquíssim, un enlluernament”. I va afegir, amb la boca petita: “És un llibre que hauria volgut escriure jo”.

El palmarès de la 69a edició dels Planeta és per a dues dones, fita que no es veia des de feia set anys, quan la guanyadora va ser Clara Sánchez i la finalista Ángeles González-Sinde. “Serà un any de sororitat, aquesta paraula que tant necessitem les dones”, va dir la guanyadora. Barneda lamentava no poder ser a Barcelona, tot i que al llarg de la seva trajectòria professional ha cobert el Planeta “en una desena d’ocasions”. “Fa més de vint anys que conec aquesta gran festa -va dir-. Somnis com el d’avui hi són per fer-se realitat”.