Ran Ran Ran: "No podem sortir de casa, però sí ser ambiciosos en les nostres idees"

BarcelonaNo havien passat ni cinc dies des que les autoritats van recomanar quedar-se a casa que ja arribaven les primeres cançons pensades, compostes i gravades en confinament. Ran Ran Ran han anat un pas més enllà, publicant un EP, Cançons confinades: Una odissea en el temps (BankRobber, 2020), que pot descarregar-se gratuïtament i que sorgeix de l'emergència de fer cançons per evadir-se d'una realitat complicada de digerir. Parlem amb el músic Ferran Baucells, ànima d'una idea amb la puresa dels anys noranta.

Has fet aquest disc molt poques hores després de començar el confinament a causa de l'epidèmia del Covid-19. Tenies ganes de treballar amb la immediatesa?

Doncs sí, em vaig quedar a casa dijous passat i vaig veure que era el moment d'escriure cançons noves i posar ordre a idees que havia esbossat últimament. M'agrada el que dius de treballar amb la immediatesa, sí, sempre he estat temptat de fer això: escriure la cançó que dona nom a l'EP, Una odissea en el temps, dijous, gravar-la dissabte i que la setmana següent ja es pugui sentir. De vegades pot ser arriscat, perquè sempre he pensat que existeix la síndrome última cançó, com l'anomeno jo, que et fa pensar que l'última cançó que has escrit és de les millors. Potser ara és el moment de deixar-se portar per aquesta sensació.

Aquests dies he parlat amb músics que diuen que l'angoixa i la preocupació no els deixen concentrar-se, d'altres que s'ho miren com una oportunitat de tenir temps. ¿Per a tu ha sigut una via d'escapament?

Ha sigut més una manera d'aïllar-me de tot plegat. Fugir dels noticiaris i Twitter, sobretot, i aprofundir en el petit món propi i musical en aquest cas. Tot i així, dels moments de preocupació i impotència és impossible fugir-ne.

No has fet pràcticament res de producció, tot i que els programes domèstics t'ho permetien. Com és que has escollit aquesta nuesa?

Vinc de les cintes gravades a casa amb un soroll de bufera espectacular. Comprava discos de Sentridoh [projecte de Lou Barlow, de Dinosaur Jr i Sebadoh] i em fascinava l'honestedat que transmetien aquelles cançons, gravades amb un quatre pistes, segurament, a casa seva. Molts artistes han publicat maquetes dels seus temes, com Mount Eerie, i sempre m'interessen molt. Tinc acumulades moltes cassets enregistrades així, tot i que el Garageband [un programa d'edició musical] ofereix moltes opcions, em venia de gust transmetre aquella sensació de casset, de casa, no d'estudi.

Per exemple, Full de ruta la vaig gravar de nit i hauria pogut regravar la guitarra i treure-li bufera. O tornar a gravar la veu perquè es nota que estic molt a prop del micròfon per cantar el més fluix possible. Però si em va sortir en aquell moment, crec que transmet molt més així i és com s'ha de quedar.

Contràriament al que pugui pensar-se, no són cançons ni pessimistes ni que parlin d'aïllament. ¿Encara han de passar els dies per parlar-ne?

Totalment, tinc diverses idees noves i no van cap a aquesta direcció. Una manera de posar distància és no parlar del confinament a cada cançó, sinó tot el contrari, tot i que els temes tenen sempre més d'una interpretació. Segurament haurà de passar temps per poder escriure una cançó sobre aquesta situació.

En el text que acompanya l'EP parles de gravar compulsivament. ¿És el que penses fer aquests dies?

El meu primer impuls era gravar cançons i pujar-ne una cada dia... De moment tenim aquest EP. Amb el permís del temps que em deixi el teletreball, la idea és seguir escrivint i gravant idees, també amb la intenció de fer cançons noves que puguem treballar en la distància amb el Jordi Farreras i la Martina Borrut, la resta de membres de Ran Ran Ran.

També parles de les idees que et passen pel cap durant un confinament. Quines t'estan passant pel cap a tu?

A part de la música, estic intentant posar-me al dia amb els llibres que tinc pendents de retornar a la biblioteca, entre ells un sobre la Revolució Russa, que ja veurem què en surt, i les Memòries d'ultratomba de Chateaubriand. El primer que em va venir al cap quan vaig ser conscient que hauria d'estar una temporada a casa van ser els viatges en el temps, i això està lligat al confinament, perquè no només és viatjar, sinó viatjar a altres èpoques, viure el que estàs llegint, saltar de segle en segle. No podem sortir de casa, però sí ser ambiciosos en les nostres idees. També estic fent un intensiu de pel·lícules que tenia pendents, i sobretot m'està passant pel cap valorar poder veure els amics, la família, anar al cine, a Ultra-Local Records, a una teteria, quedar per assajar. Petits fets que agafaran una nova dimensió quan puguem tornar a fer-los.

¿Us ha trastocat gaire els plans el que està passant, a Ran Ran Ran?

Tot just acabàvem d'entrar a l'estudi per gravar la continuació de Ran de mar (BankRobber/Ultra-Local Records, 2018) i, menys el títol, ho tenim tot preparat per seguir gravant. Aprofito per enviar ànims a les bandes, músics i professionals que han vist trastocats molt més els seus plans.

Penses tocar aquest EP d'alguna manera? Què et semblen totes aquestes actuacions que s'estan fent en streaming

Aquests temes sonaran segur en els nostres pròxims (esperem) concerts. Pel que fa a l'streaming, la veritat és que no tinc massa els mitjans per fer-ho. Em sembla una bona proposta tot i que comparteixo la reflexió que feia El petit de Cal Eril: que la gent pagui per veure una pel·lícula a internet però no per un concert no ens pot passar per alt.