CINEMA
Cultura 02/03/2019

Un ‘Relatos salvajes’ a la catalana

El festival South by Southwest estrena ‘Set raons per fugir’, que adapta l’univers teatral d’Esteve Soler

Xavi Serra
3 min
Aina Clotet protagonitza un dels episodis de la pel·lícula Set raons per fugir.

BarcelonaA Esteve Soler la vida li va canviar en dues ocasions per culpa d’un festival. Primer quan el Theatertreffen alemany va seleccionar la seva obra Contra el progrés i es va convertir en un fenomen teatral arreu del món. La segona vegada quan el curt Interior. Familia, adaptació d’un dels seus textos, es va projectar al festival de curts de Clermont-Ferrand -el més important del món- i van començar a ploure ofertes de festivals de tot el món. L’èxit del curt, codirigit amb els seus amics Gerard Quinto i David Torras, li va permetre “pensar en gran” i ser ambiciós; és a dir, fer el salt al llargmetratge.

Ara un festival podria canviar-li la vida per tercera vegada: el South by Southwest, el gran rival de Sundance als Estats Units, estrenarà l’11 de març Set raons per fugir, el primer llargmetratge de Soler, Quinto i Torras. “Per a nosaltres és una oportunitat extraordinària -diu Soler-. És el festival que l’any passat va estrenar Hereditary i Ready player one i la indústria nord-americana cada any s’hi bolca més”.

Set raons per fugir adapta alguns dels textos de la trilogia Contra de Soler, traduïda a 19 llengües i representada en prop de 100 versions diferents. Són peces curtes i autònomes, independents les unes de les altres, que comparteixen una visió fosca del món i un humor negríssim. “Volem generar incomoditat i una mirada crítica en l’espectador, trencar amb les convencions del gènere i fer que es pregunti si està veient una comèdia o un drama”, diu Soler. “L’objectiu és analitzar diferents aspectes de la societat i oferir un mirall a l’espectador que qüestiona idees intocables com la família, la propietat, l’ordre, etc.”, afegeix.

Entre Pere Calders i Luis Buñuel

En la peça que obre el film, basada en el curt ja existent, uns pares revelen la seva pulsió homicida al seu fill universitari; en una altra, un home truca a la porta dels veïns de matinada perquè ha oblidat quin número ve després del sis. En l’univers surrealista del film els pisos es lloguen amb cadàvers penjant del sostre, els nens dels anuncis d’ONGs surten de la pantalla i sota el terra del vestidor de casa s’hi amaga un taller d’immigrants il·legals. “Pere Calders és un referent absolut, però també La dimensió desconeguda o Luis Buñuel”, diu. Set raons per fugir, de fet, s’obre amb la cita “Estic fart de la simetria” del film de Buñuel El fantasma de la llibertat, un altre film episòdic que Soler reivindica “pel seu surrealisme i perquè també vol generar en el públic una certa estranyesa en el riure”.

Ell, Quinto i Torras van rodar tots els episodis plegats. “Ho consensuàvem tot, però és cert que jo em feia més càrrec dels actors i la dramatúrgia, el Gerard de la tècnica de direcció i el David de la producció”, diu Soler. Fa 20 anys que es coneixen del Cineclub Manresa i han compartit centenars de tertúlies cinèfiles. “ Night on Earth o Magnolia eren exemples a seguir. I Relatos salvaje s em sembla molt rodona”, subratlla el director. Sabien que una de les claus era tenir un gran càsting i l’han aconseguit: Sergi López, Emma Suárez, Vicky Peña, Lola Dueñas, David Verdaguer, Àgata Roca, Francesc Orella i Aina Clotet, entre d’altres, participen en la pel·lícula. Aquesta varietat es tradueix també en l’alternança del català i el castellà per adaptar-se als intèrprets de cada peça.

stats