MÚSICA

Retorn als vuitanta amb Bryan Adams

El rocker canadenc fa un repàs exhaustiu als seus èxits de fa trenta anys

Bryan Adams no tocava a Barcelona des del maig del 2008, al mateix Palau Sant Jordi, i el seu recent elapé Get up ha sigut l’excusa perquè els seus fans poguessin gaudir dels vells èxits del rocker canadenc. El que volien els presents, gairebé tots coetanis de l’artista, eren els seus èxits dels 80 i, en menor mesura, dels 90. I en aquest sentit Adams va complir generosament. Que toqués fins a set temes del seu popular Reckless, del 1984, i tan sols quatre de Get up, ho deixa ben clar. Cap objecció en aquest sentit, sobretot si tenim en compte el discret nivell compositiu d’aquest disc, malgrat que suposa un retorn a les seves arrels rockeres.

Predomini del passat

Amb 56 anys, Adams no ha perdut l’entusiasme propi de la joventut, i alhora es nota que ja és gat vell. Quan passaven pocs minuts de dos quarts de deu va iniciar la seva actuació amb un tema nou, Do what ya gotta do. Però va ser amb Can’t stop this thing we started, un dels seus himnes de principi dels noranta, que va arrencar els primers aplaudiments. La posada en escena era sòbria: tres pantalles gegants darrera d’un Adams impol·lut i abraçat a la seva guitarra. Poc després van arribar les primeres incursions a Reckless amb la rockera She’s only happy when she’s dancing, seguida d’un molt celebrat Run to you, un dels seus clàssics. I poc després va arribar Heaven, que van corejar els presents, i amb la qual van aparèixer també els primers mòbils que van il·luminar el Palau. El rock no va trigar a tornar, amb una desfermada Kids wanna rock. I amb Summer of 69 va arribar un dels punts àlgids de la nit. Un moment ideal per començar en versió acústica Baby when you’re gone i culminar amb un altre clàssic, la balada Everything I do.

Tampoc va faltar el moment interactiu amb el públic. A If you wanna be bad ya gotta be good, la càmera va filmar una dona mentre ballava i en acabar, Adams va establir una simpàtica conversa amb ella. I van caure més hits com Somebody, Have you ever really loved a woman?, una corejadíssima Cuts like a knife o All for love,que va tancar un concert ple de nostàlgia del qual els 8.000 espectadors que van esgotar les entrades d’un Palau en format reduït van sortir amb un somriure d’orella a orella.

Més continguts de