Salut, Víctor!!!
Víctor Mora va ser un dels guionistes que van fer avançar els còmics a casa nostra, atorgant-los el seu caràcter de mitjà de comunicació amb moltes possibilitats per explicar tota mena d’històries
BarcelonaLa carrera de Víctor Mora com a guionista d’historietes ha tingut dues etapes bastant ben marcades. La primera és la que va desenvolupar com a col·laborador d’una indústria en creixement a casa nostra, i que, a part de diverses sèries de còmic que va escriure per a les revistes d’humor de Bruguera, es concentra en les seves aportacions als quaderns apaïsats. Potser per ser la més longeva, i també la més popular, és a El Capitán Trueno on destaquen diverses aportacions que, en el seu moment, van ser força importants. En primer lloc, en el tractament dels personatges: tots ells tòpics d’entrada (l’heroi, la companya de l’heroi, el forçut i el jove aprenent) però que van ser matisats per filtres que els convertirien en alguna cosa més que simples estereotips. Trueno era un heroi que sabia somriure i tenia un cert sentit de l’humor (coses de les quals no anaven sobrats els herois de l’època), i en alguns moments evidenciava matisos en els seus dubtes a més d’algunes imperfeccions. Sigrid era una dona amb personalitat pròpia, capaç de prendre les seves decisions i d’enfrontar-se amb els dolents quan feia falta. I la relació entre Goliath i Crispin s’estableix en una camaraderia masculina plena d’ironia i cops d’humor.
A més, Víctor Mora endinsa els seus personatges en aventures allunyades de la moralitat catòlica: El Capitán Trueno és una sèrie bàsicament civil en tots els sentits, fins al punt que, en alguna ocasió, l’aparell de la censura va recordar-li que no estaria malament alguna referència a la ideologia cristiana. Mora aplica als quadernets la seva excel·lent predisposició per a l’escriptura, cosa que queda palesa en els diàlegs, sempre directes i escrits amb la correcció de qui té moltes lectures al darrere.
La seva segona etapa comença l’any 1968 amb el western Sunday (dibuixat per Víctor de la Fuente) i el 1969 amb Dani Futuro (dibuixat per Carlos Giménez). És aleshores quan sorgeix un Mora que utilitza la seva experiència per anar més enllà dels tòpics dels gèneres, i busca una aventura que aporta lectures socials i polítiques. Una etapa que desenvoluparà, bàsicament, per a editorials franceses amb sèries com Las crónicas del Sin Nombre (dibuix de Luis García), Los Inoxidables (amb Antonio Parras) o Los ángeles de acero (amb Víctor de la Fuente).
Víctor Mora va ser un dels guionistes que van fer avançar els còmics a casa nostra, atorgant-los el seu caràcter de mitjà de comunicació amb moltes possibilitats per explicar tota mena d’històries, tant per a joves com per a adults. Com ell sempre deia quan s’acomiadava: salut, Víctor!!
