Seguint les passes del Bosch

‘S-hertogenbosch (Holanda)Els actes commemoratius del cinquè centenari de la mort del Bosch han revolucionat la seva ciutat natal, la petita i tranquil·la ‘s-Hertogenbosch: des que l’exposició més ambiciosa dedicada al pintor (Hieronymus Bosch. Visions del geni) va obrir les portes al Museu del Brabant Septentrional fa just un mes, la ciutat ha superat Amsterdam als portals de reserves d’hotels online.

Les xifres de públic de la mostra, que estarà oberta fins al 8 de maig, són prou explícites. L’anterior gran exposició que aquest museu va dedicar al Bosch, el 1967, va rebre 267.000 visitants i va ser considerada tot un èxit. Ara les entrades s’exhaureixen cada dia. N’han venut 350.000 i ja pensen a ampliar els horaris d’obertura del museu. La mostra rep 400 persones cada hora.

Malauradament, l’entusiasme pel Bosch a la seva ciutat natal també té una cara menys lluminosa: el mapping perquè fa un parell de setmanes, quan ja s’estaven fent les últimes proves, una de les cases es va ensorrar. Encara es desconeixen les causes del sinistre, però hi estaven duent a terme obres de reforma.

La peça que s’hi projectarà és obra de l’estudi local Mr. Beam, i promet. Fins i tot reproduïda en una pantalla corrent ja desvela l’atractiu principal: veure els personatges d’'El jardí de les delícies' en moviment. Els responsables, que van estar a punt de treballar per a les Festes de la Mercè, no s’han sentit pressionats pel fet de treballar amb un personatge tan emblemàtic i en un moment tan especial. “Només ens hem sentit pressionats perquè no hem tingut gaire temps”, diuen.

L’exposició Hieronymus Bosch. Visions del geni inclou 17 de les 24 pintures de l’artista i 19 dels 20 dibuixos, però cap d’aquestes peces pertany a una institució de la ciutat. A més, la biografia del pintor és molt desconeguda. Així que, a més de posar en valor els llocs on va viure i treballar, com el taller familiar i el seu domicili, a la plaça del Mercat, ‘s-Hertogenbosch és plena de reproduccions dels personatges més extravagants d’El jardí de les delícies, que se sumen a algunes obres que evoquen el seu univers i que ja hi eren, com una Eva gegantina que els estudiants de pintura al fresc de l’escola d’arts i oficis d’una població veïna van pintar el 2012 a la mitgera d’un edifici d’habitatges a prop de la Germandat de Santa Maria, a la qual va pertànyer el Bosch. Queda clar que no són mediterranis: està conservat impecablement i no té ni una sola pintada.

Imitació, còpia i reproducció

El Bosch va influenciar nombrosos artistes en vida i després de morir. Es miren les seves obres i pensen que ell ja ho va inventat tot. ¿Té algun successor destacat actualment? És difícil trobar algú que estigui a l’altura de la seva imaginació, però hi ha un pintor poc conegut que s’ha proposat posar-se al seu nivell pel que fa a la tècnica i l’afany per realitzar una obra monumental. Henk Groenendaal treballa des del 2008 en una còpia a mida natural d’'El jardí de les delícies'que s’exposa a la seu de la Germandat de Santa Maria. Encara té molta feina per fer. El panell central i el dret només els té dibuixats. L’esquerre, on hi ha Déu creant Adam i Eva, està molt avançat, però segueix pendent la figura de Déu.

La Germandat de Santa Maria està formada per 18 membres catòlics i 18 de protestants i es dedica a fomentar l’entesa entre les dues comunitats. El seu origen es remunta al segle XIII i és coneguda com la Germandat del Cigne, perquè els membres d’origen noble tenien el dret de caçar cignes i els oferien a la resta de membres en un àpat. El saló on se celebren els àpats és d’un neogòtic una mica tronat però alhora entranyable. I sembla que la carn de cigne no és especialment gustosa. L’entitat també presumeix de tenir un petit museu, que principalment inclou peces relacionades amb la seva pròpia història. Formen un conjunt curiós: hi ha dues escultures que Adriaen van Wessel va tallar per al retaule de la capella de l’entitat a la catedral que representen Sant Joan a Patmos i la visió de l’emperador August; tres llibres de cor del segle XVI enormes, i la vaixella blava i blanca de Delft de 560 peces que la germandat va encarregar pels volts del 1885. La seu de la Germandat de Santa Maria té potser un aire antiquat, però no és qualsevol agrupació: en formen part els homes de la família reial.

A més del cas de Henk Groenendaal, la presència del Bosch a la seva ciutat natal pren forma de més còpies i reproduccions de les obres del pintor. Al Jheronimus Bosch Art Center hi ha reproduccions fotogràfiques de tots els seus treballs i una recreació del seu taller que recorda un museu de cera.

La ciutat al segle XV

L’anterior seu del Museu del Brabant Septentrional, on es va poder veure l’exposició del Bosch del 1967, es trobava a l’antiga església de Sant Jaume, que formava part de la xarxa europea del Camí de Sant Jaume. Avui aquest temple és un dels museus del departament de Patrimoni de la ciutat, el Groot. L’exposició que s’hi pot veure coincidint amb la commemoració del cinquè centenari de la mort del Bosch no parla directament de la seva vida, sinó de com era la ‘s-Hertogenbosch on va viure. Hi un vídeo en 3D que recrea la ciutat, però el més atractiu són tots els objectes quotidians de l’època que hi ha dins les vitrines que van del terra al sostre. I trenca amb el to rigorós d’una exposició científica el fet que la història de la ciutat l’expliquen quatre personatges: un pelegrí, una mestressa de casa, un infant i un mercader.

A la catedral de Santa Maria, la presència de pintures del Bosch és inexistent, però és un lloc especial per als amants de la seva obra. Als peus d’una de les portes del temple hi ha una làpida que recorda que les seves despulles van sortir per allà per rebre sepultura. Aquesta porta es troba entre la capella de la Germandat de Santa Maria i dos fragments d’uns retaules, probablement de les portes, que s’atribueixen a la nissaga dels Bosch, una família benestant que pertanyia al gremi dels pintors. Però no se n’ha pogut concretar l’autoria.

A la vora de la catedral hi ha un tram de les muralles de la ciutat que han sigut restaurades i que van ser inaugurades novament l’any passat. Les administracions de ‘s-Hertogenbosch semblen haver-se pres les celebracions del cinquè centenari de la mort del seu fill més il·lustre molt seriosament, com si fossin els seus Jocs Olímpics.