Publicitat
Publicitat

Sitges vibra amb l’amor malaltís de Carles Torrens

‘Pet’, que protagonitza Dominic Monaghan, és la sorpresa catalana del festival

Després de les decepcions d’ Inside i Proyecto Lázaro, finalment una producció catalana de la secció oficial d’aquesta edició de Sitges va deixar bones sensacions i va fer vibrar el personal. Pet, de Carles Torrens (Barcelona, 1984), arrenca amb l’obsessió del protagonista per una antiga companya d’institut però, a cop de girs inesperats i originals, es va transformant en una història asfixiant d’amor malaltís i dominació. “El que m’agrada del guió és que juga amb els codis dels thrillers de torture porn a l’estil de Hostel o Saw, però de seguida desemmascara els personatges i se centra en la seva torturada relació -diu Torrens-. Al final, el que importa no és l’horror sinó veure què passa amb aquests personatges tan peculiars que, en el fons, estan fets l’un per l’altre”.

Torrens és un vell conegut de Sitges, on fa cinc anys va presentar la seva primera pel·lícula, Emergo, un thriller paranormal amb format de fals documental i guió de Rodrigo Cortés que va passar sense pena ni glòria. “No era la pel·lícula de la meva vida -resumeix ara-. A més, quan la fèiem semblava molt original, però en estrenar-la ja no ho era”. Torrens es va treure l’espina amb Sequence, un curt que va triomfar als festivals i va telonejar Grand piano en la inauguració de Sitges del 2013. A continuació es va buscar un agent als Estats Units. “Ell em va passar el guió de Pet advertint-me que jo no el podria dirigir perquè el projecte estava paralitzat per qüestions legals -explica-. Però em va agradar tant que no vaig parar fins a contactar directament amb el cap de MGM i, aconseguint un petit finançament aquí, vaig comprar-li el guió”.

Així va ser com un projecte de Hollywood es va convertir en un film independent coproduït amb els Estats Units i filmat en només quatre setmanes a Los Angeles, retallant el guió i centrant-se en la relació dels protagonistes. “En vam fer una versió indie”, diu Torrents. Indie, però amb un protagonista de renom: Dominic Monaghan, el Charlie de Perdidos i el hòbbit Merry d’ El senyor dels anells. “El més curiós és que va ser ell qui va contactar amb mi -diu el director-. Es veu que el guió s’havia escrit per al Dominic i l’havia de protagonitzar després de la primera temporada de Perdidos, però el rodatge es va cancel·lar. Jo ara el veia massa gran, però vam anar a dinar i em va convèncer que al personatge li anava bé ser més gran perquè s’entenia millor la seva amargor”. En la primera aparició de Monaghan, aixecant-se del llit, la càmera enfoca el pòster d’una illa paradisíaca, però el director assegura que no estava fent l’ullet a Perdidos. “No me’n vaig adonar fins després d’haver-la rodat, t’ho pots creure?”, admet.

Un nou rodatge al desembre

Torrens, que ja porta uns anys vivint als Estats Units, hi tornarà al desembre per rodar la seva pròxima pel·lícula. “És una producció americana molt petita, però no puc dir ni el nom de la pel·lícula ni el d’un dels productors, que és una figura pública molt coneguda. Parla de la santeria i és molt diferent de Pet, més adolescent i divertida. Serà un rodatge dur de només quatre setmanes, però ja em va bé: necessito més mili com a director per acabar de formar-me”.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT