Música

Els Stay Homas deixen enrere els dies de terrassa i costumisme pandèmic

El trio nascut durant el confinament publica el disc ‘Agua’

“Només han passat nou mesos, i sembla que hagin passat nou anys. Amb el ritme tan accelerat que hem estat portant, no hem tingut temps de pair totes les coses que ens estan passant. Fa molt de vertigen, però també és guai perquè no és la història d’un altre, sinó la nostra”, recapitula Guillem Boltó, dels Stay Homas. Els seus companys de trio, Rai Benet i Klaus Stroink, hi estan d’acord, i tots tres miren d’afrontar el present mentre promocionen el disc Agua, que tot just acaben de publicar amb Sony.

L’aparició dels Stay Homas va ser una de les històries més singulars del confinament. Tres joves que compartien pis a l’Eixample barceloní van aprofitar el terrat per assaltar el cel virtual amb les seves cançons. Així va néixer un fenomen de temps pandèmics l’èxit del qual ha propiciat un contracte amb la discogràfica Sony i un altre amb l’empresa de management Èxits, la mateixa de Txarango, Els Catarres i Oques Grasses. I a la primavera començaran una gira que inclou concerts a Mèxic, Colòmbia, l’Argentina, l’Uruguai, Xile, Anglaterra, França, Bèlgica, Itàlia...

Stay Homas en versió desconfinada

El costumisme pandèmic de les primeres cançons va enlairar la popularitat dels Stay Homas, però ells no han volgut que aquell format i aquella temàtica condicionin el grup. “La tercera setmana del confinament ja no parlàvem del tema”, recorda Stroink. “El format confinat era una cosa circumstancial, fruit de la instrumentació que teníem a l’abast, com la guitarra o el cubell. A la mixtape Deconfination ja vam voler fugir-ne. I amb el disc encara més, produint les cançons per portar-les allà on ens les imaginàvem. Si estem fent un reggaeton, doncs arribant al moll de l'os, i si estem fent una samba, que sigui el màxim de brasilera possible”, explica Boltó. “El format terrassa és molt còmode perquè hi estem com a casa, però ara nosaltres no estem en el mateix mood. Tenim ganes de fer coses diferents sense parar –afegeix Benet–. En els concerts del 2021 segurament serem cinc, amb l’Arnau Figueres i el Kimi Saigi, que són dos dels productor del disc”.

Agua sí que reflecteix l’amplitud estilística: del reggaeton Cacatúa, amb la col·laboració del porto-riqueny PJ Sin Suela, al pop de Por el camino i el bolero d ’Al ponerse el sol. “Tot i que hi hagi extrems, del màxim macarrisme a la màxima tranquil·litat, hem intentat no posar-nos cap límit. Aquest disc ha arribat fins aquí. Durant el confinament vam fer tres o quatre cançons reggae, i en el disc no n’hi ha cap, però no ha sigut una decisió premeditada; potser en el següent disc n’hi haurà tres de reggae”, diu Boltó, que d’aquesta manera explica el funcionament d’un trio que no se sent obligat a res que no sigui mantenir la bona sintonia i seguir fent el que més els agrada.

Canvi “dràstic” de paper

Fins al confinament, els tres Stay Homas tenien papers menys exposats en grups com Buhos i Doctor Prats. Ara, en canvi, són els responsables de totes les decisions. “Jo sempre he sigut baixista, i a més soc una persona tímida, així que ja m’agradava el paper d’acompanyant. Abans anava al concert, tocava, me’n tornava a casa i tot bé. I ara de sobte s’han de pensar un munt de coses que depenen exclusivament de nosaltres”, constata Benet, que admet que aquest canvi tan “dràstic” també és “alliberador”: “Potser ens estampem, però és el camí que hem triat entre els tres”. Boltó i Stroink comparteixen l’anàlisi de Benet. “Fa sis o set anys que visc a Barcelona compartint pis, i és important tenir clar què significa conviure amb gent –diu Stroink–. En el nostre cas, ha sigut guai poder adjudicar a aquesta relació de companys de pis una feina creativa i que agrada a la gent. Mola conviure amb persones que saps que estan en el teu vaixell i que, a més a més, fan que tot vagi millor”.