Surten a la llum tres grans pintures de Jujol que es creien perdudes

El MNAC busca recursos per restaurar les teles que Gaudí va encarregar a l’arquitecte per als Jocs Florals

Els Jocs Florals del 1907 van ser antològics. Com que el president del guardó d’aquell any, Antoni Rubió i Lluch, li va encarregar la decoració de la cerimònia a Antoni Gaudí, va aixecar unes grans expectatives. Al saló de la Llotja de Mar on es va celebrar l’acte només hi va poder accedir la meitat del públic que hi volia assistir. Per decorar aquest gran espai gòtic, Antoni Gaudí va cridar a treballar amb ell els arquitectes Josep Maria Jujol i Bonaventura Conill i van desplegar un repertori ingent d’elements: arbustos, garlandes amb vegetació i flors, palmes, una trona per als llegidors, làmpares amb bombetes elèctriques, estrades, un tron per a la reina de la festa, setials... Aquella arquitectura només va tenir unes hores vida però se n’ha conservat l’element més impressionant: han sortit a la llum per primera vegada des d’aleshores tres grans teles de més de tres metres d’alçada que Josep Maria Jujol va pintar amb el lema dels Jocs Florals -“Fe, Pàtria, Amor”- que van cobrir tres grans pilars de la sala. Si a les pintures se’ls afegeix la llargada del cordatge annex, l’alçada total és de 4,5 metres.

La pintura dedicada a la Fe és la que es pot veure amb més claredat in situ en una fotografia de Merletti que va aparèixer a La Ilustració Catalana. Està presidida per dues creus de les quals brolla sang i que estan envoltades de rajos de llum. També hi ha una llegenda, però l’estat de conservació en dificulta la lectura. A la part inferior de la tela sí que es pot llegir la paraula “Crist”. La Pàtria està representada per la senyera, i a les franges vermelles també es poden observar regalims semblants als de les creus de l’altra obra. Finalment, l’Amor està simbolitzat per un jardí ple de flors que contenen, cadascuna, un cor sagnant travessat per una fletxa. A més, les flors remeten als diferents premis dels Jocs Florals. Aquestes pintures pertanyen a l’Arxiu Jujol, impulsat pel fill de l’arquitecte, Josep Maria Jujol, i són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per ser estudiades. A més, el museu ha començat a buscar els recursos necessaris per restaurar-les. Com que són obres de grans dimensions i la tela és un material delicat, la intervenció és molt costosa. Encara no se n’ha calculat el preu exacte, però es podria fer per fases, d’una en una.

El desig de Josep Maria Jujol fill és que, quan les peces estiguin restaurades, es dipositin al museu perquè les exposin a la sala dedicada a Antoni Gaudí i el seu pare. “Estàvem preocupats i, gràcies al director del museu, Pepe Serra, hem vist la llum per donar solució a aquestes tres grans peces. Per part nostra hi ha ganes de col·laborar al màxim amb el MNAC”, afirma Josep Maria Jujol fill, que evoca com treballava el seu pare i es pot imaginar com va fer les teles dels Jocs Florals: “Recordo els dibuixos de gran format que va fer als anys 40. Els posava estesos al terra de la sala de casa, que era molt gran, s’hi agenollava a sobre damunt un coixí i els anava realitzant. El cas de les pintures dels Jocs Florals fa pensar més aviat que les va fer penjades damunt una paret, cosa que hauria facilitat que es produïssin aquests regalims”.

L’audàcia creativa de Josep Maria Jujol és indestriable de la seva religiositat. I la sang, que és una al·lusió a la Passió de Crist, apareix en obres destacades com la desapareguda botiga Manyach i la reforma de la Seu de Palma. Segons el cap de les col·leccions del MNAC i un dels grans gaudinistes, Juan José Lahuerta, aquest motiu de la sang “està molt relacionat amb la identificació, tant de Gaudí com de Jujol, amb el paper de l’artista com a redemptor”. “L’artista és un personatge que és capaç de curar, en certa manera, com un visionari, els mals de la Terra. Al mateix temps és la representació del pecat i la redempció, que és la Passió de Crist. No només per a Gaudí i Jujol, sinó per a molts artistes simbolistes i bohemis de finals del segle XIX”.

Dos grans arquitectes junts

La decoració dels Jocs Florals també remet al moment en què Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol van treballar plegats en diferents obres. El 1907 tenien en curs les obres del Parc Güell, La Pedrera i la reforma litúrgica de la Seu de Palma. De fet, les al·legories del lema dels Jocs Florals també es troben al sostre de guix d’un dels pisos de la Casa Milà. I l’any següent Gaudí va encarregar a Jujol la realització d’unes pintures en homenatge al rei Jaume I a les muralles de Barcelona. “Gaudí veu que Jujol és un gran artista i el va admetre tal com és”, subratlla Jujol fill. En aquest sentit, Juan José Lahuerta recorda una anècdota molt sucosa dels dos arquitectes a la Seu de Palma. “Un membre del capítol, Emilio Sagristà, va veure com Jujol llançava la pintura contra les fustes gòtiques i Gaudí, unes passes enrere, deia: «Molt bé, Jujol, molt bé». Aquesta imatge de tots dos transportats per aquesta acció crec que acaba amb totes les discussions acadèmiques sobre si és Gaudí o Jujol. És Gaudí i Jujol, són la mateixa cosa, en aquest tipus d’actuació”.

Finalment, aquestes teles recorden també la gran categoria de Josep Maria Jujol com a pintor, com també es pot observar en alguns dels seus edificis més emblemàtics, com l’església de Vistabella. També és significatiu el moment en què les va realitzar, menys d’un any abans de començar la seva primera gran obra en solitari, el Teatre del Patronat Metropol, a Tarragona.L’estudiós que va fer públic que a Antoni Gaudí se li havia encarregat la decoració de la cerimònia dels Jocs Florals del 1907 va ser el periodista i biògraf de l’arquitecte Josep Maria Tarragona el 2001, durant la preparació de la seva tesi doctoral, si bé la família Jujol les ha conservades sempre.

Una celebració accidentada

Josep Maria Tarragona va rastrejar minuciosament què havien dit els diferents diaris i revistes de la cerimònia. La Vanguardia va publicar: “ El histórico salón, que se hallaba decorado con verdadero gusto, ofrecía un hermoso golpe de vista. Las columnas se hallaban revestidas de telas pintadas, imitando tapices, con alegorías de la fiesta ”. El Correo Catalán va destacar que s’havien construït tres grans graderies i que les autoritats i el jurat s’havien ubicat al centre de la sala. Pel que fa a la decoració, deia que era “ un conjunto muy vistoso y artístico ”. La Publicidad va afirmar que el guarniment era “senzill i cerimoniós”. Però no tot va ser tan lluït: Tarragona també va recollir que les obres s’havien endarrerit, fet que va provocar l’ajornament de la cerimònia una setmana. A més, el cost es va disparar el doble del que s’havia pressupostat, 10.416 pessetes i 57 cèntims. Ni la Diputació de Barcelona, que estava presidida per Enric Prat de la Riba, ni l’Ajuntament van acceptar contribuir al pagament. Pel que fa a Gaudí, va renunciar a cobrar els seus honoraris però va demanar que cobressin Josep Maria Jujol i Bonaventura Conill. També va oferir pagar ell mateix el deute si els organitzadors dels Jocs Florals reconeixien públicament que eren insolvents. Tarragona va descobrir aquests fets en una carta inèdita de Gaudí a Rubió que va localitzar.

La situació es va arribar a resoldre només en part. Cadascun dels membres de l’Ajuntament va pagar 225 pessetes i, a més, es va rebre un donatiu de 220 pessetes. Va quedar per pagar un 25% de la factura. L’any següent l’autor de la decoració de la cerimònia dels Jocs Florals va ser l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i la cerimònia va ser traslladada al Palau de Belles Arts.

Més continguts de