El TNC, una nau a la deriva i sense imaginació
Just em preguntava sobre la inactivitat del consell d'administració del TNC, quan dijous passat envien una nota per comunicar que acomiadaven onze treballadors i que la Generalitat hi aportaria un 7,6% menys que l'any passat. Els membres d'aquest consell han fet el mateix que qualsevol empresa: acomiadar i dir que cal buscar més ingressos. Quanta imaginació!
A l'americana. Està vostè acomiadat, reculli les seves coses. La caixa de cartró… com a les pel·lícules. Dijous els onze acomiadats van ser convidats a abandonar els seus llocs de treball. Sense previ avís. Sense cap negociació. No, no es fa així, i molt menys en una institució pública cultural. Però el TNC acostuma a fer les coses administratives sense publicitat. De fet, en els últims anys hi ha hagut diverses baixes individuals. El 2009 hi havia 155 treballadors d'alta. Avui, 117.
Reduir la despesa. He preguntat, sense obtenir resposta, quina reducció signifiquen els acomiadaments en relació a la massa salarial. Una advocada em diu que, fent números, no va més enllà dels 350.000 euros, costos socials inclosos. Tampoc ens han dit quin estalvi ha significat fins ara, per petit que sigui, el tancament de la Sala Tallers. La xocolata del lloro. L'únic problema d'aquesta sala és que no està motoritzada i els muntatges resulten més llargs, més cars, de fer. Per això es va optar per reduir la programació, tant en títols com en durada de l'explotació, per salvar la cara al cicle T6 (R.I.P.) i potser per justificar els acomiadaments. Planyo el nou director, Xavier Albertí, que ha agafat compromisos inassolibles. Jo dimitiria ara mateix. Aquesta nau, per no tenir, no té ni director de màrqueting i ha acomiadat tres membres del departament de comunicació. Quin criteri!
El cinisme. "Aprovar mesures d'ajustament del cost de personal i la plantilla sense haver d'adoptar mesures col·lectives", deia la nota. D'això se'n pot extreure que són onze els acomiadats perquè, amb una plantilla de 128 persones, dotze haurien obligat a fer un ERO, amb la tramitació administrativa corresponent. També deia a la nota que el TNC vol seguir sent "el referent de les arts escèniques a Catalunya". Quina grandiloqüència. Un un indefinit seria més adequat a la realitat. Sí, hi ha altres referents.
