TEATRE

‘Tebas Land’, la millor obra per descobrir Sergio Blanco

El Teatre Nacional aposta per un dels grans autors contemporanis, que juga amb l’autoficció

¿Qui és aquest Sergio Blanco que el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha programat amb tant d’entusiasme aquesta temporada? Per als més teatrers, el nom d’aquest autor francouruguaià (que escriu en castellà des de París) és un vell conegut gràcies als circuits de festivals, com el Temporada Alta. Però el TNC vol acostar al gran públic “una de les veus més importants de la dramatúrgia mundial en aquests moments”, diu Xavier Albertí, recordant que és programat a tots els països d’Europa i Llatinoamèrica, amb premis importants de Londres a l’Uruguai. L’únic lloc on ara mateix no es pot veure és a l’Argentina, però precisament perquè l’equip presenta una de les seves obres, La ira de Narciso, fins al 14 d’octubre a la sala Badabadoc (al carrer Quevedo, a Gràcia).

Dins de la producció de Blanco, Tebas Land és fins ara l’obra de més èxit internacional. A Barcelona hi arriba en una producció madrilenya estrenada a El Pavón Teatro Kamikaze que només es podrà veure del 10 al 14 d’octubre a la Sala Petita. Serà l’aperitiu de Kassandra, la producció del Nacional amb direcció de Sergi Belbel (que s’estrena d’aquí quinze dies), i de la reposició de Cartografía de una desaparición, una obra en què l’autor explica en primera persona la seva lectura personal de l’obra de Joan Brossa (10 i 11 de novembre). “La lectura més profunda que jo conec dels principis creadors de Brossa”, apunta Albertí. Tot plegat coincidirà amb la presentació de l’obra que la crítica ja ha anunciat que el consagra, El bramido de Düsseldorf, que es podrà veure al festival Temporada Alta només una setmana després, el 18 de novembre.

On és la veritat escènica?

Aquesta sobredosi de Sergio Blanco s’explica per la singularitat brutal d’un teatre que “està reformant en profunditat l’escriptura teatral, no aquí sinó arreu”, diu Albertí. El dramaturg, director i actor aborda l’autoficció, però la porta molt més enllà del que fa qualsevol escriptor. “Quan vas al teatre saps que el que passa en un escenari és mentida, però quan el que surt et diu que el jo és l’autor i actor, i parla de la seva vida, quan va ficcionant aspectes de la seva pròpia vida, ja no saps on són les fronteres de la realitat”, explica Albertí per descriure el virtuosisme de Blanco en jugar amb la veritat escènica.

Tebas Land parteix d’una premissa: un dramaturg i director de teatre vol conèixer un jove parricida que ha matat el seu pare clavant-li 21 forquillades. No és un assassí, és una víctima de maltractament que ha trobat l’alliberament. Les trobades entre els dos nois (representats per un únic actor, Pablo Espinosa) han de servir per reconstruir el cas per poder-lo posar en escena, però l’obra se centra cada vegada més en el procés artístic. ¿Fins a quin punt un creador es pot acostar al parricida? ¿Fins a quin punt l’està utilitzant? ¿O n’està abusant? “L’obra parla de la creació artística com a mirall d’un mateix. Jo m’hi reconec, i crec que al públic li passarà el mateix”, diu Pablo Gómez-Pando, l’altre actor a escena, que interpreta l’ alter ego del protagonista.

La directora Natalia Menéndez afirma que l’obra parla de com “el maltractament, que és a cada cantonada, condueix a la violència i al desastre”, mentre que “el bon tracte porta a la primavera, a la llum”.

Més continguts de