Cinema

Torna la màgia al Truffaut de Girona

El cinema és un dels primers a il·luminar altra vegada la gran pantalla

Passen deu minuts de les quatre de la tarda. Hi ha nervis i molta emoció. D'aquí cinc minuts es tornarà a engegar el projector de la pantalla del cinema Truffaut de Girona, que reobre després de noranta dies de tancament obligat. "És un moment històric encara que no en siguem conscients. No hi ha cap precedent de tres mesos sense cinema i amb tot tancat", explica Guillem Terribas, ànima de la Llibreria 22 i president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que gestiona un dels pocs cinemes públics de Catalunya, propietat de l'Ajuntament gironí.

El Truffaut de Girona, punta de llança del retorn dels cinemes a Catalunya

Amb l'inici de les obres a l'edifici de l'antic cinema Modern, el Truffaut es va traslladar al cinema Albéniz Plaça, des d'on continua programant pel·lícules en versió original i cinema d'autor. Però aquesta tarda presentava un aspecte diferent. La mascareta és obligatòria dins de la sala i durant tota la pel·lícula, a l'entrar has de rentar-te les mans amb gel i la majoria de butaques estan precintades amb una cinta marró i una de vermella i blanca: només es pot seure en una de cada tres cadires, i com a molt per parelles. "Ara tenim 42 de les 125 butaques disponibles, és a dir, un terç. I a partir de dilluns, que entrem en fase 3, en podrem utilitzar la meitat", indica el coordinador del cinema, Carles Ribas, que es nota que està nerviós abans de la primera sessió de la reobertura: "Ens sentim com els nens quan tornen a l'escola després dels tres mesos d'estiu, teníem tantes ganes de poder tornar a obrir!"

I, mentre ho expliquen, comencen a desfilar els primers vuit espectadors que no s'han volgut perdre la reobertura. "Tenia moltes ganes de canviar de pantalla, a casa em distrec massa. Soc un habitual del Truffaut i l'he trobat molt a faltar", reconeix Jordi Güell. Una fila més enrere, assenteix amb el cap Jordi Mitjà: "Sobretot enyorava tota la litúrgia: soc d'Hostalric i sempre que venim primer fem un volt per Girona, després venim al Truffaut i, quan sortim, anem a sopar".

Encadenats a una veritat

Per donar la  bentornada al públic fidel, els impulsors del cinema han escollit dues pel·lícules ben diferents. D'una banda, La verdad, de Hirokazu Kore-eda. "La gràcia d'aquesta pel·lícula, a banda que és totalment francesa però pensada i dirigida per un japonès, és el to de comèdia i la manera d'explicar una situació conflictiva, que podria arribar a ser dramàtica, amb un to irònic i gens tràgic", assegura Terribas, que va insistir a programar-la el primer cap de setmana de la reobertura.

I l'obra comparteix cartell amb un clàssic:  Encadenats, d'Alfred Hitchock, la preferida de François Truffaut, l'inspirador del cinema. "No podem mirar al futur sense veure d'on venim. Vam pensar en alguna de Hitchock, i ens vam decantar per aquesta perquè és una de les seves millors pel·lícules, tot i que potser no és de les més conegudes", diu el llibreter, que també destaca una connexió entre les dues pel·lícules que ha trobat l'escriptor Josep Maria Fonalleras i en què ells no havien pensat: "La veritat que hem passat i per la qual hem estat encadenats a no poder sortir de casa".

Els conillets d'índies de tots els cinemes

"Fa setmanes que la gent em para pel carrer per preguntar-me quan obrirem. És un motiu d'orgull que la gent el trobi a faltar", ressalta Ribas mentre ven les entrades. El de Girona és un dels primers cinemes de Catalunya que ha tornat a il·luminar la pantalla. "Les distribuïdores tot just estan engegant i les primeres estrenes no arriben fins al 19 de juny. I vam pensar que, sent un cinema públic, havíem d'obrir abans", assenyala el coordinador. I Guillem Terribas afegeix: "Som una mica com els conillets d'índies de tots els cinemes. Perquè així la gent no tingui por de venir i torni a les sales de cinema".

De fet, el Truffaut és una rara avis de la seva espècie. A més de ser públic, sol programar pel·lícules diferents de les que ofereixen les grans sales de cinema: "No som competència seva, som un complement. Com ho són les biblioteques per a les llibreries", diu com a exemple Terribas.

François Truffaut

Terribas va ser una de les deu persones que van fundar el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que inclou també Salvador Montalt, Àngel Quintana, Paco Vilallonga, Imma Merino i Ingrid Guardiola, entre d'altres. I el que va començar com un cicle de cinema en versió original d'una setmana, es va plasmar al cap de dos anys en una sala pròpia dins el desaparegut Cinema Modern, per oferir cada setmana una pel·lícula en versió original, a més d'organitzar debats, presentacions i cicles.

"És l'aventura d'una colla de bojos. I el que em té el cor robat i meravellat és que fa més de 30 anys que les mateixes deu persones continuem junts per amor a l'art, i amb les mateixes ganes que el primer dia", confessa amb emoció Terribas mentre mira les portes del Truffaut, que aquesta tarda, per fi, ha pogut tornar a fer brollar la màgia del cinema després de noranta dies en la foscor del coronavirus.