Troben dos joves executats i enterrats en calç viva durant la Guerra Civil a Sarrià

Una de les víctimes té un tret al cap i eren a prop d'on hi havia la caserna Voroixílov

Les restes de dos joves, que es calcula que tenien uns 30 anys, han sigut localitzades al carrer de Ràfols, 10-16, de Sarrià. Segons el Servei d'Arqueologia de Barcelona, es podria tractar d'una fossa, la primera que es localitza a la capital catalana, de la Guerra Civil. Els dos individus estaven enterrats en calç viva l'un damunt de l'altre. No es descarta que hi pugui haver més persones a la mateixa fossa i els arqueòlegs hi continuaran treballant. En un primer moment va semblar que aquesta inhumació podria estar relacionada amb l'església del Sagrat Cor de Sarrià, que està a uns 50 metres, i que la calç s'hauria utilitzat perquè els morts tenien alguna malaltia infecciosa, com el còlera.

Però un dels cadàvers té un orifici de bala al crani. Cap dels dos individus duia uniforme, sinó que anaven vestits de civil. Segons els arqueòlegs, els objectes que s'han trobat a la fossa –cremallera, botó, sivelles...– fan pensar que es tractaria d'algunes de les primeres persones represaliades de la Guerra Civil a Catalunya. "El patró de vestimenta és de l'època i els botons estan fets amb un material que es va començar a utilitzar aleshores", assegura el responsable d'intervencions arqueològiques, Josep Pujades. Curiosament, la calç està abocada sobre l'individu que no té l'orifici de bala: "La calç es va utilitzar per desfer el teixit el més ràpid possible" diu  Pujades que preveu que identificar qui són aquestes dues persones serà molt complicat. Pujades creu que les víctimes serien dels primers mesos de la Guerra Civil: "Les informacions que ens han donat els arqueòlegs a peu de jaciment i el personal del Memorial Democràtic ens fan pensar que serien del període que va fins al maig de 1937, va ser una època molt convulsa, hi havia grups enfrontats i trets al carrer".

Però, ¿qui va fer les execucions i per què? Hi ha moltes hipòtesis. Durant la Guerra Civil, al Sagrat Cor hi havia la caserna Voroixílov. Aquesta caserna era de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i el març del 1937 hi va haver un conflicte força greu perquè allà es van guardar alguns dels 12 tancs que havien estat robats dels magatzems de material de guerra de la Hispano-Suiza. Tot plegat va acabar en protestes populars i enfrontaments entre les Joventuts Llibertàries i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), d'una banda, i el PSUC, de l'altra. A més, a una certa distància hi ha la txeca de Sant Gervasi. Però també podrien ser executats dels primers mesos de l'ocupació franquista a Barcelona.

El fet que els dos joves estiguessin, a més, enterrats en un torrent, emmanillats i amb restes d'un teixit que podia ser d'un sac, sense oblidar que van ser enterrats en calç viva, fan pensar que l'objectiu era fer-los desaparèixer ràpidament. La fossa era a uns dos metros i mig sota terra i com que estava en un torrent va quedar tapada per l'acumulació de sediments.

A Catalunya s’han fet proves genètiques a 1.699 familiars, s’han excavat 42 fosses, s’han recuperat 348 individus i se n’han identificat 12. La direcció general de Memòria Democràtica s'ha compromès a fer l'estudi genètic i antropològic de les víctimes per intentar identificar-les. Si no es poden identificar seran enterrades en un cementiri de Barcelona. A tot l'estat espanyol, i gràcies sobretot a entitats i associacions sense ajuda pública, s'han recuperat unes 9.000 víctimes de la Guerra Civil espanyola.

Més continguts de