Crítica de sèries

'Upload': del més enllà com una realitat virtual

La sèrie imagina un futur en què el cel és per als rics i no pas per als justos

'Upload'

Greg Daniels per a Prime Video. En emissió a Amazon Prime

Amazon ha apostat fort per la ciència-ficció en les sèries originals. No només pels híbrids amb el fantàstic que proliferen a totes les plataformes audiovisuals sinó també per una ciència-ficció que manté la voluntat d'explorar les fronteres de la nostra existència i del concepte de realitat des de la perspectiva dels avenços científics i tecnològics. Ho han fet amb la més hardcore Tales of the loop i amb l'esplèndida sèrie d'animació Undone. Amb Upload reincideixen en el gènere però des d'una concepció més amable i accessible.

La sèrie imagina un futur proper (som al 2033) en què les noves tecnologies han permès transformar el més enllà en una realitat virtual on es carreguen (d'aquí ve el títol) les persones que traspassen i han contractat el servei. Upload deixa clara la dimensió empresarial d'aquest escenari. El paradís digital no està disponible per a tothom sinó només per a qui té possibilitat de contractar l'oferta d'alguna de les companyies tecnològiques que hi treballen. El Nathan (Robbie Amell), el jove programador protagonista, hi va a petar després d'un accident mortal i de la insistència de la seva xicota, Ingrid (Allegra Edwards), que li paga l'estança. El Nathan pot gaudir d'un més enllà de luxe, amb la forma d'un hotel-castell vora d'un llac que faria les delícies de qualsevol jubilat nazi (la sèrie es decanta per posar-hi com a hoste paradigmàtic un multimilionari depredador amant de la caça i el golf). El servei estrella d'aquest paradís és l'àngel de la guarda, Nora (la cantant Andy Allo), l'encarregada de vetllar per la comoditat dels clients des de l'empresa gestora. El vincle d'atenció entre el Nathan i la Nora es transforma de mica en mica en una història d'amor que ocupa l'espai central de la trama.

Upload es desplega sobretot com una comèdia dramàtica romàntica força previsible i arracona a les trames secundàries els aspectes més atractius de la sèrie. En una creació de Greg Daniels, (co)responsable de la versió nord-americana de The office i Parks and recreation, títols clau de la nova comèdia televisiva, es fa una mica estrany que l'humor quedi relegat als marges, com si tingués por d'incomodar el gruix de l'audiència. Així, la gràcia o la certa transgressió ve de personatges secundaris com la xicota pija, que protagonitza un dels moments més divertits en la reunió de suport mutu per a vídues, la detectiu implacable, el trio d'exs del Nathan o la companya de feina esbojarrada de la Nora, a més dels puntuals esclats d'humor negre.

I pel que fa a la ciència-ficció, la sèrie tampoc aporta grans al·licients. A favor de la seva visió molt assumible del món futur i la realitat virtual. Però Upload no aprofundeix en aspectes que planteja, com aquesta visió distòpica del capitalisme en què el cel ja no és per als justos sinó per als rics, la possibilitat d'una resistència ludista (així anomenen a la sèrie als anti realitat virtual) o els conflictes derivats d'una relació entre persones vives (els bios) i carregats. En alguns casos s'ha comparat Upload amb The Good Place, una altra sèrie que se situa en un més enllà molt similar al nostre món creada a més pel còmplice de Daniels en les sèries abans esmentades, Michael Schur. Però The Good Place sí que destaca per la manera com introdueix debats filosòfics en una ficció per a tots el públics, alhora que ofereix una proposta estimulant en el fantàstic recent. Upload, en canvi, no deixa un regust gaire potent. A veure la segona temporada...