Més que un saló

BarcelonaSón quarts d’onze del matí de la segona jornada del Saló del Manga i a l’espai Nintendo del Palau 1 de Fira Barcelona ja hi ha cues per jugar a Super Mario maker, el videojoc que celebra el 30è aniversari del lampista més famós del món. Hi abunda la canalla, però el rang d’edats és el malson d’un publicista: hi ha gent de totes les edats. I és difícil saber qui acompanya qui: si els pares els fills o els fills els pares. Tant els uns com els altres sembla que s’ho passen bé. “Jo vaig de Loki i el meu pare d’Odín”, explica somrient l’Ariadna, que llueix el casc banyut de l’enemic de Thor i els Venjadors.

Mentrestant, a la cruïlla entre el Palau 1 i el 2, que ocupa la plaça Univers, l’escenari acull una sessió de karaoke lliure. Noies, principalment, canten sintonies de sèries d’ anime, la majoria en versió original. El públic aplaudeix sense condescendència; el nivell és molt bo. Ara, el veritable espectacle no és damunt l’escenari, sinó davant, per on desfilen els assistents disfressats. Si fa uns anys el cosplay girava només al voltant de personatges de manga i sèries anime, ara dominen els personatges de videojocs com Diablo 3, Final fantasy i League of Legends i moltes noies -i alguns nois!- amb disfresses de col·legiala japonesa o princesa, i també són tendència les parelles de Jakes i Finns ( Hora de aventuras ) i els Jokers en versió Heath Ledger. Destaca un grup de cavallers medievals que, aclareixen, no són personatges de Joc de trons. “Ens agrada aquesta estètica, això és tot”, diuen. I triomfa la versió low cost del cosplay : el pijama de cos sencer comprat per internet. N’hi ha de Pantera Rosa, de Totoro... “No pensava que faria tanta calor!”, es lamenta una noia dins d’un Pikachu de franel·la que, després del Saló, anirà directament a la rentadora.

Més enllà del manga

Aquesta és la imatge més típica del Saló del Manga: otakus amb disfresses insòlites cantant en japonès. Però és un error quedar-se aquí. El Saló és, cada vegada més, una festa de la cultura japonesa que va molt més enllà del manga. En un racó del Palau 1 una vintena de persones juguen concentrades al go, un joc mil·lenari oriental. Coordina l’activitat l’Eloy, de l’Associació de Go de Cadis, que assegura que el joc enganxa tant que alguns s’hi estan hores. Davant seu, a l’escenari interior, té lloc una exhibició d’arts marcials de l’Okami Bushi Dojo.

Fugint de l’enrenou del Palau 1, l’espai L’esperit del Japó (a la planta superior del Palau 2) inclou des d’un jardí japonès fins a un taller de reiki que funciona a ple rendiment des de les 10 del matí. La Sala del Te també és un èxit total, tant les degustacions que es fan al llarg del matí com la cerimònia tradicional del te que es fa a les 16 h. Tot i que dura més de dues hores, les places s’esgoten a primera hora del matí. A tocar de la Sala del Te hi ha una sala de meditació protegida per cortines negres. “Podeu fer meditació horitzontal, asseguts o, si us ve de gust, acroioga, que és més mogut”, informa una noia. Posseït per l’esperit zen, el visitant es veu atret al taller de macrobiòtica, ple de gom a gom -¿gràcies a les recomanacions de l’OMS?-, on preparen uns niguiris macrobiòtics. Ben a prop, un grup nombrós segueix amb atenció una classe d’iniciació al japonès... prenent apunts! I al costat, un arquitecte japonès, Shuichi Kobari, fa una xerrada sobre urbanisme i afirma que la vella plaça de les Glòries tampoc era tan lletja.

Un oasi inclusiu

El manga ja no és el protagonista del Saló, però sí dels seus premis. A silent voice va guanyar com a millor shonen (per a nois), Los dioses mienten en la categoria de seinen (joves adults), Aoha Ride en la de millor shojo (noies) i Plum. Historias gatunas com a millor kodomo (nens). Inio Asano va ser considerat millor autor en actiu i Corazón de melón, de Xian Nu, millor manga espanyol.

Tot i l’augment de l’espai expositiu, el Saló arriba al cap de setmana amb totes les entrades venudes. El rècord de 130.000 visitants és a tocar. Però seria injust valorar l’èxit de la fira únicament pel seu poder de convocatòria. En l’actual cultura de l’esdeveniment, el Saló ha aconseguit ser massiu sense deixar de ser inclusiu. El més important no és que siguin molts, sinó que formen una comunitat viva i activa on tothom és acceptat, sense importar el gènere, l’edat i el físic. L’oasi català.